dissabte, 31 de desembre del 2011

Que el 2012 ens faci a tots una mica millors

Que el 2012 ens faci a tots una mica millors. Que el nou any que ara comença ens permeti fer realitat els nostres somnis i els de les persones que estimem, que puguem viure i tirar endavant. Avui és 31 de desembre, el dia que surt l'home dels nassos, el dia en què a l'any ja només li queda el darrer sospir. I ens trobem amb els amics i la família per dir-li adéu i per celebrar l'arribada de l'any nou que ens ha de portar tot allò que l'any que ara se'n va ens ha negat. 'És cert però que el 31 de desembre mai celebrem l'any que hem viscut sinó el que encara hem de viure. Celebrem l'any que encara no hem tingut temps d'espatllar i que, de moment, es conserva tal i com ens l'imaginem. I de passada confirmem que, les coses, ens agrada més començar-les que no pas acabar-les', explicava el periodista Albert Om. Ben cert. Que tinguem tots un any nou carregat d'il·lusions i de força per tirar-les endavant i que 'la nostra vida estigui a l'alçada de les nombroses i a vegades, injustificades, expectatives que desperten els instants previs'.

dimecres, 28 de desembre del 2011

Els deu èxits editorials del 2011

La darrera setmana de l'any és sempre hora de fer balanços i de mirar enrera per analitzar què hem fet bé i continuar fent-ho i què hem fet malament i corregir-ho. En el món editorial passa el mateix i així avui, tres dies abans d'acabar el 2011, tant el Diari Ara, Els deu fenòmens editorials del 2011 com el Periódico, Els 10 millors llibres de l'any de la literatura catalana, fan balanç de quins han estat els títols escollits majoritàriament pels catalans al llarg de l'any que toca a la seva fi. Tant l'un com l'altre coincideixen a destacar 'Primavera, estiu etc' de la Marta Rojals com un dels fenòmens literaris d'aquest 2011. Una altra de les coincidències és la presència de la tan esperada i celebrada novel·la de Jaume Cabré, 'Jo confesso'. També ens satisfà enormement veure que entre els escriptors més llegits d'enguany hi ha l'Eduard Màrquez, amb la seva novel·la 'L'últim dia abans de demà', que encara no fa un mes ens va visitar al nostre club de lectura. I continuant amb els balanços, gràcies a tots els que heu fet possible que aquest any haguem tingut gairebé dues mil visites al nostre bloc.

dissabte, 24 de desembre del 2011

POTSER NADAL

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol

dimecres, 21 de desembre del 2011

'Un escriptor es reconeix en l'estil'

'L'escriptor com a creador no pensa en el lector però el té en compte, perquè allà on es reconeix l'autor és en el seu estil', ha dit l'escriptor Jaume Cabré que aquest dimecres al migdia ha fet una conferència a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Cabré ha obert el bloc 'La llengua i la creació literària actuals' dins el cicle 'La llengua avui: reptes i propostes actuals'. L'autor de la tan celebrada 'Jo confesso' ha assegurat que escriu 'per necessitat vital' 'per crear móns, narrar, explicar' i ha recordat Rainer Maria Rilke, 'una obra d'art és bona s'hi ha nascut a l'impuls d'una íntima necessitat', i la seva defensa de la 'solitud creativa' a 'Cartes a un jove poeta'. Cabré ha parlat del procés creatiu i de l'escriptor com a poeta, com a artesà del llenguatge, i ha assegurat que ''l'esperit de la matèria és la literatura si tenim en compte que la matèria és la llengua'. Segons l'autor de 'Les veus del Pamano' 'una novel·la són paraules, una obvietat extraordinària per la seva complexitat' i ha afegit que un escriptor es reconeix per l'estil. 'Els escriptors sovint utilitzem material autobiogràfic però només el reconeix qui ens coneix molt íntimament', ha dit i ha afegit que en canvi el lector reconeix l'estil d'un escriptor, el to, la manera d'utilitzar la llengua. 'Allà on sóc jo és en la manera de tractar el llenguatge', ha dit i ha afegit que 'un escriptor ha de tenir consciència d'estil' i tenir molt present que 'res del que escrivim quedarà impune'.

Cabré ha recordat que 'és escriptor perquè és lector' i ha qualificat la lectura com 'l'art de l'apropiació de les obres dels altres. 'Som grans no pel que escrivim sinó pel que llegim', va dir Borges. El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2010 ha assegurat que va començar a escriure gràcies a haver llegit Andrei Platonov, un silenciat novel·lista rus autor de 'Chevengur' o 'L'excavació'. 'Un mestre pintant paisatges interiors', ha dit. Ha ressaltat de Platonov la seva capacitat per escriure sobre les emocions, per utilitzar les figures literàries com a part de l'argument per donar força al text i per crear personatges duals que es debaten entre el món real i l'imaginari, entre el bé i el mal. N'ha destacat el conte 'Fro' en què el personatge principal, Frosia, es converteix en metàfora quan sent tant de dolor que esdevé la carta que no li arriba mai del seu marit absent. 'Es tracta d'escriure les emocions dels personatges perquè el lector visqui la seva vida'. 'Quan escrius pretens que el lector vegi aquell món com l'únic possible amb uns personatges que ja tenien vida quan comença la novel·la. En alguns casos l'expliques, en altres s'intueix i en un altres s'obvia, però hi és i quan la novel·la s'acaba els personatges continuen vivint en la ment dels lectors, en el seu món'. I és que el lector accepta les convencions literàries igual que s'accepten en qualsevol manifestació artística, el tempo, la localització, les el·lipsis i el subtext: tot allò que fa referència a l'imaginari, a la simbologia i a la mirada de l'escriptor que és el que defineix el gènere. En definitiva, el to, que també inclou l'elecció del tipus de narrador, el temps narratiu o el punt de vista.

'El gran compromís d'un escriptor és la llengua' ha assegurat Cabré tot i que ha diferenciat la seva tasca de la dels comunicadors respecte la seva responsabilitat i inicidència quant a l'ús social de la llengua. Segons Cabré 'la llengua la crea i la modifica el parlant, però l'escriptor la il·lumina'. L'acte ha acabat amb la lectura d'una faula de l'escriptor Vitali Chentalinski, admirador de Platonov que explica la història d'un nen que juga a pilota en un pati interior a Moscú i molesta una dona que està llegint la darrera novel·la d'Erich Maria Remarque. Es aquest mateix moment aquest escriptor alemany està al seu xalet suís reflexionant sobre la vida i arriba a la conclusió que no li ha anat pas malament però que Hemingway era molt millor escriptor que ell. Al seu torn, l'escriptor nordamericà, autor de 'El vell i el mar', està al Carib i fa un repàs a la seva vida. Hemingway pensa que li ha anat prou bé però està segur que Platonov era molt millor escriptor que ell. En aquell precís moment Platonov persegueix el nen que molesta una dona que està llegint la darrera novel·la d'Eric Maria Remarque.

diumenge, 18 de desembre del 2011

L'arbre dels desitjos

Riu. Perdona. Relaxa't. Demana ajut. Fes un favor. Digues el que penses. Vés a caminar. Trenca un hàbit. Vés a córrer. Pinta un quadre. Somriu al teu fill i fes-li un petó. Permete't brillar. Mira fotos velles. Plora. Llegeix un bon llibre. Canta a la dutxa. Escolta un amic. Accepta un compliment. Mostra la teva felicitat. Escriu en el teu diari. Acaba un projecte. Ajuda un ancià. Compleix les promeses. Regala un conte. Sigues un nen altra vegada. Escolta la natura. Avui no et preocupis. Deixa que algú t'ajudi. Tracta't com un amic. Permete't equivocar-te. Fes un àlbum familiar. Fes feliços els que t'envolten. Mira una flor amb atenció. Perd una mica de temps. Apaga la televisió i parla. Escolta la teva música preferida. Aprèn allò que sempre has desitjat. Fes una llista de les coses que et fan sentir. Vés a la biblioteca i escolta el silenci. Tanca els ulls i imagina les ones de la platja. Deixa que el vent et despentini. Fes que algú se senti important. Truca els teus amics per telèfon. Fes un petit canvi a la teva vida. Digues a la persona estimada que l'estimes molt. Posa nom a un estel. Sàpigues que no estàs sol. Pensa en el que tens. Fes-te un regal. Respira profundament. Cultiva l'amor. Finalment... somriu


Club de lectura de l'Ateneu de la Vall de Llémena
(Xmas tree made from books. By Cory Doctorow)

dijous, 15 de desembre del 2011

'La finalitat de l'escriptor és que el lector no abandoni'

'Aquest és l'objectiu del novel·lista', diu Eduard Márquez, 'mantenir la tensió narrativa, amagar la informació per despertar l'interès del lector i fer que aquest continuï llegint fins al final'. Márquez és un escriptor auster, metòdic, estricte i el·líptic que revisa la seva obra fins al límit abans de lliurar-la a l'editor, que la reescriu les vegades que calgui per donar-la per acabada. 'L'eina més important d'un escriptor és la paperera', diu Márquez recordant Ernest Hemingway. I és que l'autor de 'El silenci dels arbres' entén i viu l'escriptura com un ofici. Segons Márquez per escriure una novel·la cal una context narratiu poderós i una història humana potent. 'El silenci dels arbres' té ambdues coses'. 'La història, allò de què vols parlar, és el plom del saltamartí a l'hora d'escriure', diu Márquez.

L'origen de 'El silenci dels arbres' el trobem en un passatge de 'L'agulla daurada' de Montserrat Roig en què un antic guia de l'Hermitage continua passejant els visitants per les sales del museu, ara buides, durant el setge de Leningrad i explicant-los els quadres que ja no hi són. 'El silenci dels arbres', una novel·la 'd'amor en temps de guerra', ens parla de la intensitat de la memòria, del poder de la imaginació i de la força interior i per fer-ho ens descriu la història d'uns personatges que viatgen per camins sense retorn, que es fan preguntes i que necessiten recordar el seu passat, destruït per la guerra, per poder sobreviure en el present i assumir que no tenen futur. Es tracta de l'Andreas Hymer, que torna a la seva ciutat natal per donar un concert gratuït i animar així la gent que sobreviu entre l'horror de la destrucció i els franctiradors. En aquest viatge Hymer s'enfronta amb les ferides del passat a través de l'Amela Jensen, la seva examant i poc a poc descobreix la figura de la seva mare, la Sophie Kesner, a qui en realitat no coneixia. 'Sempre he cregut que els pares són un misteri. Vius amb ells un munt d'anys i amb prou feines n'arribes a conèixer la superfície i poc més' diu l'Amela. El luthier Ernest Bolsi, ara convertit en guia del museu de música que porta els visitants per les sales buides on hi havia exposats els instruments, és el personatge que guia Hymer pel viatge que l'ha de conduir a conèixer la seva mare, una dona inconformista que porta la seva passió per la música al límit cercant noves experiències interpretatives. Bolsi era l'amant de la Sophie Kesner. De rerefons, la figura del pare desdibuixada al començament i que es dimensiona a mesura que avança la novel·la.

I entremig les cartes intercalades. Gent anònima explicant històries individuals en primera persona que ens parlen del setge d'una ciutat qualsevol en una dimensió al·legòrica que dóna més força al text. La novel·la és doncs un trencaclosques que al final encaixa a la perfecció quan el personatge principal és l'encarregat de fer arribar les cartes als seus destinataris. I això Márquez ho fa amb una exhibició d'austeritat narrativa, utilitzant la paraula justa. 'Menys és més', diu. I escriu amb frases curtes, amb punts i seguits i amb una prosa dinàmica, precisa i lleugera que s'acosta a la poesia. Com l'alumne de Juan de Mairena. Sobreposant les escenes i passant del present al passat només amb un moviment de l'objectiu, amb un canvi de pla, amb una 'frontissa', com diu ell. El temps narratiu és sempre present, 'i és que els meus personatges no tenen passat, la guerra els l'ha robat', especifica l'autor.

Des de la gestació de la novel·la fins la seva arribada a les prestatgeries van passar tres anys i mig. En aquest temps Márquez es va documentar fins a l'infinit. Va viatjar a Sarajevo, es va entrevistar amb gent que havia après a conviure amb la tragèdia d'una guerra, va conèixer l'ofici de luthier i va experimentar amb la interpretació musical en escenaris insòlits. 'I no amaguis el so. Que la música arribi on acaba el silenci dels arbres'. Aquesta és la frase que dóna títol a la novel·la i que Sophie Kesner pronuncia per esperonar un Andreas de vuit anys a deixar-se portar pel so del violí. 'Deixa't dur per la música. No li posis traves. Si l'escoltes amb tot el cos et sortirà', diu la Sophie.

Eduard Márquez ha assistit aquest vespre a la sessió del club de lectura de l'Ateneu de la Vall de Llémena que s'ha fet a la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori. I ens ha captivat. Márquez és un escriptor magnífic, apassionant quan explica el procés de construcció narrativa de la seva novel·la, quan mostra el material: fotografies, receptes de cuina, cartes, esborranys, correccions, apunts i quan parla dels seus records convertits en matèria literària. 'I és que una novel·la és un 50% música i un 50%, sentit', ha dit.

L'Eduard Márquez ahir en un moment de la sessió del Club de lectura. FOTO: Carme Callejon

L'Ulisses de Joyce a Llibresperllegir.cat

Si teniu ganes de llegir Ulisses de Joyce ara és el moment. Llibresperllegir.cat ha programat una 'primera lectura conjunta' on-line amb la col·laboració d'en Ferran Genís per al mes de gener. En plena ressaca nadalenca potser ens anirà bé llegir el clàssic de Joyce, basat en l'Odissea d'Homer. Personalment és una assignatura pendent que tinc des de la Universitat. Tal i com explica Genís, Ulisses, de lectura especialment complexa, narra la vida de tres persones al llarg d'un sol dia a Dublín, Leopold Bloom, la seva dona Molly i Stephen Dedalus. Ferran Genís ens recomana que Ulisses s'ha de llegir en el menor temps possible 'per seguir el ritme voraç de la novel·la' i 'sobretot s'ha de rellegir', diu. L'obra la podem trobar en català editada per Proa i en castellà per Lumen. Gràcies a Llibresperllegir.cat per la iniciativa.

dimecres, 14 de desembre del 2011

Pla de lectura 2011-2015 amb un objectiu ambiciós: cada nen ha de llegir 25 llibres l'any i cada jove, 30.

El nou Pla de lectura 2011-2015 ha nascut amb un objectiu ambiciós: cada nen ha de llegir 25 llibres l'any i cada jove, 30. El Pla 'pretén millorar els índex de lectura dels catalans i apropar-nos a la mitjana europea i estableix com a prioritat reduir el fracàs escolar potenciant la lectura sistemàtica al llarg de tota l'escolaritat'. Queda clar que per tenir adults lectors s'ha d'educar els nens en el convenciment que 'llegir ens fa més grans'. Però això com s'aconsegueix? Així perquè sí? Un nen no hi entén de conveniències. Si a un escolar li dius que ha de fer una cosa perquè quan sigui gran ho agrairà no veurà pas la necessitat de fer-ho ara i pensarà que té tot el temps del món per arribar-hi. El que hem d'aconseguir entre tots: pares, mestres, bibliotecaris, escriptors, il·lustradors, editors, llibreters i tots els agents implicats en l'ofici d'escriure i el plaer de llegir és convertir la lectura en una necessitat col·lectiva. La competència lectora és bàsica per assolir el coneixement. Llegint aprenem, per tant llegir és una necessitat. Però hem d'anar més enllà i fomentar, amb tots els instruments al nostre abast, el plaer de la lectura com una forma de lleure, d'adquisició d'esperit crític i de desenvolupament de la imaginació i la creativitat. Començant pel graó més inicial de l'aprenentatge que és el mimetisme: un nen fa el que veu a fer. De pares lectors, fills lectors. I acabant per les noves tecnologies i les xarxes socials que tenim al nostre abast creant eines com el portal Què llegeixes, des del 2009 un espai de trobada de la comunitat lectora, o bé potenciant el paper del municipi i les entitats culturals que l'integren per fer difusió de la lectura com a activitat lúdica que ens ajuda a créixer i amb el convenciment que 'llegir ens fa més lliures'.

Enmig el ventall és molt ampli i és necessària una mica d'imaginació per suplir, en alguns casos, la falta de recursos. Un dels pilars del foment de la lectura són les biblioteques, i el Mapa de la lectura pública, però també les llibreries amb l'organització d'activitats, jocs i estratègies: clubs de lectura, itineraris literaris, lectures en veu alta, xerrades amb els autors, anades al teatre o al cinema, presentacions de llibres, doc-sessions, cicles temàtics, cursos... Des d'aquí una menció especial al paper dels bibliotecaris i llibreters pel seu paper fonamental a l'hora de guiar i assessorar els lectors. També les AMPES a l'hora d'organitzar activitats extraescolars hauran de tenir en compte aquest objectiu així com les diferents entitats culturals, ateneus i associacions.

El nou pla de lectura, hereu del Pla 2008-2011, i nascut dins la societat del coneixement dóna un paper fonamental a l'escola però també té altres eixos d'actuació com incrementar la lectura a les biblioteques, enfortir el sector editorial i llibreter, augmentar la presència del llibre a la societat, donar més visibilitat a la figura de l'autor i utilitzar els mitjans de comunicació i la xarxa per fer-ne difusió i fomentar la participació. L'any 2009 només un 3,6% de la població escolar catalana al final de l'ESO tenia una competència lectora de nivell superior i un 13,5% la tenia de nivell baix. Segons els experts amb 30 minuts diaris de lectura a l'escola i 20 més a casa aquests percentatges podrien millorar. Per passar de la teoria a la pràctica tots hi hem d'estar d'acord i ens hi hem d'implicar ja que per molts plans que es redactin si no actuem quedaran en res.

dissabte, 10 de desembre del 2011

'Mi planta de naranja lima'

'Mi planta de naranja lima' és una novel·la de l'escriptor brasiler José Mauro de Vasconcelos publicada inicialment l'any 1968 i que ara Libros del Asteroide ha reeditat (Barcelona, 2011). És la història de Zezé, un nen de cinc anys, que 'vol ser poeta i portar corbata de llaç' i a qui la vida farà gran de manera precoç. La novel·la té trets autobiogràfis ja que es basa en la pròpia història de Vasconcelos i la seva infantesa a Bangú. Els ulls innocents i ingenus de Zezé ens descriuen amb un fort lirisme la vida dels més desfavorits en aquest barri de Rio de Janeiro. I ho fa amb una imaginació desbordant i amb una intel·ligència commovedora. Zezé intenta comprendre el dolor dels adults, el dolor i la frustració del seu pare per no tenir feina, el de la seva mare que ha de treballar a tota hora per poder malviure, el del seu oncle i la seva àvia que veuen amb tristesa com la vida se'ls en va i no tenen res, el de la seva mestra a qui ningú regala flors. Zezé també pateix la càrrega de les seves germanes, Gloria, Jadira i Lalá, de Totoca, el seu germà més gran i del Rey Luís, el seu germanet més petit, de qui Zezé es fa càrrec. També dels seus germanets morts de petits Aracy i Jurandyr i d'una germana que va marxar amb uns parents al nord. I en aquest món de misèria i privacions Zezé, amb una tendresa torbadora i una sensibilitat extraordinària, inventa la seva realitat a partir dels seus 'amics' tan imaginaris com peculiars. Es tracta de Minguinho, el seu arbre de 'laranja lima' a qui Zezé tracta com el seu confident, el rat-penat Luciano, els 'animals del Parque Zoologico' que té instal·lat al pati, el cavall Rayo de Luna o els personatges amb qui Zezé somnia com Tom Mix, Ken Maynard o Fred Thompson. I ho fa per sobreviure en un món massa cruel per a un nen de cinc anys. 'Por eso, creo que el Niño Jesús sólo quiso nacer pobre para exhibirse. Después vió que sólo los ricos servían...', diu Zezé enfadat i trist quan comprova que no té cap regal de Nadal. I és que per a un nen intel·ligent i sensible com Zezé no és fàcil créixer en una família pobra.

La novel·la dibuixa amb cruesa no mancada de poesia la vida a les faveles en un ambient de pobresa extrema i ho fa des dels ulls d'un nen i a partir de la lògica infantil. En realitat 'és un retrat de la infantesa'. I enmig d'aquesta desesperació, Zezé, alter ego de l'autor, que busca únicament la tendresa, 'la vida sin ternura no es gran cosa precisamente', troba el Portugués, el 'Portuga, l'amo del cotxe més bonic del barri' i creu que finalment ha trobat el 'pare' que no té, un pare a qui estimar i admirar i sobretot 'un pare que l'estimi a ell'. Però novament la duresa de la realitat el fa créixer de cop i el 'Mangaratiba' irromp brutalment a la seva vida. 'Mi planta de naranja lima' té molt bona crítica i se la considera un 'document social i un estudi psicològic que sona com una cançó', diu Euclides Marqués Andrade. El llibre acaba amb la 'confesión final' on ficció i realitat es donen la mà i es fusionen quan l'autor escriu 'han pasado los años, mi querido Manuel Valadares. Hoy tengo cuarenta y ocho y a veces en mi soledad, tengo la impresión de que sigo siendo un niño, de que vas a aparecérteme y a traerme cromos de artistas de cine o más canicas. Tú fuiste quien me enseñó la ternura de la vida, mi Portuga querido'.

'Mi planta de naranja lima' és una novel·la amb banda sonora, les cançons d'Ariovaldo que Zezé escolta i canta o els tangos que canta la mare de Zezé i que ell s'emociona en escoltar-la. L'obra va ser publicada inicialment l'any 1968. Des de llavors se n'han venut més de mig milió d'exemplars en portuguès. La novel·la ha estat traduïda a 32 llengües i és lectura obligatòria a totes les escoles de Brasil. En espanyol, fins ara només havia circulat en edicions llatinoamericanes amb traduccions poc acurades. Per aquesta nova edició de Libros del Asteroide s'ha comptat amb una nova i excel·lent traducció de Carlos Manzano com explica l'editor de Libros del Asteroide, Luís Solano en aquest vídeo:

divendres, 2 de desembre del 2011

Club de lectura infantil: 'Quan el pare Noel va caure del cel'

A la biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter han presentat aquest divendres a la tarda el Club de lectura infantil: 'Exploradors de contes' dirigit als lectors més joves. La primera lectura proposada és 'Quan el pare Noel va caure del cel' de Cornelie Funke amb il·lustracions de Regina Kehn. Un grup de nens i nenes d'entre 7 i 11 anys han assistit a les explicacions de la Míriam que amb molt bon ofici els ha comentat com anirà el club i les activitats 'amenes i divertides' que hi ha previstes. Els ha entusiasmat! Les sessions es faran l'últim divendres de cada mes a les sis de la tarda a la mateixa biblioteca.

'Quan el pare Noel va caure del cel' explica com Ben coneix Nicolau Bonjan, Pare Noel de professió, després que una tempesta faci estavellar el seu carro contra la terra. Nicolau li explica a Ben la seva lluita contra el Gran Consell del Nadal, dirigit per un Pare Noel dolent i 'modern' que fa temps que intenta destruir els Pares Noel tradicionals, i la manera com, amb l'ajuda del seu ren Espurnadestel, fa anys satisfà els desitjos d'alguns infants, proporcionant-los regals que no es poden comprar.

La sessió d'avui ha acabat amb un berenar per als nens i nenes que han marxat ben contents amb el llibre sota el braç. Aquest club de lectura és gratuït per als assistents i és un servei més de la biblioteca dins les activitats de foment de la lectura. La biblioteca Emília Xargay forma part del CLER (Club de lectures recomanables) que té com a objectiu fomentar la lectura infantil i juvenil per estimular la imaginació i la creativitat dels nens i nenes i dels joves. Es tracta d'una manera dinàmica i atractiva d'animar els lectors més menuts a llegir i participar en activitats diverses al voltant de la lectura, fomentant-ne l'hàbit, afavorint el diàleg, formant-los un esperit crític i oferint-los una nova opció per al temps de lleure. 'La Míriam ens ha dit que és molt important llegir de petits, perquè si no llegim quan toca, després quan siguem grans no entendrem el que llegim', m'ha explicat la Maria. Un bon resum.