diumenge, 18 de setembre de 2011

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey


Novel·la epistolar que ens mostra la vida durant i després de la II Guerra Mundial en una illa del canal de la Mànega, a Anglaterra. L'autora ho fa a través dels ulls encuriosits de la protagonista, la Juliet Ashton, una escriptora que cerca un tema per la seva nova novel·la i que aterra a l'illa després d'intercanviar un seguit de cartes amb alguns dels seus habitants. A l'illa la Juliet troba el seu lloc al món i descobreix una societat literària, de nom ben curiós, nascuda durant l'ocupació alemanya per amagar unes trobades. Té passatges deliciosos.

Hi ha quatre passatges que em van encantar. 'La veritat és que estic trista – més trista del que vaig estar durant la guerra. Tot està tan fet malbé, Sophie: els carrers, els edificis, la gent. Especialment la gent'. (pag. 15). El trobo tan trist i alhora tan preciós aquest paràgraf. L'altra que m'encanta és '...mentia perquè era massa 'gandul per assabentar-se dels fets i massa estúpid per entendre el mal que les mentides infligien a les nobles tradicions del periodisme' (pag. 32.). Aplicable a la vida en general. La tercera frase que destacaria es 'Llegir bons llibres no et deixa gaudir dels mals llibres' (pag. 55). Una gran veritat.

La novel·la transcorre entre el 8 de gener i el 17 de setembre de 1946 i en destacaria la descripció de la l'illa de Guernsey i la seva gent, una història molt humana. Els passatges de la guerra, descrits amb un humor molt britànic, però no per això exents de duresa, i alhora l'elogi de la lectura que hi ha al llarg de tota la novel·la i l'homenatge a Jane Austen i Oscar Wilde. Molt recomanable.

El darrer paràgraf que m'encanta: 'Això és el que m’agrada de llegir: una petita cosa t’interessarà d’un llibre i aquella petita cosa et portarà a un altre llibre i una altra cosa d’aquest llibre et portarà a un tercer. És geomètricament progressiu, i tot sense un final a la vista, i per cap altra raó que el pur plaer'.

2 comentaris:

  1. El vaig llegir ja fa un temps. Recordo que em va agradar sobretot la part escrita per l'autora de la idea original. L'esforç que es fa per acabar la novela amb la mateixa qualitat i força no es reixit. Malgrat tot es molt recomanable.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb tu, Josep. Hi ha un moment en la novel·la en què de sobte canvia el registre, el text perd la força inicial i sobretot el retrat de l'illa i la seva gent es torna més pla. Tot i així, la novel·la és recomanable.

    ResponElimina