Marta Rojals: 'Primavera, estiu, etc...'

'Primavera, estiu, etc' ´és una novel·la de revisió del passat i de reconstrucció del present. De replantejament de tota una generació que va créixer amb la convicció que les oportunitats tenien a veure amb la formació i que al llindar dels 30 es troben a l'atur. En un moment de crisi i trencament, l'Èlia està a punt de perdre de la feina i l'acaba de deixar el marit, ens trobem amb la protagonista revivint la seva infantesa, la seva adolescència i la seva joventut i revisant tot allò que la va influir i que la va convertir en l'adulta que és ara. Alhora ens explica com progressivament el personatge se n'adona que el seu lloc al món és justament el petit poble de la Ribera d'Ebre que la va veure néixer i d'on ella en va maxar buscant noves oportunitats.


Magnífica en la forma, la primera i fins ara única novel·la de Marta Rojals, 'Primavera, estiu, etc...' revela la qualitat literària de l'autora, de la qual sense cap mena de dubte en sentirem a parlar. El seu català és viu, amb registres diferents segons qui parla i reflecteix una realitat lingüística molt allunyada del català estàndard, plena de matisos i molt rica. És un llenguatge ràpid, elèctric i amb diàlegs que tenen la força de la parla més que la del llenguatge escrit. A la novel·la s'hi barregen elements molt literaris com l'amor i el desamor, l'enyorament, l'evocació del passat, amb d'altres més prosaics com l'enfrontament món rural-mon urbà i tenyit tot amb un element autobiogràfic que pren força a mesura que l'obra avança. Comença amb la visita anual que fa la protagonista al seu poble natal en ocasió de Tot Sants per visitar el cementiri on hi ha la seva mare. Aprofita per visitar el pare i els familiars que resten a la Ribera d'Ebre i aquest retorn cíclic revifa els records que prenen una nova dimensió i que van desgranant tota aquesta revisió de què hem parlat.


Té passatges memorables com quan descriu la mort de la mare: 'L'enterrament de ma mare va ser de les grans ocasions, perquè tenia el valor afegit que, al poble, les dones no es morien d'aquesta manera. Al poble, fora d'hores, només es morien els hòmens. Cauen pels barrancs, xafen el cotxe, s'estimben amb la moto, tomben el tractor. Però les nostres dones no. Altra feina tenen. Sobretot, com havia teoritzat la Joana, la d'aguantar tots els anys que calguin per poder-se cuidar dels seus vells. (...) Les dones viuen, reviuen i sobreviuen, aquest sembla el seu destí. Les lleis naturals del poble ja s'encarreguen d'aquestes coses, però ma mare, ves per on, al volant d'un Seat Ritmo, camí de Móra, se les va saltar totes de pet.'


Ha estat una de les meves lectures d'aquest estiu. Me la va recomanar la meva germana i la veritat és que la vaig llegir d'una tirada. Allò que en diem 'devorar-la', 'empassar-te-la'. Està editat per la Magrana i té 363 pàgines.