dijous, 26 de juliol de 2012

Kabul, la ciutat dels mil sols esplèndids


'Hom no podria comptar les llunes que brillen a les seves teulades, o els mil sols esplèndis que s'amaguen darrera els seus murs' 
Saib-e-Tabrizi segle XVII

Les lamparetes de la Tònia.
Aquest mes de juliol hem llegit la novel·la 'Mil sols esplèndids' (2007) de Khaled Hosseini, editada per Amsterdam en català i Salamandra en castellà. Ambientada primer a Herat i més tard a Kabul, 'Mil sols esplèndids' és la història de la Mariam i la Laila unides pel seu destí tràgic i lligades a tres dècades d'enfrontaments a l'Afganistan. Dues dones de dues procedències socials diferents i d'edats diferents trobaran l'una en l'altra el suport necessari per sobreviure en una societat on la dona és marginada, anorreada, torturada i empresonada sota el burka. L'autor recorre de la mà d'aquestes dues dones els darrers 30 anys de la història de l'Afganistan, 30 anys d'invasions, on la dominació soviètica va donar pas al domini dels senyors de la guerra, més tard dels talibans i finalment dels nordamericans deixant el país en una situació de misèria i guerra i on la brutalitat contra les dones ha crescut amb total impunitat. Sorprèn la mirada de l'autor, una mirada masculina que en alguns moments se'ns revela tremendament femenina, i que fa que no sigui un llibre només per a dones. És una novel·la però podria ser la història real de qualsevol família afganesa. I és que l'autor ens parla amb un llenguatge entenedor i senzill però no per això mancat de profunditat. L'estil planer de la novel·la deixa brillar la història que s'hi explica. Els personatges viuen, senten, bateguen i lluiten per sobreviure enmig de la guerra, d'un país que va a la deriva i d'una societat fratricida i irracional on antany va haver-hi cultura i esplendor, prosperitat i pensament crític. Les descripcions són acurades i el coneixement de l'entorn que manifesta l'autor és extraordinari fins al punt que hi ha moments en què el lector necessita agafar aire davant tant sofriment i tanta maldat.

Amb aquesta novel·la l'autor fa una mirada d'alerta sobre el seu país i denuncia que qualsevol intervenció alliberadora que hagi patit Afganistan ha acabat convertint-se en una nova forma d'opressió i sempre amb les mateixes víctimes, els afganesos, sobretot les dones. Hosseini, el primer autor afganès que escriu novel·les en anglès, creu en el poder de la ficció, com ell mateix explica. ‘Les pel·lícules, novel·les o quadres narren històries amb les quals la gent pot connectar. Permeten expressar un sentit nou del temps i de l’espai i ofereixen al lector la possibilitat d’accedir a un món al qual de cap altra manera no hi tindria accés. 'Mil sols esplèndids', dedicada a ‘les dones ferides de l’Afganistan’ és un lament, un plor, un crit de ràbia i impotència però també un cant a l'esperança, una petició, una pregària i una mirada cap al futur.

Khaled Hosseini, metge i escriptor va néixer a Kabul l'any 1965. Fill d'una professora i un diplomàtic després de la invasió soviètica del seu país varen instal·lar-se a Califòrnia, als Estats Units. El 2006 va ser nomenat ambaixador de bona voluntat de l’ACNUR (Agència de les Nacions Unides per als Refugiats) i el 2007, arran d'un viatge que va fer al seu país amb aquesta organització, l'autor va crear la seva pròpia fundació, Khaled Hosseini Foundation, la qual treballa per proporcionar assistència humanitària a l’Afganistan. Actualment viu a Califòrnia. Influït per les seves experiències infantils, Hosseini va debutar amb 'El caçador d'estels' ('Cometas en el cielo' en la traducció al castellà), assolint un gran èxit internacional. Es tracta de la història de dos nois afganesos de diferent classe social que comparteixen una forta amistat fins que un fet tràgic els separa. Quatre anys més tard va publicar 'Mil sols esplèndids', on les protagonistes són dones. En la seva obra Hosseini recrea ambients històrics del seu país des d'una òptica poètica i íntima.

A la tertúlia d'ahir, que vàrem fer en el marc incomparable del pati de la rectoria de Cartellà, vàrem gaudir de la companyia de Sàgar Malé, membre de la Junta directiva d'ASHDA (Associació pels drets humans a l'Afganistan) i de Jordi Xuclà, diputat membre de la comissió que l'any 2010 va debatre sobre la presència de tropes de l'OTAN a l'Afganistan. Ambdós ens van donar la seva visió del conflicte i de la situació política i social que es viu en aquest país i ens van explicar com es treballa en la cerca de solucions. Vàrem parlar dels encerts i els errors d'occident en aquesta part del món i en com el dret d'ingerència s'ha transformat en l'obligació de protegir. Xuclà va parlar des de la seva òptica idealista i va fer una defensa d'aquest deure de protecció i restabliment de la democràcia tot i els perills que comporta pel defensat el fet que qui el defensa 'vulgui canviar el món per millorar-lo a la seva manera'. El perill de la pau armada en què es defensa la intervenció militar per garantir la pau. En retòrica se'n diu oxímoron. També va fer èmfasi que no n'hi ha prou en repartir 'democràcia' com si es tractés d'ajuda humanitària i va generar el dubte entre els assistents sobre la conveniència o no d'intervenir i la manera com s'ha de fer. 
'No podem oblidar que la carta dels drets humans es va fer sobre una matriu occidental', va recordar Xuclà. Per la seva banda Malé ens va explicar, amb la contundència de qui ho ha viscut en la pròpia pell, la impunitat amb què s'accepta la ultraviolència familiar dins la societat afganesa i com el masclisme patriarcal ha perpetuat el conflicte. També va advertir sobre la necessitat de conèixer l'estructura tribal que configura la societat afganesa i com hi ha conflictes entre ètnies que han esdevingut letals per a la població. Malé ens va explicar les actuacions que ASHDA està fent a l'Afganistan, en com es treballa amb nenes, dones a la presó, addictes a l'opi, dones maltractades i en la necessitat de distingir què són trets culturals i què atemptats contra els drets humans. En aquest punt es va mostrar absolutament intransigent en qualificar de cultura qualsevol forma de coerció a la llibertat individual i va explicar que els talibans varen convertir en llei algunes pràctiques seculars que, sobretot en ambients rurals, ja estaven injustament integrades en la vida quotidiana de moltes dones. 

Amb aquesta tertúlia hem acabat aquest primer curs, que ha estat un èxit, i que reprendrem el mes de setembre amb una vinoteca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada