'Vaig traspassar els límits del dolor íntim per treure el patiment a la llum'

Assumpta Montellà durant la sessió del club de lectura. FOTO: Carme Callejon

'Vaig traspassar els límits del dolor íntim per treure el patiment a la llum', diu Assumpta Montellà recordant les seves primeres converses amb les mares d'Elna. 'I encara no sé si tenia dret a fer-ho, però ho havia de fer', afegeix. 'Alguns testimonis no m'han volgut veure mai més', explica, 'i ho entenc, perquè jo vaig desenterrar records terribles silenciats durant molts anys'. 'Havia entrat en el túnel de l'horror, tenia la sensació d'haver aixecat una llosa, d'haver despertat uns morts i ho havia d'acabar bé'. Montellà va ser aquest dijous al vespre al club de lectura de l'Ateneu de la Vall de Llémena i com sempre va seduir l'auditori amb les seves paraules plenes de sentiment. 'Sentiments a flor de pell', com diu al seu propi bloc. Vella coneguda dels lectors i lectores de Sant Gregori després d'haver-nos guiat en una visita magistral i memorable a la Maternitat d'Elna i a la platja d'Argelers, l'Assumpta va fer que ahir tornés a haver-hi emoció en la seva xerrada. 'La dona sempre és invisible i en la història encara més', assegura l'antropòloga. Va parlar dels tres nous testimonis que ha inclòs en la nova edició del seu llibre que va sortir a finals de novembre, la Conxita, una vella comunista encara combativa que viu a Platja d'Aro, la nena d'Argelers que relata amb només una frase el turment d'una violació i en Raoul Rodríguez, un dels 597 nens nascuts sota la protecció de l'Elisabet Eidenbenz.

En la seva recerca Montellà va viatjar fins a Viena per entrevistar-se amb l'Elisabet Eidenbenz, que al 1939 com a voluntària de l’Associació Suïssa d’Ajuda als Nens Víctimes de la Guerra va fundar la maternitat en un palauet als afores d'Elna per combatre el sofriment de les dones embarassades procedents dels camps de 'refugiats' d'Argelers, Sant Cebrià i Rivesaltes. 'Esperava trobar-me una dona afectuosa i em vaig trobar una persona distant de tracte aspre i rude a qui no li agradava parlar dels seus sentiments ni volia ser famosa', ens va explicar Montellà. Tot i així va agrair l'interès i el reconeixement a la seva feina 'que li arribava 70 anys tard', va dir. Quan Montellà va conèixer Eidenbenz, tenia 94 anys. 'Tot el que sóc ho dec als meus ideals', li va dir. L'Elisabet va morir el 22 de maig passat als 97 anys.

'La maternitat d'Elna' és fruit de la investigació de l'Assumpta Montellà arran de la seva tesi doctoral, que mai ha acabat. Durant anys es va entrevistar amb més de 200 dels nens nascuts a Elna i amb una trentena de mares, apart de testimonis externs i va reunir tota mena de material, fotografies (que ahir ens va ensenyar), documents escrits, objectes... fins arribar a l'Elisabet, la senyoreta Isabel. Quan la historiadora i antropòloga va aconseguir reconstruir el funcionament del centre que salvà 597 nens entre 1939 i 1944 va publicar un article que va sortir a la revista Sapiens amb el títol de 'La nostra llista de Shindler'. A partir d'aquesta publicació es van succeir les entrevistes i l'editorial Ara Llibres li va encarregar la redacció de l'obra que ens ha portat fins aquí. 'Escriu tal com parles', li va demanar l'editora Glòria Gasch. Van publicar la primera edició el setembre de 2005. Des de llavors s'han fet documentals, hi ha un projecte cinematogràfic previst i se n'han venut més de 60.000 exemplars, 'tot un rècord tractant-se d'una obra històrica no novel·lada', diu Montellà.

'La Maternitat d’Elna va funcionar amb normalitat fins a la Pasqua del 1944, quan els alemanys van decidir clausurar el servei'. Elisabet era una dona de caràcter auster que només s'endolcia amb la música clàssica. 'Quina melodia hagués posat en el moment d'abandonar la Maternitat?', li va preguntar l'Assumpta. El 'Valse triste' de Sibelius', va contestar la senyoreta Isabel. Un vals per tancar les portes a un edifici però no a un projecte de vida, el de la solidaritat, 'necessària per combatre l'egoïsme que neix de l'esperit de supervivència'.