Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris protagonista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris protagonista. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 d’abril del 2012

Emma, de Maria Barbal

La protagonista d'Emma té nom d'heroïna literària. Com Emma Bovary la nostra Emma és una dona que fa de l'amor i la passió els motors de la seva vida i es casa, té una filla i un amant. Com l'heroïna de Flaubert, l'Emma de Maria Barbal busca la felicitat que ha imaginat i en no trobar-la s'autodestrueix. Primer fuig i al final mor a mans d'algun dels seus botxins, d'ella mateixa o de l'atzar. La novel·la està narrada en primera persona i és una confessió, la protagonista expressa la seva necessitat d'escriure. Escric per no oblidar-te, perquè no t'allunyis encara més de mi, li diu Emma a la seva filla, Àngels, a qui no pot veure després d'haver-la abandonat en fugir de casa amb Denis. Són reflexions en veu alta a través de les quals el lector va refent la vida de la protagonista.

Maria Barbal es va basar en un fet real. L'any 2005 una indigent va morir cremada en un caixer al barri de Sant Gervasi a Barcelona. Un desengany amorós havia portat la víctima a abandonar la seva vida i a fugir de tot i de tothom. Barbal utilitza aquest fet per construir tota la novel·la al seu voltant. Amb tot ni és el fet desencadenant ni tampoc el desenllaç. Maria Barbal col·loca l'agressió enmig de la novel·la de manera que li permet donar-li una segona oportunitat a l'Emma. La protagonista recupera la visibilitat però alhora perd la llibertat ja que el marit en considerar-la una amenaça per la seva carrera política la tanca en una clínica on queda amagada de qualsevol mirada. Així l'agressió és converteix en un renéixer de l'Emma a partir del qual la nostra protagonista intenta refer la seva vida en recuperar allò que la va fer feliç en la seva infantesa i adolescència. Hi ha una diferència lèxica i d'expressió segons l'estat de l'Emma. La confusió mental de la protagonista la veiem en les seves reflexions caòtiques, amb una sintaxi trencada i abrupta. A vegades amb frases sense sentit. Els sentiments flueixen com ho fan les paraules de manera desordenada. L'autora ens transmet així la sensació angoixant i torbadora que té l'Emma més que explicar-nos-la.

La novel·la té un inici 'in media res', és a dir quan comença el primer capítol el fet desencadenant de tot el conflicte i que ha portat l'Emma al carrer ja ha esclatat. I el lector coneix la veritat a partir dels retrocessos en la història. L'autora ens fa un retrat complex de la protagonista de qui acabem sabent que té una doble personalitat, un passat ple d'interferències i una vida insatisfactòria al costat d'un home que arrossega la inseguretat d'haver estat abandonat pel pare i d'haver hagut de suportar la càrrega emocional de veure patir la mare, una dona dependent primer del marit i després del fill. En l'itinerari degradant d'Emma pel carrer el lector reflexiona sobre la naturalesa humana i sobre tot allò que la protagonista perd sense saber que ho tenia, sobre la crisi de valors de la nostra societat, sobre la solitud humana, la incomunicació i la immensa insolidaritat que ens envolta i sobre la convivència en el temps i l'espai de dues ciutats, de dos mons, de dues realitats antagòniques. La galeria de personatges que trobem són tots ells desdibuixats però vitals en l'evolució de la protagonista. Els pares varen travar una infantesa suposadament feliç de la la nostra heroïna però en la qual els protagonistes van ser ells mateixos i l'amor que es tenien, l'Àlex és un home sever que no li perdona a l'Emma haver posat en perill la seva estabilitat i que és incapaç d'expressar l'amor que sent per ella. La seva filla és un personatge absent tot i ser cabdal en tota la trama. Hi ha també la Júlia, la mare de l'Àlex, que no té massa profunditat psicològica però que representa la màxima amenaça per la recuperació de la vida de l'Emma. Cada cop que ella apareix l'Emma hi perd. Tenim en Denis, un personatge de qui no sabem res però la irrupció del qual és el factor que desencadena la pulsió interna de la protagonista i n'allibera la part fosca. Hi ha el metge, en Martí, a través del qual coneixem tota la vida de l'Emma anterior a l'aparició de'en Denis i allò que crèiem que era la història d'un desengany amorós se'ns converteix en una història d'incomprensió humana, de desencontres, de pòsit emocional, de ferides mal curades, de febleses, de patiment i de silencis al llarg de tota una vida no gaire llarga però molt feixuga. Hi ha l'Ilda, la germana de l'Àlex que dóna una nova mirada sobre els fets i finalment hi ha l'Oriol, l'únic personatge que la troba a faltar quan mor. Representa la connexió de l'Emma amb la seva família, la seva adolescència, els seus estius i el lloc i el temps on ella va ser feliç. Hi ha un moment en què la pròpia Emma es lamenta i diu 'l'Oriol Rovira s'hagués hagut d'enamorar de mi i no de la senyora de la casa del davant'.

En definitiva és una novel·la que parla bàsicament de la falta de comunicació, de la solitud de l'ésser humà, de la fatalitat, de la pèrdua i la recerca del desig de viure i la felicitat, del temps perdut i mai recobrat. De la facilitat amb què un s'entrebanca i se situa a l'altre costat i de com costa retrobar el camí i les ganes de reprendre'l. De les il·lusions malmeses, dels sentiments mal expressats i de les persones mal estimades. I de com tot això pot causar un mal irreparable.

La sessió del club de lectura on vàrem parlar d'Emma va ser enriquidora. És una història que atrapa però que angoixa. D'aparença simple, el text reflecteix el ric bagatge literari de l'autora. Els lectors varen expressar una mena de desconcert respecte la novel·la però les aportacions de tots ens varen ajudar a descobrir nous significats i a rellegir el text..

divendres, 9 de març del 2012

Heroïnes (post)modernes

'Fa dècades que diverses autores que han analitzat en profunditat els models femenins i masculins que presenta la literatura infantil exigeixen una presència major de protagonistes femenines, i una representació de les dones, com a mínim, més d'acord amb la realitat'. Així comença Bel Olid el seu assaig 'Les heroïnes contraataquen'. Tal i com el subtítol indica, 'Models literaris contra l'universal masculí a la literatura infantil', l'assaig és un intent de trencar amb la divisió tradicional de models literaris per a nens i models literaris per a nenes amb comportaments molt estereotipats per ambdues bandes. Segons explica Olid 'un 90% dels nens lectors no accepten lectures amb nenes protagonistes'. Al revés trobem que les nenes mostres predilecció per les protagonistes femenines però no rebutgen els relats en què el personatge principal sigui un nen. Olid diu que en molts casos les protagonistes femenines són 'autèntiques Barbies o 'bledes assoleiades' i els nens no s'hi senten identificats però en d'altres són xicotots que ja es comporten com a nens i per tant deixen de ser nenes'. En ambdós casos les nenes hi perden. L'autora assenyala que la literatura infantil i juvenil segueix oferint una divisió tradicional nen-nena sense tenir en compte els avenços que hi ha hagut a la societat quant a l'assumpció de rols entre homes i dones i reivindica un tractament menys sexista dels personatges. En aquest sentit estableix una mena de cànon de set obres de qualitat en què les protagonistes són nenes 'que es comporten com a persones'. D'aquesta manera s'alliberaran en 'igual mesura nenes i nens' perquè les nenes podran viure aventures fora de casa i els nens podran descobrir l'àmbit domèstic i de les emocions i tots, nens i nenes, tindran més llibertat 'per ser com són, i no com creuen que s'espera que siguin', diu Olid. Les lectures triades són 'L'aventura de la Cecília i el drac', 'Tres germanes lladres', 'Julia, la niña que tenía sombra de chico', 'Pippi Calcesllargues', 'Matilda', 'Coraline' i 'Emili, the strange. Els dies perduts'. El llibre va rebre el VIII Premi Rovelló d'assaig de literatura infantil i juvenil 2010 i ha estat publicat per Pagès Editors.