'No podia fer altra cosa'

Interior de la Maternitat d'Elna
FOTO: Enric Llauger

Visitar Elna amb el guiatge magistral de l'Assumpta Montellà, autora de 'La maternitat d'Elna' és una experiència inoblidable que guardarem per sempre en la carpeta dels arxius perdurables. Després de trepitjar Argelers i imaginar l'horror de viure i morir sobre aquella sorra humida i amb la tramuntana bufant a tota hora, la maternitat és un miratge, 'un oasi de pau enmig d'un oceà de destrucció', com deia la mateixa Elisabeth Eidenbenz. El temps ens va acompanyar, certament. El paisatge que ens oferia la platja va ser un escenari natural per a l'explicació magistral de l'Assumpta que ens va posar a tots la pell de gallina i ens va fer plorar. Les restes de la tempesta que fa uns dies va assotar aquella zona ens van donar una petita idea del que podia ser un dia de pluja i vent en aquella platja sense cap més esguard que el propi coratge. Després del relat dessolador a Argelers, arribar a Elna és tan reconfortant que per un moment vaig imaginar que quan aquelles pobres noies embarassades entraven a la maternitat es devien pensar que s'havien mort i havien anat directament al cel. Era un túnel que ens portava de la mort a la vida. Mercè Domènech, una de les dones entrevistades en el llibre d'Assumpta Montellà diu 'vaig poder infantar a la Maternitat d'Elna. El dia que va néixer el meu fill jo no podia reprimir les llàgrimes. Tothom pensava que plorava d’emoció. Només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d'Argelers'. Per tants i tants nens enterrats en aquella sorra freda i humida, en aquella trampa mortal. Mercè Doménech parlava del fill d'una seva amiga que va morir pocs dies abans que Elisabet Eidenbenz arribés a Elna.

Argelers perpetua la vergonya de l'ésser humà, capaç de torturar, encara pitjor que matar, altres persones en nom de no se sap ben bé què. Però alhora Elna ens recorda que hi ha esperança. 'La mare em va donar la vida a la Maternitat d'Elna i l'Elisabeth Eidenbenz la confiança en el gènere humà', diu Sergi Barba, un dels 597 nens nascuts a la maternitat i que Montellà va entrevistar per al seu llibre. 'No podia fer altra cosa', deia l'Elisabeth. Impressionant. Com quan l'Assumpta ens va dir que, segons l'Elizabeth, la solidaritat és necessària per combatre l'egoisme que neix de l'esperit de supervivència. Tota una lliçó.

Ahir va ser la darrera vegada que l'Assumpta Montellà va guiar un grup en la visita a la maternitat d'Elna abans que la tanquin per reformar-la. L'Assumpta és una historiadora extraordinària i incansable que lluita per combatre l'oblit, que busca veus anònimes i que posa l'objectiu 'arran de terra', com diu ella, per escriure història en majúscules.

Entre Argelers i Elna, vàrem visitar la tomba d'Antonio Machado a Cotlliure. Machado, 'el poeta del poble' va morir durant la retirada i la seva tomba s'ha convertit en un lloc de peregrinatge on mai hi falten les flors. 'Estos días azules y ese sol de la infancia' va ser el darrer vers que va escriure el poeta andalús abans de morir. Com al poema 'Retrato', Machado parla de la seva infantesa: 'Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla...' Els darrers versos d'aquest poema de maduresa acompanyen Machado al cementiri de Cotlliure: 'y cuando llegue el día del último viaje y esté al partir la nave que nunca ha de tornar, me encontrareis a bordo, ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar'. Ahir tots ens vàrem fer una mica més grans.

L'edifici de la maternitat d'Elna
FOTO: Enric Llauger

Tota la colla a la platja d'Argelers. FOTO: Cesc Comte