'Avui el sol surt dues vegades'

'Aquest és un proverbi xinès que es fa servir quan et trobes un amic per sorpresa'. Així comença l'entrevista que té Mathew Ho amb el responsable vietnamita de la seva empresa i que justifica que acabi pactant amb en Wo, botxí de la seva àvia, i traint la seva família. El port de les aromes, (Fragant Harbour) escrit per John Lanchester el 2002 i guardonat amb el Premi Llibreter el 2005 és una història d'oportunitats, una novel·la coral i polifònica que parla de l'amor i de la seva pèrdua, de la guerra i els canvis socials, de les relacions humanes, les servituds, la traïció, el xoc cultural orient-occident i la submissió al diners. I enmig d'aquest batibull d'emocions, emergeix Hong-Kong amb el seu bullici i la seva singularitat, com a símbol, com a illa, com a protagonista, com un personatge més amb tota la seva força. La novel·la és un recorregut per Hong-Kong al llarg del temps i a través de la mirada de quatre personatges, plens de solitud, que precisament no han nascut a la colònia.

En primer lloc tenim Dawn Stone, una periodista sense escrúpols que als anys 90 emigra a Hong-Kong disposada a aprofitar l'oportunitat que li dóna la megalòpolis i a abandonar la seva vida i la seva gent per pujar en l'escala social i assolir poder. Stone té diversos cops de sort que li permeten ascendir en un món on prima la cultura del diner per sobre de tot i sense ambivalències. 'Els diners no diuen mentides. No en saben', diu la protagonista d'aquesta primera part. 'És la gent qui menteix sobre els diners. Es una mica diferent', afegeix. Al final de la novel·la Stone fa d'enllaç entre Matthew Ho i el fill de Wo i facilita que, sense saber-ho, Ho traeixi la memòria del passat pactant amb els botxins de la seva àvia. 'Es la traició entre generacions', diu l'autor. 'Els diners són capaços d'enterrar l'odi arrossegat durant dècades', afegeix, 'perquè l'important és el futur', acaba. La segona història que trobem és la de Tom Stewart, un jove anglès que a l'any 1935 abandona la tranquil·litat del negoci familiar i parteix rumb a la ciutat prodigiosa. En el viatge d'anada coneix la germana Maria, una monja xinesa, que li ensenyarà la llengua cantonesa i canviarà la seva vida. Aquest personatge porta el gruix principal de la història i estableix amb el paisatge una relació emocional que el distancia de la seva Anglaterra natal i el lliga per sempre a Orient. Quan Stewart visita el seu amic Masterson a Londres després de la II Guerra Mundial i aquest li diu que no tornarà a Hong-Kong, el propietari de l'Empire està llegint 'Retorn a Brideshead'. Joaquim Triadú, el prologuista de l'edició catalana d'aquesta novel·la d'Evelyn Waugh va escriure que 'pertany a aquella estirp d'obres d'art que es miren a les aigües enterbolides del passat amb un rictus de delectança. Per elles vol restar provat l'assert immortal: que no hi ha res que faci tant de mal com el record dels temps feliços estant en la infelicitat'. 'Masterson i Hong-Kong' eren una mateixa cosa', diu Stewart, com ell mateix, que restarà vinculat per sempre a una ciutat, un paisatge, un temps i un amor que mai trairà encara que tampoc mai aconseguirà posseir del tot.

El tercer personatge és la germana Maria que apareix al llarg de tota la novel·la però que fins al final no en coneixem l'autèntica transcendència. La carta que Mathew Ho li entrega a Tom Stewart és una revel·lació respecte el paper real de Zhang Sha-Mun, el nom xinès de Maria, en la vida d'Stewart i en el conjunt de la novel·la. Maria representa l'honestedat i la força de les conviccions igual que David, el germà de Tom, representa la generositat vetllant pel negoci familiar mentre el seu germà s'enriqueix a l'altra banda del món. El quart personatge és Mathew Ho, fill d'un antic represaliat de la revolució cultural de Mao, que als 8 anys fuig de Xina amb la seva mare i que més tard es converteix en empresari a Hong-Kong. Ho és nét d'Stewart i de Maria en ser fill del seu fill i tancarà el cercle en pactar amb aquells per qui la seva àvia va morir.

Lanchester fa una mirada ràpida però minuciosa i detallada a la història de la colònia al llarg de 60 anys, entre 1930 i finals de la dècada dels 90 quan Hong-Kong passa a mans xineses. Cada personatge explica les coses no com són sinó com les veu i sense implicar-s'hi massa, com si la història els passés per sobre. Tots intenten sobreviure. L'objectiu últim de qualsevol text és el segrest del lector, diu Vicenç Pagès i 'El port de les aromes' ho aconsegueix. El paper de John Lanchester al llarg de la novel·la és proporcionar-nos les claus necessàries perquè els lectors puguem descabdellar el text i entenguem que les quatre històries tenen un mateix protagonista que no és ni Dawn Stone, ni la germana Maria, ni Tom Stewart ni Mathew Ho sinó la mítica i torbadora Hong-Kong, que en cantonès significa 'port de les aromes'. Així diverses veus narratives configuren la història a partir de la superposició de diferents 'jo' que els personatges van assimilant. La resta la posa el lector que pot ser autor en la mesura que tots som autors quan parlem, escoltem, llegim o escribim.

Avui ens ha acompanyat a la nostra tertúlia la Maria Carme Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters de Girona i membre del jurat que va atorgar el Premi Llibreter a 'El port de les aromes'. El Premi Llibreter pretén donar visibilitat a aquelles obres de qualitat que poden passar desapercebudes per als lectors. Ferrer ens ha explicat quines varen ser les claus per les quals la novel·la de Lanchester va ser distingida amb aquest guardó. A la Maria Carme la podem trobar sempre a la Llibreria Empúries. És una molt bona llibretera, de les anomenades de capçalera, una llibretera prescriptora a la qual pots acudir a demanar-li consell amb la seguretat que l'encertarà.