dimarts, 14 de febrer de 2012

'Les persones dòcils heretaran la terra, però ningú els havia promès el cel'

'Quatre germanes', publicada el 1962, és l'única novel·la que va escriure Jetta Carleton. En ella l’autora ens fa el retrat d’una època i a partir d’uns personatges basats en la seva pròpia família introdueix temes diversos, alguns de molt punyents com el fanatisme religiós, la infidelitat, la hipocresia d’una societat molt conservadora, l'ascens socials, la frustració de la pròpia vida o les relacions sexuals del mestre amb les alumnes i per damunt de tot l'amor que es tenen els membres de la família. Al principi de la novel·la Carleton ja adverteix que ‘les semblances entre els personatges del llibre i la meva família es limiten a la feina que tenien i al seu entorn, a l’amor a Déu i a l’estimació que es tenien. Només això és veritat. La resta és ficció’. 'Con el objeto de explicar la verdad debemos darle al texto carácter de ficción' que diu Paul Auster a 'Invisible'.

La novel·la comença amb un paràgraf que defineix la vida a Missouri a finals del segle XIX, principis del XX 'una terra tan generosa com modestament pot’, diu. Els personatges es van creant a mesura que els anem llegint. Al llarg de la novel·la els coneixem i anem canviant l'opinió que en teníem en començar la història. Es tracta d'un mestre rural, en Mathew Soames, home de conviccions rectes i moral austera que viu en una granja als afores de Renfro, Missouri, amb la seva dona, Callie i les seves filles Jessica, Leonie, Mathy i Mary Jo. Cadascuna d'elles destaca per un tret de la seva personalitat que la fa singular. Mentre la Jessica és obstinada, la Leonie és recte com el pare i té unes fortes creences religioses, la Mathy és indòmita, irreverent i lliure i la Mary Jo és la més independent. La relació que s’estableix entre les filles i el pare sembla d’obediència absoluta, tot i que a mida que la novel·la avança la figura paterna, omnipotent al principi, es va enfonsant al mateix temps que el lector va descobrint les seves febleses amagades i silenciades durant anys sota un fanatisme religiós ferri, igual que l'abnegació de la mare que es veu qüestionada amb una confessió inesperada en el darrer capítol.

També ens sorprèn la persona narrativa. En el primer capítol és la Mary Jo, un narrador personatge, la filla més petita de la família que a causa de la diferència d'edat amb les seves germanes sembla que estableix una distància objectiva amb els fets narrats. A partir del segon capítol apareix un narrador omniscient que ho sap tot dels personatges. Explica fets i pensaments que només sap ell i el protagonista del capítol però no la resta de personatges.Tenim d'aquesta manera sis retrats que també són sis punts de vista. El primer, el de la família, té el punt de vista de la Mary Jo. Després vénen els capítols dedicats a la Jèssica, en Matheew, la Mathy, la Leonie i la Callie. Els mateixos fets són narrats des de diferents òptiques. Quan ens pensem que ja ho sabem tot sobre la família Soames, Carleton ens sorprèn amb un nou gir en el decurs dels fets que ho canvia tot i que dóna un sentit diferent a tot el que ja sabíem. Així, en enfrontar-nos per primer cop a l'Ed Inwood, l'alumne díscol i irreverent que qüestiona l'autoritat del mestre Soames no ens podem imaginar tot el que vindrà després. I és que l'Ed Inwood personifica els dubtes que té Mathew Soames i el coratge que no té i que fa que l'envegi. L'Ed qüestiona l'existència de Déu davant un Mathew que es queda sense respostes. Serà a través de la redempció de l'Ed Inwood que en Mathew trobarà el perdó a les seves febleses, a la por a viure, a l'adoració que sent per les alumnes de qui en realitat desitja la intel·ligència, les oportunitats, el futur i la joventut i trobarà respostes als seus dubtes. 'Les persones dòcils heretaran la terra, però ningú els havia promès el cel', diu en Mathew.

Es una novel·la que parla de relacions humanes i sentiments, de frustracions, ambicions i objectius, on no passa res i passa tot, on s'explica la vida d'un estiu a l'altre. Amb canvis sorprenents en el ritme narratiu i en el fluir de la trama. La calma que regna en tota la novel·la és una calma aparent. Hi ha moments en què sembla que el temps s'aturi però un fet inesperat ens fa notar que la vida s'obre pas i els personatges més vitals com la Mathy o l'Ed arrosseguen la resta amb la seva passió. I encara que sembli que hi ha càstig, no n'hi ha. La Callie ho entén al final. 'La mort de la Mathy no va ser un càstig per ningú, igual que no ho havia estat la seva vida. Els havia fet feliços. Encara que la seva mort els havia fet mal, no se n'havia anat com a càstig'. La novel·la és tancada. El primer capítol comença el darrer dia de les vacances quan les tres filles ja deixen la granja familiar on tornen cada any a passar tres setmanes amb els pares. El darrer capítol acaba el dia que 'les nenes han d'arribar a la granja per passar-hi tres setmanes'. Entremig tota una vida, els records que constitueixen la novel·la. El pròxim 22 de febrer tenim la sessió del club de lectura on comentarem la novel·la acompanyats de l'editor Luís Solano.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada