dijous, 15 de maig del 2014

Tots som Pereira, Josep



La mort d'en Josep Tur ens ha deixat a tots atordits i sense paraules perquè en Josep era el nostre amic. Parlar de la mort d'un amic sempre és dolorós però a més si la mort és prematura apart de dolorós és injust i difícil d'entendre. I és que en Josep se n'ha anat molt abans del que tots haguéssim volgut però sobretot molt abans del que li tocava.

En Josep formava part del club de lectura des de gairebé el primer any però era darrerament que havia intensificat la seva participació en les nostres tertúlies. En Tur era un home de somriure fàcil, conversa esplèndida i caràcter afable. Quan ens trobàvem sempre parlàvem de llibres que és una manera de parlar de la vida i mica en mica havíem teixit el fil invisible que uneix les persones amb interessos comuns. Recordo la primera vegada que va venir al club de lectura. Havíem llegit 'Afirma Pereira' i en Josep va manifestar amb entusiasme que era un dels seus llibres predilectes. En va deixar constància amb una anàlisi acurada i la seva passió en parlar-ne. 'Afirma Pereira' és un viatge de la ignorància a la saviesa, de la submissió a la dignitat, de la mentida a la veritat, de la mort a la vida. Pereira, el vell periodista que escriu necrològiques en un diari de Lisboa representa l'home senzill, honest i sincer que es rebel·la contra la injustícia a través del compromís. Per això li agradava a en Josep. Perquè ell també era un home compromès, amb el seu poble, amb l'Ateneu, amb la seva família i amb els seus amics. I generós i entusiasta des de la seva bonhomia. I això el feia molt valuós.

Per acabar m'agradaria fer servir una de les reflexions que escriu Pereira a l'inici de la novel·la i que de ben segur a en Josep no li va passar per alt: 'La relació que caracteritza de la manera més profunda i general el sentit del nostre ésser és la de la vida amb la mort, perquè la limitació de la nostra existència mitjançant la mort és decisiva per a la comprensió i la valoració de la vida. I aquesta és la idea ja que la mort no és només l'únic àrbitre de la felicitat sinó que també és la mesura amb la qual jutgem la pròpia vida, una lluita constant encara que a vegades ens sembli una tragèdia. Descansa en pau, amic. Et trobarem molt a faltar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada