'Mi planta de naranja lima'

'Mi planta de naranja lima' és una novel·la de l'escriptor brasiler José Mauro de Vasconcelos publicada inicialment l'any 1968 i que ara Libros del Asteroide ha reeditat (Barcelona, 2011). És la història de Zezé, un nen de cinc anys, que 'vol ser poeta i portar corbata de llaç' i a qui la vida farà gran de manera precoç. La novel·la té trets autobiogràfis ja que es basa en la pròpia història de Vasconcelos i la seva infantesa a Bangú. Els ulls innocents i ingenus de Zezé ens descriuen amb un fort lirisme la vida dels més desfavorits en aquest barri de Rio de Janeiro. I ho fa amb una imaginació desbordant i amb una intel·ligència commovedora. Zezé intenta comprendre el dolor dels adults, el dolor i la frustració del seu pare per no tenir feina, el de la seva mare que ha de treballar a tota hora per poder malviure, el del seu oncle i la seva àvia que veuen amb tristesa com la vida se'ls en va i no tenen res, el de la seva mestra a qui ningú regala flors. Zezé també pateix la càrrega de les seves germanes, Gloria, Jadira i Lalá, de Totoca, el seu germà més gran i del Rey Luís, el seu germanet més petit, de qui Zezé es fa càrrec. També dels seus germanets morts de petits Aracy i Jurandyr i d'una germana que va marxar amb uns parents al nord. I en aquest món de misèria i privacions Zezé, amb una tendresa torbadora i una sensibilitat extraordinària, inventa la seva realitat a partir dels seus 'amics' tan imaginaris com peculiars. Es tracta de Minguinho, el seu arbre de 'laranja lima' a qui Zezé tracta com el seu confident, el rat-penat Luciano, els 'animals del Parque Zoologico' que té instal·lat al pati, el cavall Rayo de Luna o els personatges amb qui Zezé somnia com Tom Mix, Ken Maynard o Fred Thompson. I ho fa per sobreviure en un món massa cruel per a un nen de cinc anys. 'Por eso, creo que el Niño Jesús sólo quiso nacer pobre para exhibirse. Después vió que sólo los ricos servían...', diu Zezé enfadat i trist quan comprova que no té cap regal de Nadal. I és que per a un nen intel·ligent i sensible com Zezé no és fàcil créixer en una família pobra.

La novel·la dibuixa amb cruesa no mancada de poesia la vida a les faveles en un ambient de pobresa extrema i ho fa des dels ulls d'un nen i a partir de la lògica infantil. En realitat 'és un retrat de la infantesa'. I enmig d'aquesta desesperació, Zezé, alter ego de l'autor, que busca únicament la tendresa, 'la vida sin ternura no es gran cosa precisamente', troba el Portugués, el 'Portuga, l'amo del cotxe més bonic del barri' i creu que finalment ha trobat el 'pare' que no té, un pare a qui estimar i admirar i sobretot 'un pare que l'estimi a ell'. Però novament la duresa de la realitat el fa créixer de cop i el 'Mangaratiba' irromp brutalment a la seva vida. 'Mi planta de naranja lima' té molt bona crítica i se la considera un 'document social i un estudi psicològic que sona com una cançó', diu Euclides Marqués Andrade. El llibre acaba amb la 'confesión final' on ficció i realitat es donen la mà i es fusionen quan l'autor escriu 'han pasado los años, mi querido Manuel Valadares. Hoy tengo cuarenta y ocho y a veces en mi soledad, tengo la impresión de que sigo siendo un niño, de que vas a aparecérteme y a traerme cromos de artistas de cine o más canicas. Tú fuiste quien me enseñó la ternura de la vida, mi Portuga querido'.

'Mi planta de naranja lima' és una novel·la amb banda sonora, les cançons d'Ariovaldo que Zezé escolta i canta o els tangos que canta la mare de Zezé i que ell s'emociona en escoltar-la. L'obra va ser publicada inicialment l'any 1968. Des de llavors se n'han venut més de mig milió d'exemplars en portuguès. La novel·la ha estat traduïda a 32 llengües i és lectura obligatòria a totes les escoles de Brasil. En espanyol, fins ara només havia circulat en edicions llatinoamericanes amb traduccions poc acurades. Per aquesta nova edició de Libros del Asteroide s'ha comptat amb una nova i excel·lent traducció de Carlos Manzano com explica l'editor de Libros del Asteroide, Luís Solano en aquest vídeo: