'Un escriptor es reconeix en l'estil'

'L'escriptor com a creador no pensa en el lector però el té en compte, perquè allà on es reconeix l'autor és en el seu estil', ha dit l'escriptor Jaume Cabré que aquest dimecres al migdia ha fet una conferència a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Cabré ha obert el bloc 'La llengua i la creació literària actuals' dins el cicle 'La llengua avui: reptes i propostes actuals'. L'autor de la tan celebrada 'Jo confesso' ha assegurat que escriu 'per necessitat vital' 'per crear móns, narrar, explicar' i ha recordat Rainer Maria Rilke, 'una obra d'art és bona s'hi ha nascut a l'impuls d'una íntima necessitat', i la seva defensa de la 'solitud creativa' a 'Cartes a un jove poeta'. Cabré ha parlat del procés creatiu i de l'escriptor com a poeta, com a artesà del llenguatge, i ha assegurat que ''l'esperit de la matèria és la literatura si tenim en compte que la matèria és la llengua'. Segons l'autor de 'Les veus del Pamano' 'una novel·la són paraules, una obvietat extraordinària per la seva complexitat' i ha afegit que un escriptor es reconeix per l'estil. 'Els escriptors sovint utilitzem material autobiogràfic però només el reconeix qui ens coneix molt íntimament', ha dit i ha afegit que en canvi el lector reconeix l'estil d'un escriptor, el to, la manera d'utilitzar la llengua. 'Allà on sóc jo és en la manera de tractar el llenguatge', ha dit i ha afegit que 'un escriptor ha de tenir consciència d'estil' i tenir molt present que 'res del que escrivim quedarà impune'.

Cabré ha recordat que 'és escriptor perquè és lector' i ha qualificat la lectura com 'l'art de l'apropiació de les obres dels altres. 'Som grans no pel que escrivim sinó pel que llegim', va dir Borges. El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2010 ha assegurat que va començar a escriure gràcies a haver llegit Andrei Platonov, un silenciat novel·lista rus autor de 'Chevengur' o 'L'excavació'. 'Un mestre pintant paisatges interiors', ha dit. Ha ressaltat de Platonov la seva capacitat per escriure sobre les emocions, per utilitzar les figures literàries com a part de l'argument per donar força al text i per crear personatges duals que es debaten entre el món real i l'imaginari, entre el bé i el mal. N'ha destacat el conte 'Fro' en què el personatge principal, Frosia, es converteix en metàfora quan sent tant de dolor que esdevé la carta que no li arriba mai del seu marit absent. 'Es tracta d'escriure les emocions dels personatges perquè el lector visqui la seva vida'. 'Quan escrius pretens que el lector vegi aquell món com l'únic possible amb uns personatges que ja tenien vida quan comença la novel·la. En alguns casos l'expliques, en altres s'intueix i en un altres s'obvia, però hi és i quan la novel·la s'acaba els personatges continuen vivint en la ment dels lectors, en el seu món'. I és que el lector accepta les convencions literàries igual que s'accepten en qualsevol manifestació artística, el tempo, la localització, les el·lipsis i el subtext: tot allò que fa referència a l'imaginari, a la simbologia i a la mirada de l'escriptor que és el que defineix el gènere. En definitiva, el to, que també inclou l'elecció del tipus de narrador, el temps narratiu o el punt de vista.

'El gran compromís d'un escriptor és la llengua' ha assegurat Cabré tot i que ha diferenciat la seva tasca de la dels comunicadors respecte la seva responsabilitat i inicidència quant a l'ús social de la llengua. Segons Cabré 'la llengua la crea i la modifica el parlant, però l'escriptor la il·lumina'. L'acte ha acabat amb la lectura d'una faula de l'escriptor Vitali Chentalinski, admirador de Platonov que explica la història d'un nen que juga a pilota en un pati interior a Moscú i molesta una dona que està llegint la darrera novel·la d'Erich Maria Remarque. Es aquest mateix moment aquest escriptor alemany està al seu xalet suís reflexionant sobre la vida i arriba a la conclusió que no li ha anat pas malament però que Hemingway era molt millor escriptor que ell. Al seu torn, l'escriptor nordamericà, autor de 'El vell i el mar', està al Carib i fa un repàs a la seva vida. Hemingway pensa que li ha anat prou bé però està segur que Platonov era molt millor escriptor que ell. En aquell precís moment Platonov persegueix el nen que molesta una dona que està llegint la darrera novel·la d'Eric Maria Remarque.