tag:blogger.com,1999:blog-1269051699696275982024-03-19T03:23:02.544-07:00DeLecturaCARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.comBlogger80125tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-58328096842943725922014-05-28T11:56:00.001-07:002014-05-28T12:09:47.944-07:00Participem altre cop com a jurat del Premi Crexells<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZuIFWP8JeG19OSDX6ZSIqKBjXNhWIIAJC_clt94vM-94iWVLlBdHWu4Fm6eFTOGYQbGRfvUjBONSfvE0piD0paiJlmhrGNax-fb2k8EIu1Uc0ew3meKP49OgSoYmzipisFMujxXOQ6_wn/s1600/les-croniques-del-deu-coix.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZuIFWP8JeG19OSDX6ZSIqKBjXNhWIIAJC_clt94vM-94iWVLlBdHWu4Fm6eFTOGYQbGRfvUjBONSfvE0piD0paiJlmhrGNax-fb2k8EIu1Uc0ew3meKP49OgSoYmzipisFMujxXOQ6_wn/s1600/les-croniques-del-deu-coix.jpg" height="200" width="127" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_-yqcKlU_8IY3fNMNduys7bRFil3MdNi5rPxU5nDSs647k2YhayIZtNmOmzTgtqjmD7YL0aIRlybyo4cUi5LR4tHnZFZIPtgfB5UGLqWqnSHJGrLZ6kk-s-CmunIGe_9MBNGqnW37ZLAP/s1600/dos-tauts-negres-i-dos-de-blancs-658x1024.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_-yqcKlU_8IY3fNMNduys7bRFil3MdNi5rPxU5nDSs647k2YhayIZtNmOmzTgtqjmD7YL0aIRlybyo4cUi5LR4tHnZFZIPtgfB5UGLqWqnSHJGrLZ6kk-s-CmunIGe_9MBNGqnW37ZLAP/s1600/dos-tauts-negres-i-dos-de-blancs-658x1024.jpg" height="200" width="128" /></a>Aquest any alguns membres del club de lectura participem de nou com a jurat en la XLIII edició del Premi Crexells que atorga anualment l'Ateneu Barcelonès. Les obres finalistes aquest 2014 són '<a href="http://crexells.ateneubcn.org/?p=666">Dos taüts negres i dos de blancs</a>' de Pep Coll, <a href="http://crexells.ateneubcn.org/?p=658">Licantropia</a>, de Carles Terés i <a href="http://crexells.ateneubcn.org/?p=658">Cròniques del déu coix </a>de Joan Lluís Lluís. De moment hem llegit els dos primers i ara hem començat a llegir el tercer. Encara no ens hem trobat per comentar-los però fins ara les impressions dels lectors ens indiquen que es tracta de novel·les de molta qualitat. La casualitat, capriciosa, ha volgut que el darrer llibre comentat en la sessió ordinària del club fos 'A sang freda' de Truman Capote i la primera novel·la que hem llegit del Premi Crexells fos 'Dos taüts negres i dos de blancs' de Pep Coll. Aquest fet ens ha obert la porta de la comparació d'aquestes dues obres que tenen molts punts en comú. L'Ateneu posa a l'abast dels clubs de lectura participants en aquest event tota mena d'informació per tal que puguem fer la feina amb solvència. I per als clubs és una bona oportunitat de participar en un premi tan prestigiós com el Crexells sentint-nos partícips de la decisió del jurat.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhybBieMtsEIGNFEa0FNNC1SoFa817BbMhJxflMqEQMUhA8p91KbPNEAUC-Iq-fqOVezEAvzRRsrG0yC_bZeCv6ssk6CWUHAS9-Gi4VpusR1cp4zzZdlBZ24mR5AEDlt5vuWsEgduVDeYGx/s1600/m102licantropia1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhybBieMtsEIGNFEa0FNNC1SoFa817BbMhJxflMqEQMUhA8p91KbPNEAUC-Iq-fqOVezEAvzRRsrG0yC_bZeCv6ssk6CWUHAS9-Gi4VpusR1cp4zzZdlBZ24mR5AEDlt5vuWsEgduVDeYGx/s1600/m102licantropia1.jpg" height="200" width="128" /></a>Per una banda <a href="http://crexells.ateneubcn.org/?p=666">Dos taüts negres i dos de blancs</a>' de Pep Coll, és la recreació d'un crim real i atroç que va quedar impune al Pallars. Una família de quatre membres, el pare, la mare i dues filles va ser brutalment assassinada i tot i que es va saber qui eren els culpables mai no es va fer justícia.<br />
<br />
<a href="http://crexells.ateneubcn.org/?p=658">Licantropia</a>, de Carles Terés és una novel·la que gira a l'entorn dels homes llop en una zona de la Franja on cíclicament apareixen afectats del mal de la licantropia. Mentre una família ho viu com una maledicció que porta els seus membres a matar els descendents nens, una altra ho viu com una oportunitat de reunir en un sol ésser superior les qualitats de l'home i les del llop.<br />
<br />
Finalment hi ha <a href="http://crexells.ateneubcn.org/?p=658">Cròniques del déu coix </a>de Joan Lluís Lluís. L'autor parteix de la idea que els deus antics van començar a morir en el moment en què els humans van deixar d'oferir-los sacrificis ja que vivien del fum d'aquests sacrificis.<br />
<br />
El premi es lliurarà el pròxim 26 de juny en el transcurs de la Revetlla literària que es fa anualment a la seu de l'Ateneu Barcelonès. Abans però ens haurem de reunir nosaltres i fer el nostre veredicte que ja intueixo que serà difícil.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-54067835659274910782014-05-15T06:55:00.000-07:002014-05-21T05:33:54.708-07:00Tots som Pereira, Josep<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ_u20NPeqSZbGRb-A5yN07ytTnX8opIO2HAksRerWmjHnZg3tSl7UC714A03-G9iKTwmS6fvqSrQIyseuPhV-c_mKW1t0JLXEsd_DvD_D8ZW23B3EuWrnWtFyIZwkOGhuQFg3JU1FauRU/s1600/Ateneu_Marato+2013_0232+copia.jpg" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ_u20NPeqSZbGRb-A5yN07ytTnX8opIO2HAksRerWmjHnZg3tSl7UC714A03-G9iKTwmS6fvqSrQIyseuPhV-c_mKW1t0JLXEsd_DvD_D8ZW23B3EuWrnWtFyIZwkOGhuQFg3JU1FauRU/s400/Ateneu_Marato+2013_0232+copia.jpg" height="427" width="640" /></a><br />
<br />
La mort d'en Josep Tur ens ha deixat a tots atordits i sense paraules perquè en Josep era el nostre amic. Parlar de la mort d'un amic sempre és dolorós però a més si la mort és prematura apart de dolorós és injust i difícil d'entendre. I és que en Josep se n'ha anat molt abans del que tots haguéssim volgut però sobretot molt abans del que li tocava. <br />
<br />
En Josep formava part del club de lectura des de gairebé el primer any però era darrerament que havia intensificat la seva participació en les nostres tertúlies. En Tur era un home de somriure fàcil, conversa esplèndida i caràcter afable. Quan ens trobàvem sempre parlàvem de llibres que és una manera de parlar de la vida i mica en mica havíem teixit el fil invisible que uneix les persones amb interessos comuns. Recordo la primera vegada que va venir al club de lectura. Havíem llegit 'Afirma Pereira' i en Josep va manifestar amb entusiasme que era un dels seus llibres predilectes. En va deixar constància amb una anàlisi acurada i la seva passió en parlar-ne. 'Afirma Pereira' és un viatge de la ignorància a la saviesa, de la submissió a la dignitat, de la mentida a la veritat, de la mort a la vida. Pereira, el vell periodista que escriu necrològiques en un diari de Lisboa representa l'home senzill, honest i sincer que es rebel·la contra la injustícia a través del compromís. Per això li agradava a en Josep. Perquè ell també era un home compromès, amb el seu poble, amb l'Ateneu, amb la seva família i amb els seus amics. I generós i entusiasta des de la seva bonhomia. I això el feia molt valuós.<br />
<br />
Per acabar m'agradaria fer servir una de les reflexions que escriu Pereira a l'inici de la novel·la i que de ben segur a en Josep no li va passar per alt: 'La relació que caracteritza de la manera més profunda i general el sentit del nostre ésser és la de la vida amb la mort, perquè la limitació de la nostra existència mitjançant la mort és decisiva per a la comprensió i la valoració de la vida. I aquesta és la idea ja que la mort no és només l'únic àrbitre de la felicitat sinó que també és la mesura amb la qual jutgem la pròpia vida, una lluita constant encara que a vegades ens sembli una tragèdia. Descansa en pau, amic. Et trobarem molt a faltar.
<br />
CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-13178838294250679922014-01-15T22:54:00.001-08:002014-01-15T23:12:08.521-08:00'S'ha acabat l'època de les comoditats i dels petits plaers de la pau'<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtxo8seioEAm7C7qWWD39D0OhfEgI1uKkfVESo5ohT1lgG-jzsVCwfIB-L_Hk1709vF6GFH4CiU-KRqYYAPbp2Rj6PadByJB3HKWCVYZloA2G5yJJOmbvhuqxZpkjY99jUuhmUrSimgrZ-/s1600/29.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtxo8seioEAm7C7qWWD39D0OhfEgI1uKkfVESo5ohT1lgG-jzsVCwfIB-L_Hk1709vF6GFH4CiU-KRqYYAPbp2Rj6PadByJB3HKWCVYZloA2G5yJJOmbvhuqxZpkjY99jUuhmUrSimgrZ-/s1600/29.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Irène Némirovsky</td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">'Per remoure tot aquest llast, Sísif, em caldria el teu braó. No em falta pas decisió però la meta és lluny i el temps, escàs'. Sísif com a metàfora de l'absurditat de l'existència humana, de com la vida pot esdevenir una condemna. A 'Suite francesa', un retrat en mosaic de la misèria humana davant l'adversitat i la barbàrie, hi trobem aquesta frase gravada a l'escriptori de Gabriel Corte. Ell, com els altres personatges, intenta salvar-se individualment i es degrada per conservar les seves pertinences o per aconseguir un cistell de menjar. 'Odiava la guerra, amenaçava molt més que la seva vida o el seu benestar; destruïa contínuament l'univers de ficció, l'únic en el qual se sentia bé', pensa Corte.</span><br />
<br style="background-color: white; color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;" />
<span style="background-color: white; color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">D'aquesta novel·la, que Irène Némirovsky va escriure l'any 1942 però que no es va publicar fins el 2004, s'ha dit gairebé tot. Obra coral i inacabada que retrata en directe els primers anys de la II Guerra Mundial parteix de l'èxode que l'any 1940 varen protagonitzar els francesos fugint dels nazis. La primera part descriu amb cruesa i ironia, però també amb tendresa, la fugida massiva dels parisencs davant l'arribada imminent dels alemanys i la segona part se situa en un poble ocupat per soldats de la Wermacht.</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; line-height: 18px;"> <a href="http://www.hislibris.com/suite-francesa-irene-nemirovsky/">'</a></span><span style="color: #888888; font-family: Trebuchet MS, Trebuchet, Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18px;"><a href="http://www.hislibris.com/suite-francesa-irene-nemirovsky/">És com el missatge d'un nàufrag que rebem dins una ampolla</a></span></span><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">' i que ens arriba des del passat intacte, 'sense interferències ni revisionismes'. Sense contaminar. És una mirada lúcida, implacable, crua, violenta i realista que fa Némirovsky de la França ocupada. I ho fa a partir de la infrahistòria, de les històries menudes. Sense herois, amb personatges traidors, miserables, espantats, roïns, tristos, egoistes i tremendament humans, tant els ocupats com els ocupants, que només lluiten per sobreviure. Com va fer la pròpia Irène en tots els episodis de la seva vida.</span><br />
<br style="background-color: white; color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;" />
<span style="background-color: white; color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">A 'Tempesta de juny' veiem personatges desolats davant un món que s'enfonsa. 'Es quedaria un temps a Lisboa i després abandonaria l'odiosa Europa, fastigosa de sang. Se la va imaginar mentalment, un cadàver mig descompost, ple de ferides. Es va estremir', reflexiona Charles Langelet o els Michaud que lamenten no poder-se endur tots els records quan han d'abandonar París. 'Per més que ho provessin els millors s'havien de quedar allà, entre aquelles pobres parets'. 'La caritat cristiana, la mansuetud de segles de civilització li queien com ornaments inútils que deixaven al descobert la seva ànima àrida i nua. Estava sola amb els seus fills en un món hostil. Havia d'alimentar i protegir els seus petits. La resta ja no comptava', diu la senyora Pericand. Són personatges al voltant dels quals l'autora descriu un món en destrucció i que afavoreix que apareguin les pulsions internes més fosques. Personatges rodons que evolucionen al llarg de tot el capítol fins esdevenir ombres d'ells mateixos. 'S'ha acabat l'època de les comoditats i dels petits plaers de la pau'.</span><br />
<br style="background-color: white; color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;" />
<span style="background-color: white; color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">'Dolce' dibuixa un seguit de personatges connectats en part amb els primers però que podrien funcionar de manera independent. A Bussy conviuen en aparent harmonia els vilatans amb els oficials de la Vermacht que han ocupat França. I Némirovsky continua amb el seu retrat mordaç, àcid, a vegades tragicòmic, però real de la guerra i de les seves conseqüències. Amb vides trencades, soldats allunyats de les seves famílies, deportats. De nou l'autora ens descriu un 'paisatge amb figures' que lluiten per tirar endavant, per dominar les seves emocions, altra vegada, per sobreviure en un món arrasat. És una mirada desesperada a l'anima humana.</span><br />
<br style="background-color: white; color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;" />
<span style="background-color: white; color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Dins el deliri nazi, Némirovsky va escollir quedar-se a França i lluitar per ser tractada com una 'burgesa francesa', sol·licitant la ciutadania, suplicant-li al mariscal Petain, retratant de manera poc amable els jueus, convertint-se al catolicisme fins i tot. Practicant el que els seus detractors van qualificar 'd'antisemitisme o autoodi jueu'. Però no ho va aconseguir, França la va rebutjar brutalment, i el mes de juliol de 1942 va ser deportada, primer a Pithiviers i després a Auschwitz, on va morir suposadament de tisi. El seu marit va emprendre un camí humiliant i dolorós per salvar-la, tal i com podem veure en la correspondència que reprodueix 'Suite francesa' però va seguir la seva mateixa sort i va morir pocs mesos després en el mateix camp que Irène. Com diu el seu biògraf Philipponat, 'des del dia en què els gendarmes la van arrestar Iréne Nemirovsky va deixar de ser una novel·lista, una mare, una esposa, una russa, una dona francesa i va ser només una jueva'.</span><br />
<br style="background-color: white; color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;" />
<span style="background-color: white; color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">Irène Némirovsky va escriure 'Suita francesa', sobre la 'lava ardent', sabent que se li acabava el temps com deia ella mateixa, en una llibreta menuda on va apilonar les paraules que ens han arribat. Ella se sabia hereva d'una estirp víctima de deportacions i condemnada a fugir, testimoni d'un temps excepcional i volia que el seu llegat no es perdés. Per això va confiar el manuscrit a les seves filles, Denise i Elisabeth, que el van conservar fins a la seva publicació. 'Són les darreres paraules de la meva mare' va dir Denise Epstein quan es va publicar 'Suite francesa'. Avui s'ha traduït a 35 idiomes. Ho podia preveure? Confiava Iréne en què el seu testimoni ens arribaria amb tota la seva intensitat?</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPECA7u0teMLu2BgF6YVqmkRzk7bZmcO0ObtqiuyY_otfNvGaMKQS6fCvxEl-nLIh0jZFZ7FMMsqFtYSLoFgQy9rG2wuVdTju4r4DIdCPsJINqd7EWlIxwj7XHRAK3JclmEhG-JimySFjf/s1600/26.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPECA7u0teMLu2BgF6YVqmkRzk7bZmcO0ObtqiuyY_otfNvGaMKQS6fCvxEl-nLIh0jZFZ7FMMsqFtYSLoFgQy9rG2wuVdTju4r4DIdCPsJINqd7EWlIxwj7XHRAK3JclmEhG-JimySFjf/s1600/26.jpg" height="246" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall del manuscrit de Suite francesa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-49254923368645640782013-10-07T02:03:00.003-07:002013-10-07T03:16:00.449-07:00I un llibre ens porta a un altre i aquest a un altre i així creixem<div style="text-align: center;">
<b>'</b>Això és el que m’agrada de llegir: </div>
<div style="text-align: center;">
una petita cosa t’interessarà d’un llibre i aquella petita cosa et portarà a un altre llibre </div>
<div style="text-align: center;">
i una altra cosa d’aquest llibre et portarà a un tercer. </div>
<div style="text-align: center;">
És geomètricament progressiu, i tot sense un final a la vista, i per cap altra raó que el pur plaer' </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<i>(<a href="http://www.arallibres.cat/cont/cataleg/cataleg_amsterdam_fitxa_cat.php?idField=274&table=catalogo">La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey</a>. Mary Ann Shaffer i Annie Barrows)</i></div>
<br />
Aquest octubre reprenem el club de lectura i ja tenim ganes de les nostres trobades mensuals en què al voltant de bons llibres debatem sobre allò que ens ocupa i ens preocupa. I és que com diu Juan José Millás '<b><i>no s'escriu per ser escriptor ni es llegeix per ser lector, s'escriu i es llegeix per comprendre el món</i></b>'. Enguany comencem amb '<a href="http://www.edhasa.es/libros/libro.php?id=2146&l=Mentira&t=Literatura+hisp%C3%A1nica&a=De+H%C3%A9riz%2C+Enrique&e=Edhasa&c=Edhasa+Literaria&idt=20">Mentira</a>' de <a href="http://www.edhasa.es/libros/libros_personas.php?idp=119&p=De+H%C3%A9riz%2C+Enrique">Enrique de Hériz,</a> una novel·la que ens parla de les mentides que ens ajuden a fer suportable la realitat. Podrem conèixer l'autor que assistirà a la tertúlia. Continuarem amb un recull de poesia de <a href="http://www.anyespriu.cat/">Salvador Espriu</a> fet per l'escriptor <a href="http://www.accenteditorial.cat/autors.php?a=fitxa&id=18">Lluís Freixas</a> i per Nadal retrem homenatge a <a href="http://charlesdickenspage.com/">Charles Dickens</a> amb '<a href="http://www.llibres.cat/Producto/257567/tots-els-contes-de-nadal">Tots els contes de Nadal</a>'. Es tracta de cinc relats publicats a partir de l'any 1843 en què va aparèixer 'Cançó de Nadal' i que es van convertir en tot un esdeveniment a Anglaterra.<br />
<br />
Començarem l'any amb '<a href="http://www.magrana.cat/suite-francesa_irene-nemirovsky_libro-OMAC238-ct.html">Suite francesa</a>' d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ir%C3%A8ne_N%C3%A9mirovsky">Irène Némirovsky</a>, una novel·la testimonial escrita en circumstàncies excepcionals. L'autora, jueva, la va escriure mentre s'amagava dels nazis per evitar la deportació. Pel febrer llegirem '<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mirall_trencat">Mirall trencat</a>' de <a href="http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/">Mercè Rodoreda</a> i pel març '<a href="http://www.mariusserra.net/plans-de-futur">Plans de futur</a>' de <a href="http://www.mariusserra.net/">Màrius Serra</a>. En aquest cas podrem parlar amb l'autor sobre la novel·la que recrea la vida del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte. Per l'abril és el torn de '<a href="http://www.grup62.cat/llibre-a-sang-freda-95030.html">A sang freda</a>' de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Truman_Capote">Truman Capote</a>, una obra mestra i precursora de la non-fiction novel i pel maig arriba '<a href="http://www.librosdelasteroide.com/-un-matrimonio-feliz">Un matrimonio feliz</a>' de <a href="http://www.librosdelasteroide.com/-yglesias-rafael">Rafael Yglesias</a>, un escriptor novaiorquès que ens explica de manera estremidora el testimoni de la seva dona malalta terminal de càncer.<br />
<br />
Amb l'estiu tornarem a Cartellà i el primer a visitar-nos és <a href="http://www.escriptors.cat/autors/fonallerasjm/pagina.php?id_sec=617">Josep Maria Fonalleras</a> que ens parlarà de la seva novel·la '<a href="http://www.amazon.es/Climent-Josep-Maria-Fonalleras-Codony/dp/8492941928/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1381139184&sr=1-1&keywords=climent">Climent</a>' una reflexió sobre la vida, l'amistat, l'amor i la pèrdua. I finalment la revetlla literària del mes de juliol estarà dedicada a <a href="http://www.escriptors.cat/autors/vinyolij/">Joan Vinyoli</a>. El 2014 és l'any Vinyoli i aquest és el nostre petit homenatge al poeta. L'escriptor <a href="http://www.accenteditorial.cat/autors.php?a=fitxa&id=18">Lluís Freixas</a> farà un recull i el comentarem amb ell.CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-8507725475904655822013-03-21T01:36:00.001-07:002013-03-21T01:37:40.537-07:00Dia Mundial de la poesia 2013<div style="text-align: center;">
<b>Només la veu</b></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Emmudit el vent,</div>
<div style="text-align: center;">
inventem el silenci, l’equilibri.</div>
<div style="text-align: center;">
Només la veu, el poema,</div>
<div style="text-align: center;">
atansa espais oberts,</div>
<div style="text-align: center;">
acull el temps</div>
<div style="text-align: center;">
–arena que sense pietat</div>
<div style="text-align: center;">
llisca i no es detura–,</div>
<div style="text-align: center;">
arrela l’instant, tan fràgil.</div>
<div style="text-align: center;">
Només la veu, el poema,</div>
<div style="text-align: center;">
desxifra la clau, el somni,</div>
<div style="text-align: center;">
el so profund dels morts,</div>
<div style="text-align: center;">
els signes ara obscurs de la mirada,</div>
<div style="text-align: center;">
la ferida encesa dels amants,</div>
<div style="text-align: center;">
la vermellor dels núvols</div>
<div style="text-align: center;">
a trenc d’alba,</div>
<div style="text-align: center;">
els contrallums opacs dels paisatges</div>
<div style="text-align: center;">
i les llunes surant sobre les aigües.</div>
<div style="text-align: center;">
Només la veu, el poema,</div>
<div style="text-align: center;">
dissol els temps dels verbs,</div>
<div style="text-align: center;">
sotmet l’oblit.</div>
<div style="text-align: center;">
El vers reté als dits el gest,</div>
<div style="text-align: center;">
el calfred intacte de la pell.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Zoraida Burgos (2103)</b></div>
CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-81514770820788346472013-03-17T03:40:00.000-07:002013-03-17T03:40:44.079-07:00Dia de la poesia catalana a Internet: #jollegeixo #piulempoesia EL CAMPANAR<br />
<br />
Sovint, sovint, com per la dreta escala<br />
d'un campanar, fosca i en runes,<br />
pujo cercant la inaccessible llum;<br />
ple de fatiga dono voltes,<br />
palpants els murs en la tenebra espessa,<br />
graó rera graó.<br />
<br />
Però de temps en temps,<br />
sento la veu de les campanes,<br />
clara i alegre, ressonar,<br />
tocant a festa allà en l'altura,<br />
i veig per la finestra en el silenci<br />
de l'alba els camps estesos, esperant.<br />
<br />
Aurores de la infància, com us trobo<br />
llavors, ah, com encara dintre meu,<br />
una llavor de joia perdurable<br />
pugna per fer-se planta exuberant!<br />
Com crides, infantesa, en les profundes<br />
capes del cor, com, de genolls, et trobo,<br />
Déu meu, llavors, tornat pura lloança!
<br />
<br />
Joan VinyoliCARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-25996255775810054672013-03-15T02:57:00.001-07:002013-03-15T03:46:09.189-07:00Un punt de llibre per recordarAquest any per Sant Jordi fem un concurs de punts de llibre per recordar l'Anna i la Glòria. Elles van marxar però encara són amb nosaltres, cada vegada que hi pensem, cada cop que en parlem. I és que l'autèntica i única mort és l'oblit. Per això els nens els faran un punt de llibre, per recordar en quina pàgina de la vida ens vàrem quedar, per recordar que malgrat les adversitats la lectura continua i hem d'arribar fins al final!<br />
<br />
El concurs està adreçat als nens i nenes de 1er a 6è de Primària que siguin fills de socis de l’Ateneu de Cartellà i a tots els alumnes de l’escola de Sant Gregori que estiguin en aquests cursos. Enguany és la primera edició i hem volgut fer-ho en record d'aquestes dues entusiastes participants del jove club de lectura i que ens han deixat el 2012: la Glòria Pla-Giribert i l’Anna Vidal. Per a elles hem preparat aquesta activitat que té com a temàtica 'els records'.<br />
<br />
En <a href="http://ateneudecartella.blogspot.com.es/2013/02/punts-de-llibre.html">aquest enllaç</a> hi trobareu les bases de la convocatòria i us animem a fer participar els vostres fills. El concurs es fallarà el 19 d’abril. Us recordem que el club de lectura és obert a tothom i us animem a apuntar-vos-hi.CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-19320945121243976812013-03-11T07:32:00.001-07:002013-03-14T13:14:26.831-07:00L'ampolla de Klein<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimQ5S_rL6eOONcE6G9BVutqSYb_2Eo_TG1oF9ACX_awqtmWGdwM8sK5hhq849u50tXSAzYOyLlalVevSEFBZICxWhccKcNzudF79Jt5kLb9y1zks5WpHz9QLmtq6FkGNy_zE9PTUSpfonh/s1600/agendaurbana_Jo-Confesso.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimQ5S_rL6eOONcE6G9BVutqSYb_2Eo_TG1oF9ACX_awqtmWGdwM8sK5hhq849u50tXSAzYOyLlalVevSEFBZICxWhccKcNzudF79Jt5kLb9y1zks5WpHz9QLmtq6FkGNy_zE9PTUSpfonh/s320/agendaurbana_Jo-Confesso.jpg" /></a>Com <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Botella_de_Klein">l’ampolla de Klein</a>, a 'Jo confesso' Cabré replega el seu personatge sobre ell mateix en una mena de metàfora de la història de la humanitat que oblida el mal que ha fet per fer-lo de nou. En aquesta magnífica novel·la Cabré fa un repàs a la història d'Occident centrant-se en la presència del mal. Recrea episodis separats per mig segle però mimètics pel que fa al triomf de la maldat. 'El fet que entre Eimeric i Höss hi hagi 500 anys no té cap importància', diu Cabré. D'aquesta manera hi ha un joc de miralls en què l'inquisidor fra Nicolau Eimeric i el nazi Rudolph Höss estan a banda i banda i un reflecteix l'altre com si fossin la mateixa persona 'quant a manca d'empatia cap a les seves víctimes i menyspreu per la vida humana'. El capítol 24 on l'inquisidor i el comandant d'Auschwitz es fonen en un mateix botxí és la primera narració que va escriure Cabré de la nova novel·la i és on veiem de manera més diàfana com alguns crims es repeteixen de manera cíclica. L'autor, per aconseguir una atmosfera harmònica, una cadència musical, un vaivé que embolcalli, passa de la primera a la tercera persona narrativa. Allunyant i acostant el personatge i és que l'Adrià Ardèvol, el protagonista, és 'alter ego' de l'autor, afirma Cabré. 'Quan descrius el teu món et sents més segur', afegeix.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1S8MC94v6ZBUk831_mO5BotykK4GpWd-W2g_M3dVrK9n8KmAyHEq76cZR218YriYR2MVMBYMN-zb717y5NpGw8pK2d2BRMkghrcE8t4nQQNUV73FHL_vR_kcEDYQklQqM82w3NuspySEO/s1600/Klein_bottle_studio_test_by_zipper2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1S8MC94v6ZBUk831_mO5BotykK4GpWd-W2g_M3dVrK9n8KmAyHEq76cZR218YriYR2MVMBYMN-zb717y5NpGw8pK2d2BRMkghrcE8t4nQQNUV73FHL_vR_kcEDYQklQqM82w3NuspySEO/s320/Klein_bottle_studio_test_by_zipper2.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ampolla de Klein</td></tr>
</tbody></table>
'Jo confesso' és una reflexió, l'expiació d'una culpa, un viatge cap a la veritat de l’Adrià que creix en una família plena de secrets inconfessables i misteris i on ell és dipositari de tot el llegat cultural, religiós, social, polític, criminal i humà que el precedeix. Dins d'aquest univers destaca la botiga d'antiguitats de la família, un espai on conviuen els objectes que el pare cobeja i pels quals mata i mor i especialment el Vial, l'esplèndid violí Storioni del segle XVIII que l'Adrià conserva com el seu tresor més preuat però que està tacat de sang des de l'inici del seu recorregut.
'Jo confesso' és també una història d'amor incondicional, d'amistat, de recuperació, de descoberta, d'assumpció de la culpa del pare, de redempció i de perdó. Però el mal plana sobre els personatges i la traïció hi és present fins la darrera pàgina. L'ampolla de Klein en un moviment impossible ens retorna a l'inici i fa que la vida de l'Adrià, com la història d'Occident, es retroalimenti.<br />
<br />
Jaume Cabre va ser a Girona dijous passat on va fer una xerrada al club de lectura de Sant Narcís. Des de l'Ateneu de Cartellà ens hi vàrem afegir, convidats pel bon amic Lluís Gil, i durant una hora i mitja vàrem poder gaudir de la saviesa de l'escriptor. Cabré ens va explicar el procés creatiu que el va portar a escriure aquesta esperada obra. 'Faig una novel·la, fent-la, sense esquemes previs, seguint un procés evolutiu', va assegurar 'i a vegades demano ajuda als personatges', va dir. 'El primer capítol va ser el darrer que vaig escriure', va assegurar 'i conté tota la novel·la en tres ratlles', va afegir: '<b>Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable</b>', diu l'Adrià Ardèvol en l'inici del contracte amb el lector. Cabré va finalitzar la xerrada dient que 'quan la novel·la s'acaba et sents atordit, buit i sense saber què fer amb la teva vida'.<br />
<br />
<br />CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-51145356711298675792013-02-01T03:26:00.000-08:002013-02-01T03:29:53.416-08:00'La química representa un núvol indefinit de possibilitats futures'<br />
Al club de lectura hem llegit aquest mes de gener <a href="http://www.llibresperllegir.cat/general/el-sistema-periodic-primo-levi"> 'El sistema periòdic' de Primo Levi.</a> A partir dels elements de la taula periòdica, que donen nom als diferents capítols de l'obra, l'autor italià d'origen jueu, tancat a Auschwitz durant la II Guerra Mundial, ens explica episodis de la seva vida de químic, des de la seva infantesa fins la maduresa, amb nombroses anècdotes i reflexions. 'El sistema periòdic' és l'autobiografia d'un químic (Primo Levi era químic) que en analitzar el que ha estat la seva trajectòria professional s'adona que la resta de la seva vida no se'n pot deslligar. Són 21 capítols dedicats cadascun d'ells a un element químic convertit en metàfora de l'home i les relacions humanes.<br />
<br />
Des de <b>l'argó</b>, un gas noble que Levi compara amb la raresa de la seva família, una estranya comunitat jueva assentada a Torí, al Piemont i el comportament del qual és comú als seus familiars. 'Rars, inerts i nobles', diu Levi, 'tan pagats d'ells mateixos que no es relacionen amb ningú', afegeix. Levi continua amb <b>l'hidrògen</b>,, inici de la vida, i el fa coincidir amb la descoberta de la química, de l'amistat, de l'amor. Apareix el seu amic Enrico, a qui Levi troba fascinant. 'No era massa actiu i el seu rendiment escolar era escàs però tenia dots que el feien diferent de tothom', diu l'escriptor. Per Levi, l'hidrògen és una metàfora de la força de la naturalesa, de l'origen de la vida. El mateix element que '<i>crema al sol i a les estrelles i a causa de la condensació del qual es formen en silenci etern els universos</i>', escriu. A la resta de capítols s'estableixen paral·lelismes entre característiques de la condició humana i episodis remarcables de la vida de Levi, que va fer servir la química per intentar entendre el comportament humà en la seva dimensió més àmplia. Així compara el <b>ferro </b>amb el seu amic Sandro Delmastro, el <b>zinc </b>i les seves impureses necessàries amb el moment tràgic i dolorós que vivia Europa immersa en l'onada de feixismes que la van assolar, el <b>potassi </b>amb la necessitat de no refiar-nos de les aparences, <b>l'or</b>, que exemplifica el que sentia Levi tancat a Auschwitz mentre a fora la vida fluïa amb naturalitat com l'or flueix suspès en l'aigua, el <b>ceri </b>que representa el foc i els va donar esperança de sobreviure,... i així fins a 21 elements entre els quals destaca ja al final el <b>vanadi</b>, un element que permet que un vernís defectuós que no s'asseca ho acabi fent, com el passat que no acaba de desaparèixer s'acabi atenuant, i que porta a l'autor a retrobar-se amb un antic carceller del camp de concrentració i amb qui Levi estableix una relació perquè necessita respostes. És un llibre que parla de microhistòria, que a través de les reflexions de l'autor ens mostra el retrat d'una Europa convulsa i d'un món en destrucció del qual Levi en va ser una víctima com la resta. 'La química representava un núvol indefinit de possibilitats futures', diu el mateix autor quan s'enfronta per primera vegada a un experiment químic en el laboratori del germà d'Enrico. Per ell ho va ser tot, la feina, la passió i una eina poderosa per intentar comprendre la desraó humana.<br />
<br />
A la tertúlia d'aquest mes vàrem convidar la Coral i l'Elmar i vàrem fer alguns dels experiments químics que surten al llibre. Ens ho vàrem passar molt bé i es aportacions de a Coral ens van ajudar a entendre una mica millor aquesta noval·la de la qual Italo Calvino va dir que era 'extraordinària i fascinant' i que deixava 'una empremta profunda en el lector'. Així és.<br />
<br />
<br />CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-20990343171387054322013-01-17T01:31:00.004-08:002013-01-17T01:39:43.575-08:00#anyEspriuA vegades és necessari i forçós<br />
que un home mori per un poble,<br />
però mai no ha de morir tot un poble<br />
per un sol home:<br />
recorda sempre això, Sepharad.<br />
Fes que siguin segurs els ponts de diàleg<br />
i mira de comprendre i estimar<br />
les raons i les parles diverses dels teus fills.<br />
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats<br />
i l’aire passi com una estesa mà<br />
suau i molt benigna damunt els amples camps.<br />
Que Sepharad visqui eternament<br />
en l’ordre i en la pau, en el treball,<br />
en la difícil i merescuda<br />
llibertat.
CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-85053061012334146382012-12-30T17:07:00.001-08:002012-12-30T23:46:10.515-08:00Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix<div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml">
Quan el 2012 esgota les darreres hores, se'ns barreja el record de l'any que s'acaba i la por de l'any que comença. Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix, deia Albert Einstein. Per tant, perquè l'any que avui estrenem, i que encara es manté intacte en el nostre ideal, sigui millor que el malmès 2012 haurem de canviar molt i fer les coses d'una altra manera, amb una altra mirada. Com els personatges rodons de Forster, haurem d'evolucionar davant el nostre entorn per esdevenir Pereira i rebelar-nos. Que el 2013 ens porti a tots el coratge necessari per començar de nou!</div>
CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-71910176832377383392012-12-23T00:16:00.000-08:002012-12-23T00:16:16.168-08:00NADALA<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwIVN1aBhxiCsCQWU_QG1zImQHO2rJ-HwjXJBvBLAbNhRSNNlnNlurZG1Ep9Me5GqZ6vgnJgsc2dFaUpBuDPjnetHx1I961gJBAhJnCMVmymzICA45LySL2rWRAlP3oLc001HyMGJpqKM7/s1600/312501_10200205377126083_1347785528_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwIVN1aBhxiCsCQWU_QG1zImQHO2rJ-HwjXJBvBLAbNhRSNNlnNlurZG1Ep9Me5GqZ6vgnJgsc2dFaUpBuDPjnetHx1I961gJBAhJnCMVmymzICA45LySL2rWRAlP3oLc001HyMGJpqKM7/s320/312501_10200205377126083_1347785528_n.jpg" width="183" /></a>Hem bastit el pessebre en un angle <br />
del menjador, sobre una taula vella,<br />
el pessebre mateix de cada any<br />
amb la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.<br />
<br />
Hem obert innombrables camins,<br />
tots d’adreça a la cova,<br />
amb correus de vells pelegrins<br />
-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.<br />
<br />
I en la nit del misteri hem cantat<br />
les antigues cançons<br />
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.<br />
<br />
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.<br />
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans<br />
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.<br />
<br />
Miquel Martí i Pol
CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-13470014408680478042012-12-19T09:28:00.000-08:002012-12-19T09:28:03.441-08:00Els drets del lector, segons Daniel Pennac<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1z8YmTIzE75vUkv2QsbJOeat1RS26si6QkQW-AtyECJgOBSVq360me5efO2xH3SrR8V1tjJLebjOAvKbhdFdRB9epy4FYYJz-16ZyWtZwYibggflyZbm1fuTJ0nRNyvDZgAGDxV6lDazS/s1600/537617_10200232725604579_1919867789_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1z8YmTIzE75vUkv2QsbJOeat1RS26si6QkQW-AtyECJgOBSVq360me5efO2xH3SrR8V1tjJLebjOAvKbhdFdRB9epy4FYYJz-16ZyWtZwYibggflyZbm1fuTJ0nRNyvDZgAGDxV6lDazS/s320/537617_10200232725604579_1919867789_n.jpg" width="240" /></a>Dret a no llegir.</div>
<div>
Dret a saltar pàgines. </div>
<div>
Dret a no acabar al llibre. </div>
<div>
Dret a rellegir. </div>
<div>
Dret a llegir qualsevol cosa.</div>
<div>
Dret a llegir el que m'agrada.</div>
<div>
Dret al bovarisme (malaltia textualment contagiosa) </div>
<div>
Dret a llegir en qualsevol lloc. </div>
<div>
Dret a fullejar. </div>
<div>
Dret a llegir en veu alta. </div>
<div>
Dret a callar.</div>
CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-9813759460493529872012-12-18T01:32:00.000-08:002015-01-28T02:43:26.427-08:00'Tots som Pereira'<div style="text-align: left;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWfWovDlq9ANhOO7s6tUZE0fJK34dMcs6Y-aTYs5Tf_bkpgzg5QPl4o_DvGXlPihe4W4ApBx0_Y9jFduguBNJ6EgnFmina9JNW0jjY1thII1U9iWxiAEtfbZ21ymdvp0oXdnD_sxxAGb2C/s1600/329_3_tranvia_28.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWfWovDlq9ANhOO7s6tUZE0fJK34dMcs6Y-aTYs5Tf_bkpgzg5QPl4o_DvGXlPihe4W4ApBx0_Y9jFduguBNJ6EgnFmina9JNW0jjY1thII1U9iWxiAEtfbZ21ymdvp0oXdnD_sxxAGb2C/s320/329_3_tranvia_28.jpg" height="320" width="211" /></a></div>
<i>'A mi no m'interessa ni la causa republicana ni la causa monàrquica, jo dirigeixo la pàgina cultural d'un diari de la tarda i aquestes coses no entren en el meu panorama. Jo li trobo un lloc tranquil, no puc fer més, i vostè vagi ben en compte de no buscar-me, perquè jo no vull tenir res a veure amb vostè ni amb la seva causa' , </i>diu Pereira al seu deixeble Monteiro Rossi.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<b>'Afirma Pereira</b>' és la novel·la que hem llegit aquest mes al club de lectura. L'evolució del vell periodista va des d'aquesta postura inicial distant amb Monteiro Rossi, el seu cosí i la seva lluita, fins la implicació absoluta després de l'assassinat del jove escriptor que li fa signar un article devastador contra el règim de Salazar i la seva policia política. Així '<b>Afirma Pereira</b>' és la història d'una presa de consciència, d'una evolució personal com a símbol de tota una societat. És un viatge de la ignorància a la saviesa, de la submissió a la dignitat, de la mentida a la veritat, de la mort a la vida. Pereira personifica l'intel·lectual allunyat de la realitat, responsable d'una pàgina cultural en un moment convuls a Portugal, amb una guerra civil a Espanya i amb el fantasma del feixisme planejant per damunt de tot Europa.<i> '...perquè el país callava, no podia fer altra cosa, i mentrestant la gent moria i la policia semblava que fos l'amo del món. I va pensar: aquesta ciutat fa pudor de mort, tot Europa fa pudor de mort.' </i>Pereira és un personatge peculiar i entranyable: gras, hipertens, aparentment mediocre, catòlic, apolític, amant de la literatura francesa, admirador de Bernanos, petit i immers en una espiral de silenci sense ser-ne conscient però que poc a poc abandona l'actitud apocada del principi per endinsar-se en la dimensió de l'heroi i adquirir la grandesa dels personatges literaris eterns. Representa l'home senzill, honest i sincer que de cop i amb brutalitat comprèn tota la maldat que envolta el poder que fa emmudir i mata. El seu amic, el doctor Cardoso l'ajuda a entendre que haver conegut Monteiro Rossi, el fill que mai va tenir, li havia desencadenat una pulsió interna i havia provocat un canvi del jo hegemònic que controlava la confederació d'ànimes estructurades en el seu interior. Pereira venç el seu conflicte íntim en ser capaç de trencar el silenci i guanya el conflicte èpic en rebelar-se contra el règim de Salazar. I així arriba a l'article que el dignifica i l'allibera.<br />
<i><br /></i>
Però Tabucchi fa un pas més en la seva novel·la. Apart de ser un retrat crític del Portugal dels anys 30 sota la dictadura de Salazar i de tenir una gran qualitat literària, l'autor ens mostra un joc de miralls i a través de la Lisboa que retrata, ens retorna la nostra imatge, mostra la societat actual, concretament la Itàlia dels anys 90. També cega davant moltes injustícies, també silenciosa i silenciada, també amb personatges massa complaguts i amb altres de sinistres movent fils invisibles. 'Tocar aquest nervi, despullar-lo i sacsejar-lo', com diu el professor Manuel Rico, és el repte de Tabucchi. De fet, és una de les funcions de la literatura: despertar consciències. I a '<b>Sostiene Pereira</b>', Tabucchi ho aconsegueix, començant pel seu propi personatge. <i>'Pereira va tornar a casa. Va anar al dormitori i va treure la tovallola de la cara de Monteiro Rossi. Va tapar-lo amb un llençol. Després va anar a l'estudi i es va asseure davant de la màquina d'escriure. Va escriure com a títol 'Assassinat un periodista'. </i>Pereira inicia aquí el camí cap a l'eternitat.<br />
<i><br /></i>
I de fons la Lisboa imaginària i viva de Tabucchi, amb la brisa atlàntica, els vells i estrets carrers costeruts, els mítics tramvies, la plaça da Rossio i el cafè Orquidea. Com un personatge més, xafogós i pesant. A la sessió d'avui ens ha acompanyat l'escriptor barceloní Jaume Benavente, autor de '<b>Llums a la costa</b>', també ambientada a Lisboa, i bon coneixedor de l'obra de l'autor italià. Com Tabucchi, Benavente és un creador d'atmosferes, amb personatges que reflexionen sobre la vida i l'existència humana i amb un marcat interès pel viatge literari. Benavente, que conserva una imatge idealitzada del seu pas per Lisboa en el periple que l'havia de portar de petit a Brasil, ens ha apropat la mirada estrangera sobre una ciutat recreada literàriament fins a l'infinit, ens ha parlat de la Lisboa inventada però real, de com l'escriptor construeix el seu imaginari no sempre proper i de com el lector el modifica a través de la seva pròpia experiència. Ha estat com sempre una tertúlia rica en matisos perquè als comentaris d'en Jaume Benavente hi hem afegit la nostra visió de la novel·la, la nostra entesa amb el personatge i hem conclòs que tots som Pereira. 'Tanquem els ulls per no veure la realitat però de cop un fet inesperat ens la mostra amb tota la seva cruesa'.</div>
<div style="text-align: left;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: left;">
<i><br /></i></div>
CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-43110202935840019252012-12-16T10:25:00.001-08:002012-12-16T10:26:44.409-08:00Tots amb la Marató de TV3'Sempre hi ha algú de qui no és possible que prescindim.<br />
Potser gràcies a això vivim encara'<br />
<br />
(Joan Vinyoli)CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-26916417931111710162012-12-10T05:46:00.003-08:002012-12-10T05:46:44.231-08:00A la recerca del setè camió i de la nostra històriaEl diumenge dia 2 de desembre, amb un fred intens, ens en vàrem anar cap a la Vajol a recórrer el rastre del setè camió i el seu tresor perdut. Sota el guiatge, sempre magistral de l'Assumpta Montellà, autora del llibre '<b>El setè camió, el tresor perdut de la República</b>' vàrem començar el recorregut al castell de Sant Ferran de Figueres on, perduda ja la Guerra, es varen celebrar les darreres corts republicanes en un espai força denigrant per tan magna reunió.Era el mateix lloc on 60 anys enrere i en una mena d'èxode erràtic varen amagar-hi 'Les Menines' i altres quadres d'igual importància procedents del fons del Prado per protegir-los de les bombes d'ambdós bàndols.<br />
<br />
El recorregut per la història sempre dóna perspectiva i vàrem caminar pel mateix lloc on, abatut, va marxar el president Companys, els masos on es varen allotjar Azaña, Negrín o el mateix Companys. L'Assumpta ens va apropar la història menuda, aquella que, com a bona antropòloga, li agrada a ella, les converses entre les persones que havien guiat fins llavors el destí dels nostre país i que es trobaven atrapats en un camí sense retorn. Eren els vençuts i només podien mantenir la dignitat perquè havien perdut tota la resta.<br />
<br />
Finalment vàrem visitar la mina d'en Negrín, una antiga mina de talc que va ser bunqueritzada pel fill del primer ministre de la República i on hi van amagar un tresor d'or procedent de la incautació de les caixes de reparació del Banc d'Espanya. On va anar aquest or? Una part va sortir de l'Estat cap a un destí incert segurament darrera algunes de les figures més notables que havien emprès el camí de l'exili. Hi ha una història però que explica que un camió carregat d'or es va perdre i no va arribar al seu destí. O almenys, no al destí previst. La tradició oral ha estructurat històries difícils de creure però fantàstiques per escoltar. Com sempre la companyia de l'Assumpta és un mestratge extraordinari.<br />
<br />
<br />CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-3673620775959404302012-11-04T04:31:00.000-08:002012-11-08T02:41:24.434-08:00I a poc a poc esdevindràs tan nostra...<div style="text-align: center;">
Parlem de tu, però no pas amb pena.<br />
Senzillament parlem de tu, de com<br />
ens vas deixar, de les teves coses<br />
parlem i també dels teus gustos,<br />
del que estimaves i el que no estimaves,<br />
del que feies i deies i senties,<br />
de tu parlem, però no pas amb pena.<br />
<br />
I a poc a poc esdevindràs tan nostra </div>
<div style="text-align: center;">
que no caldrà ni que parlem de tu </div>
<div style="text-align: center;">
per recordar-te; a poc a poc </div>
<div style="text-align: center;">
seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada </div>
<div style="text-align: center;">
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo. </div>
<div style="text-align: center;">
<br />
Miquel Martí i Pol</div>
<div style="text-align: center;">
(<i>Llibre d'Absències</i>)<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8s7GgkOMO2VOXXp8U-d3j5ymXETQdBeE5d2O9EY130L7mz_uBuNWImsfZe6uGWIMJcGjS2G2rN5aXTd4_fq1EHKFnVuXtsIqdk5YuTV4ZzQ-LB12tiPZJLFC1VCSihyphenhyphenMNe9Ag9isqQYbe/s1600/anna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8s7GgkOMO2VOXXp8U-d3j5ymXETQdBeE5d2O9EY130L7mz_uBuNWImsfZe6uGWIMJcGjS2G2rN5aXTd4_fq1EHKFnVuXtsIqdk5YuTV4ZzQ-LB12tiPZJLFC1VCSihyphenhyphenMNe9Ag9isqQYbe/s320/anna.jpg" width="231" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Aquest diumenge l'Anna se n'ha anat. I ens ha deixat sols i tristos. 'No hi ha Edèn que valgui sense una serp', diu el poeta. I és cert. La vida és esplèndida i insuportable a parts iguals i avui ens mostra la seva cara més injusta i amarga. L'Anna era la nostra amiga i la trobarem a faltar, l'enyorarem. A l'escola, a bàsquet, esmorzant a can Ribas, a la piscina, a Cartellà, a la biblioteca, al club de lectura o passejant pel poble. Sempre hi era. L'esperarem i se'ns farà estrany no veure-la arribar amb la seva bonhomia. Però la recordarem i parlarem d'ella i així evitarem que se'n vagi del tot. L'autèntica mort és l'oblit. <span style="text-align: center;">A reveure, amiga. Descansa en pau.</span>CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-18011212627352572312012-10-25T03:46:00.000-07:002012-10-25T03:46:05.692-07:00Fes el que t'agradi. Probablement a la llarga serà el que faràs millorAmb aquesta frase el pare d'en Larry Morgan, el protagonista de 'En lloc segur', beneeix la dedicació del seu fill a la literatura. 'Era un home savi', diu en Sid Lang, el seu amic, amb un deix d'amargura i una mena de sentiment de culpabilitat provocat pel fet que ell mai ha tingut la comprensió dels qui l'envolten per poder-se dedicar a allò que realment l'apassiona: la poesia. 'En lloc segur' de Wallace Stegner és un cant a l'amistat i a les relacions humanes. A l'ambició, a les il·lusions, als objectius assolits i sobretot als no assolits. 'Si vols una cosa, la planeges, hi treballes i fas que passi', afirma la Charity Lang. És una reflexió al voltant d'allò que fa que la vida sigui angoixant i meravellosa, sublim i insuportable. 'No hi ha eden que valgui sense una serp', diu Larry Morgan. Com assenyala Ricardo Menéndez Salmon, en el pròleg, 'En lloc segur' és 'novel·la de l'emoció i la raó, intensa en el què i admirable en el com'. Stegner narra l'amistat de quatre persones, una parella rica de l'est i una de pobra de l'oest, durant gairebé 40 anys. En el marc del món acadèmic universitari, els protagonistes es mouran durant el pitjors anys de la Gran Depressió americana intentant satisfer els seus anhels i pivotant al voltant de tres puntals, com assenyala Menéndez: l'esperança política, la recerca de la bellesa 'com la possibilitat de trobar en l'art un recinte contra les inclemències de la vida', exemplificat en el viatge que fan a Florència com a metàfora i la força indestructible de l'amistat. 'L'amicitia dura més que la res publica, o com a mínim igual que l'ars poetica', diu en Larry. 'El que realment il·lumina aquests mesos són les cares dels nostres amics', sentencia, 'l'amicitia és un doll pur'.<br />
<br />
Els Lang es faran càrrec dels seus amics en tots els moments dolorosos en què els Morgan necessiten ajuda. Quan arriben a Madison, quan neix la nena i la Sally queda molt feble, quan en Larry es queda sense feina i sobretot quan la Sally contrau la polio que la deixa impossibilitada per la resta de la seva vida. A canvi però, els Lang troben en els Morgan el consol a les seves misèries, el mirall on projectar les seves frustracions i les seves pors, on cercar seguretat i on mirar-se i veure's ells mateixos. 'Diria que el teu matrimoni ha tingut en tu un efecte semblant al que el meu ha tingut en mi', li reconeix en Sid a en Larry, buscant així alleugerir la seva 'manca de coratge'. La Charity exerceix sobre tothom la seva particular manera d'entendre l'amistat i l'amor, generosa i egoista alhora, en alguns moments 'tirànica', organitzant-los la vida i decidint què han de fer i sentir, què han de voler ser i quins han de ser els seus objectius, planificant a tothora. Els personatges estan subjugats a la personalitat immensa de la Charity però, com diu en Sid, també s'hi senten 'encadenats'. 'El meu problema és que és una esclavitud que no puc suportar perdre' diu en Sid quan la Charity ha planejat fins al darrer segon el moment precís de la seva mort i ha repartit els papers entre tots els seus éssers estimats seguint el guió que ella ha preparat per a cadascun d'ells. 'Soc el teu marit! Tinc dret a estar amb tu', reclama en Sid en el llit de mort de la Charity. Ella, que detesta la feblesa li respon '...no puc suportar que t'enfonsis'. Un final tràgic, patètic, carregat de dramatisme i tan èpic com la resta de les seves vides. En definitiva, 'En lloc segur' és una reflexió profunda sobre la naturalesa humana, sobre els lligams emocionals, sobre l'amor en majúscula però també sobre la seva cara més angoixant i anorreadora. També és un elogi de la tribu en el sentit més ampli del terme i un tribut al somni americà, entès com a metàfora del creixement sorgit de l'esforç i que afavoreix la mobilitat ascendent, 'la peristalsi vertical a la societat', segons el sociòleg Sorokin.<br />
<br />
Per altra banda, 'En lloc segur' és una lliçó de literatura en general i de narrativa en particular: sobre l'elecció del punt de vista, la creació d'intriga, la dosificació d'informació o l'ús del diàleg per mostrar la naturalesa dels personatges. La novel·la està escrita en tercera persona però des del punt de vista d'un narrador personatge. La implicació és molt més intensa perquè el narrador forma part dels fets però alhora només coneix allò que ha viscut o ha vist. Stegner soluciona els límits del narrador personatge amb la imaginació, el que li han explicat els altres i la invenció. Ho diu molt clar en el capítol que descriu el moment en què en Sid arriba a Battle Pond perseguint la Charity. 'He descobert que el record sol ser mig invenció' diu el narrador-personatge. El que pensen i senten els personatges ho expliquen ells mateixos a través de les converses, intenses, doloroses i sinceres que mantenen en Sid i en Larry, en Larry i la Sally, la Sally i la Charity, en Larry i la Hallie...En alguns casos esdevenen autèntiques confessions i els personatges se'ns revelen en tota la seva humanitat, sense intermediaris, fent avançar la història a través de les seves paraules.<br />
<br />
Stegner acaba escrivint la novel·la que en Larry no vol escriure, la història dels seus amics: 'No seria capaç de reproduir els Sid i la Charity reals, menys encara explicar-los; i si me'ls inventés estaria falsificant una cosa que no vull falsificar', diu . Finalment 'En lloc segur' és una reflexió sobre el fet d'escriure 'l'art de fer veritats a partir de materials falsos', la tasca de l'escriptor 'inventar arguments que poden resoldre' i el paper de la literatura en temps de crisi 'mobilitzar les masses i redreçar els mals'. En les seves pàgines hi trobem constants referències literàries: des de l'Odissea d'Homer fins a 'Winesburg Ohio', de Sherwood Anderson passant pel grup de Bloomsbury, 'Tess dels d'Ubberville, de Thomas Hardy o 'L'illa del llac Innisfree' de Yeats, entre molts altres. No és en va que 'Stegner va escriure aquesta novel·la quan ja havia culminat la seva tasca universitària com a professor de literatura, havent consolidat un ambiciós programa d'escriptura creativa que el va convertir en un referent per a múltiples generacions d'escriptors', com assenyala l'escriptor i professor Lluís Muntada.<br />
<br />
A la sessió del club de lectura vàrem estar tots d'acord que Wallace Stegner és injustament desconegut. Tots els assistents varen remarcar la gran qualitat del text així com la força de la història, la implicació dels personatges i la intensitat de les emocions que ens ha mantingut atrapats des del primer capítol. És d'aquells llibres que quan l'acabes necessites temps per continuar assaborint-lo, com un bon vi.<br />
<br />CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-73198428661582373692012-10-02T09:34:00.000-07:002012-10-05T03:42:49.273-07:00Alço la copa a la meva boca. I et miro, i sospiro.Amb aquest vers acaba <b>A drinking song</b>, de Wiliam Buttler Yeats, una de les poesies que l'Olga ens va recitar mentre bevíem un reserva del celler Empordàlia que ens havia servit l'Alba. I perquè aquest poema i no un altre?. En Miquel ens va explicar que aquest poema, com el reserva, és una creació de senectut del poeta irlandès, quan la visió del passat creix en amplitud i el futur és el present. '<i>I tentinejo, palpo parets de fosca, no tocant ja mai el cos de préssec de cap dona</i>', diu Joan Vinyoli en el seu <b>Autoretrat a seixanta-cinc anys</b>. En això consisteix la vinoteca, en fer un maridatge entre la lectura i el vi, en casar vins amb literatura. En gaudir del vi mentre ens omplim de poesia i en gaudir de la poesia mentre ens embriaguem de vi. '<i>Embriagueu-vos</i>', diu Baudelaire, '<i>de vi, de poesia o de virtut, com més us plagui</i>', afegeix. '<i>Però embriagueu-vos</i>', sentencia.<br />
<br />
El maridatge comença amb un vi blanc. D'aquesta manera 'els records d'una dolçor llunyana, el sabor penetrant, untuós i plaent i la mesurada acidesa' del vi blanc ens evoca la joventut, els anys en que '<i>tu hermoso traje de primavera es diferente, el corazón sube a las ramas, el viento mueve el día..</i>.' com diu Neruda en la <b>Oda al vino</b>. Les sensacions del primer tast, <i>'beso quemante</i>', '<i>amistad de los seres, transparencia, coro de disciplina y abundancia de flores</i>', ens estremeixen.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaVnqGt2CjtxST_LBvV4qAnmQCUiEe97tfx2O3PQCGp33RNsIZW0ht3ysUu3CckCg4R0qBeG8ZSRbTFi-CdRvRJydVLR0cO5Du6T_kvPTi1gHDQqM6eTT5zS2KeM-rcsauLXAu3_B5WrDc/s1600/viblioteques.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaVnqGt2CjtxST_LBvV4qAnmQCUiEe97tfx2O3PQCGp33RNsIZW0ht3ysUu3CckCg4R0qBeG8ZSRbTFi-CdRvRJydVLR0cO5Du6T_kvPTi1gHDQqM6eTT5zS2KeM-rcsauLXAu3_B5WrDc/s1600/viblioteques.jpg" /></a>L'escriptor Miquel Martin, l'actriu Olga Cercós i la sumiller Alba Sala tenen un repertori pensat i acte seguit ens recomanen un criança, un vi de 'tardor enjoiada, de color roig robí intens, de cirera madura', que 'convida a descobrir noves i interessants combinacions. '<i>Del fons de la taverna un cant joiós sortí que deia: </i>'<i>No deixem en el got ni una llàgrima. Bevem de pressa, amics, abans que el fer destí es xarrupi d'un glop el vi de la nostra ànim</i>a', diu Omar Khayyam, un poeta iranià del segle XI, al poema <b>Robayat</b>. L'ímpetu de la joventut dóna pas a la serenor i el pas dels anys ens aporta una visió atemperada de la vida, però comença a fugir el temps. Tempus fugit. '<i>Beure i fruir és ma vida</i>' recita l'Olga i la seva veu ens envolta i ens embriaguem de poesia. '<i>Mon vida és la teva alegria</i>', continua el poeta iranià.<br />
<br />
Yeats i Vinyoli ens arrosseguen fins al final de la vida. '<i>Quina color de vida molt viscuda</i>', diu el poeta català. El vi, reserva, d'un vermell intens i una marcada tonalitat de teula antiga. '<i>Mira'm la cara encesa de sàtir vell</i>' ens reclama l'Olga amb una veu aspra que ens travessa com l'amargor del poema i el cos del vi.<br />
<br />
El darrer poema és <b>Hivernal</b> de Guerau de Liost, poeta català del segle XIX. '`<i>Deu nos do companyia a la vora del foc'</i>, diu. El poema, com el vi, ens evoca el final d'un àpat i les postres més tradicionals. El Garnatxa proposat, com les reunions familiars al voltant d'una taula o del foc, té 'color vermell teula amb tons de pi roig, melis i daurats'. 'En assaborir-lo es retroben i distingeixen una a una les diferents aromes copsades. Postgust intens, persistent, saborós, dolç i natural, diu la nota de tast. Ens transporta, com la magdalena de Proust, a les tardes hivernals, a l'escalfor de la llar, al temps perdut.'Que se'escurcin els vespres i s'allarguin els dies', acaba.<br />
<br />
Una trobada fantàstica que va reunir una trentena de persones a la rectoria de Cartellà. Una experiència inoblidable, un cúmul de sensacions i una bona manera de celebrar el primer aniversari del club i començar el curs d'enguany. Va ser possible gràcies a l'Ateneu de Cartellà i vàrem comptar amb la col·laboració de l'Esther Surinach del grup de treball 'Llibres i companyia'.<br />
<br />
<br />
<br />CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-69054625924902642162012-07-29T09:33:00.002-07:002012-10-05T03:41:47.930-07:00Maridatge de vins i poesia a CartellàEl club de lectura de <a href="http://ateneudecartella.blogspot.com.es/" style="color: #0068cf; cursor: pointer; line-height: 14px;" target="_blank">l'Ateneu de Cartellà</a> ha organitzat per al divendres 28 de setembre una <a href="http://www.ddgi.cat/recursos/noticia/2011/doc/dossiervinoteca.pdf" style="color: #0068cf; cursor: pointer; line-height: 14px;" target="_blank">vinoteca</a>. Es tracta d'una activitat que combina el tast de vins i la literatura i que serà conduïda per l’escriptor <a href="http://www.miquelmartin.cat/" style="color: #0068cf; cursor: pointer; line-height: 14px;" target="_blank">Miquel Martín</a>, l’actriu <a href="http://olgacercos.blogspot.com.es/2011/01/vinoteca-maridatge-entre-literatura-i.html" style="color: #0068cf; cursor: pointer; line-height: 14px;" target="_blank">Olga Cercós</a> i un sommelier d'<a href="http://www.empordalia.com/" style="color: #0068cf; cursor: pointer; line-height: 14px;" target="_blank">Empordàlia</a>. Durant la trobada, els participants podran gaudir de la lectura i comentari de textos literaris dramatitzats tot degustant vins. L'objectiu de l'activitat és difondre coneixements sobre el món del vi i la literatura d'una manera original i en un entorn singular. Amb aquesta activitat celebrarem el primer aniversari del club de lectura i iniciarem el nou curs.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>El vi entra a la boca</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>I l’amor entra als ulls</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Això és tot el que sabem del cert</i><br />
<div abans="" envellim="" i="" morim.="morim." p="" que="">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<div abans="" envellim="" i="" morim.="morim." p="" que="">
<i>Alço la copa a la meva boca</i></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<i>I et miro, i sospiro </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Wiliam Butler Yeats </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Responsibilities and Other Poems
</i>
</div>
<div style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; text-align: -webkit-left;">
</div>
<div style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; text-align: -webkit-left;">
</div>
<div style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; text-align: -webkit-left;">
<div style="text-align: center;">
<b style="line-height: 17px;"><span style="font-size: 8pt; line-height: 14px;"><span style="font-family: verdana, geneva; line-height: 14px;"><br /></span></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<b style="background-color: white; font-size: 13px; line-height: 17px;"><span style="font-size: 8pt; line-height: 14px;"><span style="font-family: verdana, geneva; line-height: 14px;">VINOTECA</span></span></b></div>
</div>
<div style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; text-align: -webkit-left;">
<div style="text-align: center;">
<b style="line-height: 17px;"><br style="line-height: 17px;" /></b></div>
</div>
<div style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; text-align: -webkit-left;">
<div style="text-align: center;">
<b style="line-height: 17px;"><span style="font-size: 8pt; line-height: 14px;"><span style="font-family: verdana, geneva; line-height: 14px;">divendres, 28 de setembre</span></span></b></div>
</div>
<div style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; text-align: -webkit-left;">
<div style="text-align: center;">
<b style="line-height: 17px;"><span style="font-size: 8pt; line-height: 14px;"><span style="font-family: verdana, geneva; line-height: 14px;">20:30</span></span></b></div>
</div>
<div style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; text-align: -webkit-left;">
<div style="text-align: center;">
<b style="line-height: 17px;"><span style="font-size: 8pt; line-height: 14px;"><span style="font-family: verdana, geneva; line-height: 14px;">Rectoria de Cartellà</span></span></b></div>
</div>
<div style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; text-align: -webkit-left;">
<div style="text-align: center;">
<b style="line-height: 17px;"><span style="font-size: 8pt; line-height: 14px;"><span style="font-family: verdana, geneva; line-height: 14px;">preu socis Ateneu: 5 euros</span></span></b></div>
</div>
<div style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; text-align: -webkit-left;">
<div style="text-align: center;">
<b style="line-height: 17px;"><span style="font-size: 8pt; line-height: 14px;"><span style="font-family: verdana, geneva; line-height: 14px;">preu no socis: 10 euros</span></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="line-height: 17px;"><span style="font-size: 8pt; line-height: 14px;"><span style="font-family: verdana, geneva; line-height: 14px;"><br /></span></span></b></div>
</div>
<div style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; text-align: -webkit-left;">
</div>
<div style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; text-align: -webkit-left;">
<div style="text-align: center;">
<b style="line-height: 17px;"><span style="font-size: 8pt; line-height: 14px;"><span style="font-family: verdana, geneva; line-height: 14px;">Les places són limitades. </span></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="line-height: 17px;"><span style="font-size: 8pt; line-height: 14px;"><span style="font-family: verdana, geneva; line-height: 14px;">Inscriviu-vos al 649723883</span></span></b></div>
</div>
<div style="color: #2a2a2a; font-family: 'Segoe UI', Tahoma, Verdana, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; text-align: -webkit-left;">
<div style="text-align: center;">
<b style="line-height: 17px;"><span style="font-size: 8pt; line-height: 14px;"><span style="font-family: verdana, geneva; line-height: 14px;">o a <a href="mailto:delectura@hotmail.com" style="color: #0068cf; cursor: pointer; font-weight: inherit; line-height: 14px;">delectura@hotmail.com</a></span></span></b></div>
</div>
CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-81821158166391320082012-07-26T02:23:00.000-07:002012-07-29T06:54:02.309-07:00Kabul, la ciutat dels mil sols esplèndids<br />
<div style="text-align: left;">
</div>
<i>'Hom no podria comptar les llunes que brillen a les seves teulades, o els mil sols esplèndis que s'amaguen darrera els seus murs' </i><br />
<i style="background-color: white;">Saib-e-Tabrizi segle XVII</i><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX-aXe4Q4R_IOpEkEUspV9zKqFEktaSiYCdgBCCDDtsSFbGslmhmc16PBYEAQXjPS1X-AMBRLWopmTSMdxwy_f4ADIMWI8sq30MJtGS1PzJAcEZpuGPR1bCK4d0EsuK1FW7_xx2jt7_e12/s1600/2c08fa82d6e911e1b53322000a1e882b_7.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX-aXe4Q4R_IOpEkEUspV9zKqFEktaSiYCdgBCCDDtsSFbGslmhmc16PBYEAQXjPS1X-AMBRLWopmTSMdxwy_f4ADIMWI8sq30MJtGS1PzJAcEZpuGPR1bCK4d0EsuK1FW7_xx2jt7_e12/s200/2c08fa82d6e911e1b53322000a1e882b_7.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les lamparetes de la Tònia.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white;">Aquest mes de juliol hem llegit la novel·la 'Mil sols esplèndids' (2007) de Khaled Hosseini, editada per Amsterdam en català i Salamandra en castellà. Ambientada primer a Herat i més tard a Kabul, 'Mil sols esplèndids' és la història de la Mariam i la Laila unides pel seu destí tràgic i lligades a tres dècades d'enfrontaments a l'Afganistan. Dues dones de dues procedències socials diferents i d'edats diferents trobaran l'una en l'altra el suport necessari per sobreviure en una societat on la dona és marginada, anorreada, torturada i empresonada sota el burka. L'autor recorre de la mà d'aquestes dues dones els darrers 30 anys de la història de l'Afganistan, 30 anys d'invasions, on la dominació soviètica va donar pas al domini dels senyors de la guerra, més tard dels talibans i finalment dels nordamericans deixant el país en una situació de misèria i guerra i on la brutalitat contra les dones ha crescut amb total impunitat. Sorprèn la mirada de l'autor, una mirada masculina que en alguns moments se'ns revela tremendament femenina, i que fa que no sigui un llibre només per a dones. És una novel·la però podria ser la història real de qualsevol família afganesa. I és que l'autor ens parla amb un llenguatge entenedor i senzill però no per això mancat de profunditat. L'estil planer de la novel·la deixa brillar la història que s'hi explica. Els personatges viuen, senten, bateguen i lluiten per sobreviure enmig de la guerra, d'un país que va a la deriva i d'una societat fratricida i irracional on antany va haver-hi cultura i esplendor, prosperitat i pensament crític. Les descripcions són acurades i el coneixement de l'entorn que manifesta l'autor és extraordinari fins al punt que hi ha moments en què el lector necessita agafar aire davant tant sofriment i tanta maldat.<br />
<br />
Amb aquesta novel·la l'autor fa una mirada d'alerta sobre el seu país i denuncia que qualsevol intervenció alliberadora que hagi patit Afganistan ha acabat convertint-se en una nova forma d'opressió i sempre amb les mateixes víctimes, els afganesos, sobretot les dones. Hosseini, el primer autor afganès que escriu novel·les en anglès, creu en el poder de la ficció, com ell mateix explica. ‘Les pel·lícules, novel·les o quadres narren històries amb les quals la gent pot connectar. Permeten expressar un sentit nou del temps i de l’espai i ofereixen al lector la possibilitat d’accedir a un món al qual de cap altra manera no hi tindria accés. 'Mil sols esplèndids', dedicada a ‘les dones ferides de l’Afganistan’ és un lament, un plor, un crit de ràbia i impotència però també un cant a l'esperança, una petició, una pregària i una mirada cap al futur.<br />
<br />
Khaled Hosseini, metge i escriptor va néixer a Kabul l'any 1965. Fill d'una professora i un diplomàtic després de la invasió soviètica del seu país varen instal·lar-se a Califòrnia, als Estats Units. El 2006 va ser nomenat ambaixador de bona voluntat de l’ACNUR (Agència de les Nacions Unides per als Refugiats) i el 2007, arran d'un viatge que va fer al seu país amb aquesta organització, l'autor va crear la seva pròpia fundació, Khaled Hosseini Foundation, la qual treballa per proporcionar assistència humanitària a l’Afganistan. Actualment viu a Califòrnia. Influït per les seves experiències infantils, Hosseini va debutar amb 'El caçador d'estels' ('Cometas en el cielo' en la traducció al castellà), assolint un gran èxit internacional. Es tracta de la història de dos nois afganesos de diferent classe social que comparteixen una forta amistat fins que un fet tràgic els separa. Quatre anys més tard va publicar 'Mil sols esplèndids', on les protagonistes són dones. En la seva obra Hosseini recrea ambients històrics del seu país des d'una òptica poètica i íntima.<br />
<br />
A la tertúlia d'ahir, que vàrem fer en el marc incomparable del pati de la rectoria de Cartellà, vàrem gaudir de la companyia de Sàgar Malé, membre de la Junta directiva d'ASHDA (Associació pels drets humans a l'Afganistan) i de Jordi Xuclà, diputat membre de la comissió que l'any 2010 va debatre sobre la presència de tropes de l'OTAN a l'Afganistan. Ambdós ens van donar la seva visió del conflicte i de la situació política i social que es viu en aquest país i ens van explicar com es treballa en la cerca de solucions. Vàrem parlar dels encerts i els errors d'occident en aquesta part del món i en com el dret d'ingerència s'ha transformat en l'obligació de protegir. Xuclà va parlar des de la seva òptica idealista i va fer una defensa d'aquest deure de protecció i restabliment de la democràcia tot i els perills que comporta pel defensat el fet que qui el defensa 'vulgui canviar el món per millorar-lo a la seva manera'. El perill de la pau armada en què es defensa la intervenció militar per garantir la pau. En retòrica se'n diu oxímoron. També va fer èmfasi que no n'hi ha prou en repartir 'democràcia' com si es tractés d'ajuda humanitària i va generar el dubte entre els assistents sobre la conveniència o no d'intervenir i la manera com s'ha de fer. </span><span style="background-color: white;">'No podem oblidar que la carta dels drets humans es va fer sobre una matriu occidental', va recordar Xuclà.</span><span style="background-color: white;"> </span><span style="background-color: white;">Per la seva banda Malé ens va explicar, amb la contundència de qui ho ha viscut en la pròpia pell, la impunitat amb què s'accepta la ultraviolència familiar dins la societat afganesa i com el masclisme patriarcal ha perpetuat el conflicte. També va advertir sobre la necessitat de conèixer l'estructura tribal que configura la societat afganesa i com hi ha conflictes entre ètnies que han esdevingut letals per a la població. Malé ens va explicar les actuacions que ASHDA està fent a l'Afganistan, en com es treballa amb nenes, dones a la presó, addictes a l'opi, dones maltractades i en la necessitat de distingir què són trets culturals i què atemptats contra els drets humans. En aquest punt es va mostrar absolutament intransigent en qualificar de cultura qualsevol forma de coerció a la llibertat individual i va explicar que els talibans varen convertir en llei algunes pràctiques seculars que, sobretot en ambients rurals, ja estaven injustament integrades en la vida quotidiana de moltes dones. </span><br />
<span style="background-color: white;">
<br />
Amb aquesta tertúlia hem acabat aquest primer curs, que ha estat un èxit, i que reprendrem el mes de setembre amb una vinoteca.</span>CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-38342386165751159802012-07-23T07:30:00.000-07:002012-07-23T07:49:52.991-07:00El club de lectura participa al 'Club de la bona lletra' de Catalunya RàdioAquest diumenge 22 de juliol cinc integrants del club de lectura de <a href="http://ateneudecartella.blogspot.com.es/">l'Ateneu de la Vall de Llémena</a>, en Doro Acero, l'Anna Vaquer, l'Antònia Montaner, la Veva Noguera i la Carme Callejon hem participat en el recentment estrenat programa <a href="http://www.catradio.cat/audio/654185/Maria-Barbal-escriptora-Ateneu-Vall-de-Llemena-de-Sant-Gregori">'El club de la bona lletra' de Catalunya Ràdio</a> dirigit per la Blanca Busquets. En aquesta ocasió hem parlat amb la <a href="http://www.escriptors.cat/autors/barbalm/pagina.php?id_sec=447">Maria Barbal</a> i hem debatut a l'entorn <a href="http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/emma_9863.html">d'Emma</a>, la novel·la basada en la mort d'una indigent en un caixer al barri de Sant Gervasi de Barcelona. L'experiència ha estat un plaer. En els estudis de Catalunya Ràdio ens vàrem sentir molt ben acollits i l'amabilitat de la Blanca Busquets així com el tracte de la Maria Barbal varen suplir la nostra falta d'experiència davant dels micròfons. Per altra banda voldria destacar la inestimable col·laboració dels participants. <span style="background-color: white;">Sense ells, sense vosaltres, res del que hem aconseguit en el nostre club hagués estat possible. </span><span style="background-color: white;">Quan els vaig comentar la proposta de la Blanca, que ens coneixia d'haver assistit a la primera sessió del nostre club el mes de novembre passat, la varen acollir amb entusiasme i varen expressar la seva voluntat de participar-hi. Vàrem estar preparant la tertúlia, tothom va aportar la seva pròpia visió del personatge i de la història, ens vàrem reunir més d'una vegada per redactar les preguntes. Finalment el resultat el podeu escoltar. Ens en sentim satisfets. Gràcies.</span><br />
<br />
<br />
<object align="middle" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://fpdownload.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" height="143" id="SRP654185IE" width="307"><param value="always" name="allowScriptAccess" /><param value="http://www.catradio.cat/ria/players/audio/srp/srp.swf" name="movie" /><param value="high" name="quality" /><param value="true" name="swliveconnect" /><param value="#ffffff" name="bgcolor" /><param value="false" name="menu" /><param value="transparent" name="wmode" /><param name="flashvars" value="item=654185&skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&text=2&autoPlay=false" /><embed id="SRP654185" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" flashvars="item=654185&skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&text=2&autoPlay=false" menu="false" allowScriptAccess="always" align="middle" name="SRP654185" width="307" height="143" bgcolor="#ffffff" quality="high" src="http://www.catradio.cat/flash/srp.swf" swliveconnect="true" wmode="transparent"></embed></object><br />
<br />
<br />CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-81215938625451501592012-07-09T02:42:00.001-07:002012-07-26T02:54:33.655-07:00Lectures d'estiu...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT9OAWqU_vEcdqQlwgRuv_RLG6LfwdXjOKgrzs4KlsRHMWmTYBXS0hd9Xmqa7IzmCku7sqMVQX6z_i2rm7dMII9Io8PXOsOblBJ7KdGTdOid3MHC-YXhtaVkiK70xP4gTp1tkdDwuqJ9mh/s1600/arton706-05405.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT9OAWqU_vEcdqQlwgRuv_RLG6LfwdXjOKgrzs4KlsRHMWmTYBXS0hd9Xmqa7IzmCku7sqMVQX6z_i2rm7dMII9Io8PXOsOblBJ7KdGTdOid3MHC-YXhtaVkiK70xP4gTp1tkdDwuqJ9mh/s200/arton706-05405.jpg" width="127" /></a></div>
Comencen
les vacances i pensem que tindrem el temps suficient per fer tot allò
que no hem pogut fer durant l'any. Entre les coses que tenim pendents,
un munt de llibres. De cop ara tindrem les llargues tardes d'estiu en
què podrem submergir-nos en pàgines i pàgines de lletra impresa sota una
bona ombra. O els vespres. O els matins vora el mar. Fem-ho, recuperem
les lectures que han quedat aparcades i endisem-nos en tantes vides de ficció. Però, quins llibres hem de posar a la maleta? <a href="http://www.librosdelasteroide.com/llega-el-verano">Libros del Asteroide</a> ha fet una selecció de títols que ens permeten viatjar sense moure'ns de casa. També hi podem posar '<a href="http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/search/label/Gerbrand%20Bakker">A dalt tot està tranquil</a>' de Gerbrand Bakker o '<a href="http://www.brauedicions.com/">Germans gairebé bessons</a>' de Merce Cuartiella, ambdós Premi Llibreter 2012. O '<a href="http://www.arallibres.cat/cont/cataleg/cataleg_amsterdam_fitxa_cat.php?idField=487&table=catalogo">La gatera</a>',
de Muriel Villanueva, darrer Premi Just Casero, una novel·la que obre
portes i en tanca i que et deixa una bona estona pensant. Finalment
també podríem aprofitar per llegir tot allò que
ens ha quedat pendent en el transcurs del club. Les recomanacions que
han fet els companys, els llibres que ens han quedat per acabar o bé els
títols que ens han aparegut relacionats amb els que ja hem llegit. Us
en proposo uns quants, '<a href="http://www.amazon.es/Tren-Puigcerd%C3%A0-Blanca-Busquets/dp/8401387124/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1341824482&sr=8-1">Tren a Puigcerdà</a>' de Blanca Busquets, '<a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/l-ultim-dia-abans-de-dema_13688.html">L'últim dia abans de demà</a>' d'Eduard Màrquez, la biografia d'<a href="http://www.arallibres.cat/cont/cataleg/cataleg_araLlibres_fitxa_cat.php?idField=423&table=catalogo">Elisabeth Heidenbenz </a>d'Assumpta Montellà, '<a href="http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/pedra-de-tartera_11436.html">Pedra de Tartera</a>' de Maria Barbal, '<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Niebla_%28novela%29">Niebla</a>' de Miguel de Unamuno, '<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/El_Aleph_%28libro%29">El aleph</a>' de Jorge Luís Borges, '<a href="http://www.llibres.cat/Producto/264941/un-viatge-a-lndia">Un viatge a l'Índia</a>' d'Edward Norman Foster, '<a href="http://www.edicions62.cat/ca/llibre/el-llibreter-de-kabul_2192.html">El llibreter de Kabul'</a> d'Asne Seierstad, '<a href="http://www.arallibres.cat/cont/cataleg/cataleg_amsterdam_fitxa_cat.php?idField=260&table=catalogo">El caçador d'estels</a>' de Khaled Hosseini o '<a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/la-pedra-de-paciencia_10851.html">La pedra de paciència</a>' d'Atiq Rahimi. I naturalment '<a href="http://www.proa.cat/ca/llibre/jo-confesso_14643.html">Jo confesso</a>' de Jaume Cabré que tindrem l'autor aquí al febrer de 2013.
<br />
<div>
<br /></div>
<span style="color: #5e5a43; font-family: verdana, geneva; font-size: 10pt;"><span style="font-family: verdana, geneva;"><span style="font-size: 8pt;">BON ESTIU I BONA LECTURA!</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0sjmID7DauBbsj5dIfcYIm3p2hrl5q4gprv0bFHqCXFMmjkrzOg33q_TR1PyJMAh6w4LaMdYLqFVYs_Z4Yc71U8Huw-XCkLRT2OfTUuZ23HIFEjdhrd8WFlZQvDxQchG7AsmrsDQmggdU/s1600/Elcacadordestelsluxe.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifyzA8NroP11k_uELKo27lfG41ZS-lR8xq7wI2X4pkpPWnU5G8zTinoTMq5qgMPlWyr60w3AZR3gQsGywW5mpN4UXFqim1J54zZlhTZEgXoZJb9W9mzZz7gCsJwkqohikfCgAPn5lCEeTI/s1600/A-dalt-tot-esta-tranquil-e1340605848864.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0j-N46lmsoNIwBDAjvxzKrZw3pPT58njFnYm0IH0ZHiuoj2byH0kuGYdtAkOuoH7SemuN4YNYKy0jVNLw4rbc6ex9N9pv4DaJR2DtE9Mf-zzU3SvW2uHUIANimxnE3CYAVUIIGljgelGx/s1600/20090719124030-niebla.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-89361461737604252982012-06-21T01:24:00.002-07:002012-06-21T01:24:15.957-07:00Borges és immensitat'Llegir Borges et fa sentir petit, com més t’endinses en
Borges, més petit et sents', diu l’escriptor Lluís Muntada. I és que l’obra de Borges
espanta tot i que admet molts tipus de lectura, des de la purament estètica
fins a una altra de molt més profunda. Ell mateix deia que volia ser llegit
sense explicacions, com a mer plaer, com quan escoltem una melodia o prenem un
cafè. Llegir Borges és llegir un clàssic i com tots els clàssics ens ofereix
noves vies de pensament i noves formes estètiques, deia Italo Calvino, i
ens fa més complexos. Perquè a l’obra de Borges hi trobem una osmosi completa entre
vida i literatura, és un mirall que reflecteix un altre mirall i en llegir-lo ens
tornem una mica borgians i se'ns activa una consciència literària que ja mai
abandonarem.<br />
<br />
La ceguesa de Borges, congènita per part de pare, condiciona
la seva vida i el seu estil literari ja que l’autor busca refugi a la
biblioteca on els somnis poden compensar una impossible vida d’acció. La seva és una mirada a l’interior del
pensament. Parla del que veuen els seus ulls cecs, el seu
interior, la seva ment. Per això Borges descriu móns imaginaris on res no és el que sembla i tot és aparença, on la realitat és
purament mental i només existeixen les idees. 'Antes el mundo interfería demasiado' deia Borges en una entrevista que li va fer Gay Talese l'any 62 a Nova York. 'Ahora todo el mundo está en mi interior. Y veo mejor porqué puedo ver todas las cosas que sueño', va afegir.<br />
<br />
Tot i que l’obra de
Borges, contes, assajos i poesia, és inclassificable trobem temes recurrents com
són els laberints, la circularitat de la vida (sortir d’una via i tornar per
una altra al punt de partida), l’atzar, el somni, els miralls, la infinitud, el
temps, les biblioteques, l’enciclopèdia o l’ambigüitat. També la duplicitat, la
sensació de l’home que se sent tancat dins d’un altre home, que potser ni tan
sols existeix i és només el somni d’un tercer és un dels tòpics borgians per
excel·lència. La ment crea l’univers, la ficció és veritat i el
somni és realitat. Borges connecta amb el llegat de Shakespeare, Calderon (La
vida es sueño), Lewis Carroll (Alicia al país de les meravelles) i també amb la
tradició agnòstica i l’idealisme de Berkeley on la noció d’ésser està relacionada amb la percepció i reprodueix móns
remots a partir d’imatges oníriques. El <b>laberint</b>, tema central de tota l’obra de
Borges, representa
el caos ordenat. Es una construcción humana perquè els humans s’hi perdin. Es
una metáfora del cosmos, una construcció intel·ligent per confondre la
intel·ligència on tota fragmentació de la realitat torna a la unitat primigènia i original. I enmig del laberint borgià hi ha històries intemporals que es repeteixen. Borges és escèptic, molt savi i deliberadament fuig de qualsevol conflicte cultural. Això el converteix en el més universal dels escriptors hispanoamericans. En l’obra borgiana univers, biblioteca, laberint i llibre infinit són manifestacions d'una mateixa realitat. El <b>mirall</b>, un altre dels elements que es repeteix crea sensació
d’horror perquè multiplica la realitat i en dóna múltiples versions a vegades
deformants. És una frontera entre realitat i aparença, una versió de la caverna
platònica. Nosaltres som dins la caverna i veiem reflexos de la realitat.<br />
<br />
Amb Borges neix una nova concepció de la literatura que serà
gènere de gèneres, on tot és arbitrari, que introdueix elements de la filosofia a la
ficció i on el coneixement sempre arriba per revelació, en un moment d’epifania que tenen personatge i lector. Parteix d’una visió panteista de la realitat on tota la naturalesa és manifestació de la divinitat.
Tot és literatura i l’única realitat és el llenguatge. Borges és un
receptacle de tota la tradició literària que el precedeix i la seva és una obra
carregada d’erudició, que no obstant es pot gaudir tot i no conèixer-ne els referents ja que té un alt valor estètic. Mestre de laberints i miralls,
Borges va estudiar en profunditat la influència literària, la literatura de la
imaginació i va abocar-la cap al seus lectors, el seu '<b>circulo infinito de amigos invisibles</b>'.<br />
<br />
L'escriptor argentí va néixer a Buenos Aires el
1899 i va morir a Ginebra el 1986. Se’l considera un dels fundadors de la
literatura hispanoamericana del segle XX i un dels pares literaris de tota una
generació d’escriptors. Tot i la dimensió de Borges si hagués mor als 40 anys
no el recordaríem, ja que va escriure l’obra que li va donar el prestigi després
de tenir un accident als 39 anys, la convalescència del qual va ser força
llarga. Durant aquest temps va escriure ‘<b>Pierre
Menard, autor del Quijote</b>’, on la lectura es representa com una mena de
reescriptura. No en va, Borges va dir que ell no era important pel que havia
escrit, sinó pel que havia llegit. Creia que la literatura canònica ‘és un immens poema compost per moltes mans a través
dels segles’. La seva idea de literatura la veiem en aquest conte on ens
apareix un autor, Pierre Menard, que ha escrit el Quijote, el mateix Quijote
que va escriure Miguel de Cervantes. És una metàfora del llibre infinit, de l’idealisme
literari, de què tota literatura és plagi. ‘Tots els escriptors son tots i cap
al mateix temps’, deia des del seu panteisme literari. El conte és l’antecedent
de ‘<b>Tlön, Uqbar, Orbis Tertius</b>’ i de
tota la resta de narracions que el varen fer famós. En el lloc d’Uqbar hi podem posar qualsevol dels llocs, persones o coses que apareixen en les ficcions borgianes. Sempre el mirall i l’enciclopèdia van junts. Sempre l’enciclopèdia, real o imaginària, és tant un laberint com una brúixola. Vivim en una fantasmagoria, en una imatge de l’eternitat distorsionada en un mirall. L’ordre inferior és una mirall de l’ordre superior. Per Borges, tot el cosmos és un laberint. L’escriptora i crítica argentina Ana Maria Barrenechea deia que ‘Borges era un autor extraordinari entestat en destruir la realitat i convertir l’home en una ombra’. A l’Argentina la seva
reputació com a escriptor va començar amb el relat ‘<b>El jardín de los senderos que se bifurcan</b>’, on apareix un laberint
fet de temps, un llibre com a laberint, i que va donar origen més tard
al recull ‘<b>Ficciones</b>’. Harold Bloom,
autor de ‘<b>El cànon occidental</b>’
assegura que el millor relat de Borges és ‘<b>La
muerte y la brújula</b>’. En aquest conte el lector, igual que un
dels personatges, cau a la trampa del protagonista i del mateix Borges en no
adonar-se que res del que creu entendre és real. Tot és artifici, tot és
ficció. Ficció dins la ficció. Joc de miralls que ens fan veure realitats que
no són.<br />
<br />
Borges és un visionari i les seves ficcions s'han materialitzat en els nostres dies. És el precursor de la gran
biblioteca accessible des de tot arreu, de l’enciclopèdia única i infinita, del
llibre que no s’acaba mai i del qual tots en som autors.<b> Internet, Google o Wikipèdia</b>. Igual que el projecte del metge anglès Gordon Bell, que ha fet
realitat la ficció de '<b>Funes el memorioso'</b> en convertir la vida d’un home
en un arxiu de records emmagatzemat en un ordinador. El científic acumula
tota la informació que rep diàriament a través d’una càmera que porta al coll i
que recull més de 2000 fotos al dia, una gravadora que enregistra tots els sons
i altres sensors que capten els canvis de llum i temperatura. Tot es converteix
en arxiu, des dels mails que rep, fins els programes de televisió que veu o la
gent amb qui es creua pel carrer. Però aixó genera un debat, ja que Gordon Bell
per recordar un dia necessita un altre dia sencer. Té sentit un mapa de la Xina
tan gran com la Xina?, com diria el mateix Borges. 'En l’arxiu de records de Gordon Bell té la mateixa rellevància el record del primer petó que posar-se, cada dia, les sabates'.<br />
<br />
Aquest mes des del club de lectura de <b>l'Ateneu de la Vall de Llémena</b> ens hem afegit a l'Univers Borges que s'organitza cada any a Girona. Hem llegit '<b>Ficciones</b>'. Ahir en vàrem fer la sessió. La conclusió és que ens hem sentit aclaparats per l'erudició de Borges, pel seu domini del llenguatge i dels referents que introdueix en els seus contes. Pel seu coneixement vastíssim de la filosofia i de tota la tradició cultural que el precedeix però al mateix temps ens ha agradat endinsar-nos en el món borgià pel que fa a la seva percepció de la realitat. I hem viscut els nostres moments de revelació en descobrir que el narrador de '<b>El arco y la espada</b>' és en realitat en Moon, que l'home gris de '<b>Las ruinas circulares</b>' és un ésser somniat, que <span style="background-color: white;">a '</span><b>El milagro secreto</b><span style="background-color: white;">', </span><span style="background-color: white;">entre que les bales surten dels canons dels fusells fins que impacten sobre el cos de Hladik passa un any de temps imaginat però real</span><span style="background-color: white;">, que '</span><b style="background-color: white;">El jardín de los senderos que se bifurcan</b><span style="background-color: white;">' és una metàfora del laberint que suposa la vida i que al '</span><b style="background-color: white;">El sur</b><span style="background-color: white;">', Dahlman somnia la seva mort i quan passa, igual com l'ha somniat, no sap si la continua somniant o està passant de veritat.</span>CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-126905169969627598.post-5984733273919972972012-06-08T05:28:00.004-07:002012-06-11T11:23:44.393-07:00Escola d'escriptura del GironèsLa Casa de Cultura 'Les Bernardes' de Salt acollirà a partir del curs que ve la primera escola d'escriptura de les comarques gironines. La finalitat amb què neix
aquesta escola és l'ensenyament
de l'ofici de la paraula escrita,
un objectiu ambiciós i entès com 'la millora de les
aptituds innates que en menor o major mesura tothom té per
l'escriptura', citant Vicenç Pagès. Alhora també
voldríem ser un espai de formació i oportunitats per a les persones interessades en l'ús del llenguatge i les seves possibilitats creatives, i en
aquest sentit, poder captar talent literari.
Davant
la proliferació de tallers d'escriptura creativa nosaltres
apostem per una formació de llarg recorregut en creació
literària que compta amb l'aval de la Universitat de Girona. No descartem
la programació de cursos intensius focalitzats en algun punt
de la creació i entenem la formació que oferim com
la possibilitat que cada estudiant dissenyi el seu itinerari personal.<br />
<br />
En aquest primer moment el curs de sortida és
'Narrativa I' de 90 hores concebut com un curs
d'especialització universitària de la UdG. Es tracta d'un curs introductori a la narrativa que l'any que ve es
podrà complementar amb un segon curs dedicat íntegrament
a la novel·la o al conte. La intenció és que
l'escola tingui tres itineraris, un dedicat a l'escriptura
pròpiament, un altre als oficis relacionats amb el món del llibre i un tercer
a la dinamització lectora i la lectura creativa. Dels altres dos itineraris en començaran cursos més endavant. Els
nostres alumnes poden ser tant aquelles persones a qui els agrada
escriure i volen convertir la seva passió en un ofici,
escriptor o professional del món de l'edició, com aquelles que simplement volen aprofundir en el plaer de la lectura i l'escriptura, sense cap ambició professional. En aquests sentit, el
nombre d'alumnes està limitat per poder oferir una atenció
personalitzada i hem volgut que els professionals que donin les
classes siguin escriptors amb obra publicada. De moment podem avançar
que en aquest primer curs hi haurà en Josep Maria Fonalleras,
la Bel Olid i la Maria Mercè Roca. I
estem en contacte amb altres professionals que podrien incorporar-se
a l'escola en els pròxims mesos. Una de les novetats que oferim és la formació en literatura digital. Una part important del curs està enfocada a la creació literària que neix a partir de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. És en aquest apartat que comptem amb la Laura Borràs entre els professors de la nova escola.<br />
<br />
Finalment hem d'agrair el suport institucional que hem rebut, Diputació de Girona i Consell Comarcal, sense el qual l'Escola no hagués estat possible i també la col·laboració tant del Gremi de Llibreters com de la Central de Biblioteques de les comarques gironines.CARME CALLEJON FONThttp://www.blogger.com/profile/08677701015116257115noreply@blogger.com0