dimecres, 14 de desembre de 2011

Pla de lectura 2011-2015 amb un objectiu ambiciós: cada nen ha de llegir 25 llibres l'any i cada jove, 30.

El nou Pla de lectura 2011-2015 ha nascut amb un objectiu ambiciós: cada nen ha de llegir 25 llibres l'any i cada jove, 30. El Pla 'pretén millorar els índex de lectura dels catalans i apropar-nos a la mitjana europea i estableix com a prioritat reduir el fracàs escolar potenciant la lectura sistemàtica al llarg de tota l'escolaritat'. Queda clar que per tenir adults lectors s'ha d'educar els nens en el convenciment que 'llegir ens fa més grans'. Però això com s'aconsegueix? Així perquè sí? Un nen no hi entén de conveniències. Si a un escolar li dius que ha de fer una cosa perquè quan sigui gran ho agrairà no veurà pas la necessitat de fer-ho ara i pensarà que té tot el temps del món per arribar-hi. El que hem d'aconseguir entre tots: pares, mestres, bibliotecaris, escriptors, il·lustradors, editors, llibreters i tots els agents implicats en l'ofici d'escriure i el plaer de llegir és convertir la lectura en una necessitat col·lectiva. La competència lectora és bàsica per assolir el coneixement. Llegint aprenem, per tant llegir és una necessitat. Però hem d'anar més enllà i fomentar, amb tots els instruments al nostre abast, el plaer de la lectura com una forma de lleure, d'adquisició d'esperit crític i de desenvolupament de la imaginació i la creativitat. Començant pel graó més inicial de l'aprenentatge que és el mimetisme: un nen fa el que veu a fer. De pares lectors, fills lectors. I acabant per les noves tecnologies i les xarxes socials que tenim al nostre abast creant eines com el portal Què llegeixes, des del 2009 un espai de trobada de la comunitat lectora, o bé potenciant el paper del municipi i les entitats culturals que l'integren per fer difusió de la lectura com a activitat lúdica que ens ajuda a créixer i amb el convenciment que 'llegir ens fa més lliures'.

Enmig el ventall és molt ampli i és necessària una mica d'imaginació per suplir, en alguns casos, la falta de recursos. Un dels pilars del foment de la lectura són les biblioteques, i el Mapa de la lectura pública, però també les llibreries amb l'organització d'activitats, jocs i estratègies: clubs de lectura, itineraris literaris, lectures en veu alta, xerrades amb els autors, anades al teatre o al cinema, presentacions de llibres, doc-sessions, cicles temàtics, cursos... Des d'aquí una menció especial al paper dels bibliotecaris i llibreters pel seu paper fonamental a l'hora de guiar i assessorar els lectors. També les AMPES a l'hora d'organitzar activitats extraescolars hauran de tenir en compte aquest objectiu així com les diferents entitats culturals, ateneus i associacions.

El nou pla de lectura, hereu del Pla 2008-2011, i nascut dins la societat del coneixement dóna un paper fonamental a l'escola però també té altres eixos d'actuació com incrementar la lectura a les biblioteques, enfortir el sector editorial i llibreter, augmentar la presència del llibre a la societat, donar més visibilitat a la figura de l'autor i utilitzar els mitjans de comunicació i la xarxa per fer-ne difusió i fomentar la participació. L'any 2009 només un 3,6% de la població escolar catalana al final de l'ESO tenia una competència lectora de nivell superior i un 13,5% la tenia de nivell baix. Segons els experts amb 30 minuts diaris de lectura a l'escola i 20 més a casa aquests percentatges podrien millorar. Per passar de la teoria a la pràctica tots hi hem d'estar d'acord i ens hi hem d'implicar ja que per molts plans que es redactin si no actuem quedaran en res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada