Les humanitats seran digitals, o no seran

'Les humanitats seran digitals o no seran'. Aquest és el títol d'una entrevista feta a la professora de la UB Laura Borràs i publicada a la Vanguardia. Borràs és doctora en filologia romànica, directora del Màster de literatura en l'era digital i directora del grup de recerca internacional Hermeneia. Compara els llibres digitals amb el manuscrits miniats medievals en el sentit que cap de les dues manifestacions literàries són enteses en tota la seva complexitat. La diferència és que els manuscrits miniats són considerats alta literatura i en canvi el libre digital encara està 'en procés de configuració i recorrent el seu camí de legitimació', diu. Per Borràs l'error més comú és confondre 'literatura digital amb literatura digitalitzada'.

Segons la professora de la UB 'la literatura impresa que es portada a la pantalla és literatura digitalitzada, mentres que la literatura digital neix i es crea a través de procediments electrònics per ser llegida i consumida també en aquest mitjà, de manera que la condiciona tant en la seva creació com en la seva recepció'. Borràs insisteix i diu que 'la principal diferencia és que la digitalització de la literatura suposa la traslació del model conegut, el paper i la impremta, al format digital. És una simple transposició de suport sense que canvïi l'essència del text en si mateixi, mentres que la literatura digital, per definició, no pot ser impresa perquè aprofita i explota les possibilitats intrínseques del mitjà'. En la literatura digital, el lector estableix el seu propi itinerari a partir de la intertextualitat. En aquest sentit, Borràs recorda la teoria de la recepció segons la qual el fenòmen literari se centra en el lector com a protagonista quant a la construcció de sentits i significats del text. Tal com diu Borràs en analitzar l'obra de Joan Margarit a 'Perquè llegir els clàssics', 'els poemes tenen significats que també responen a les sensibilitats dels diferents lectors'. 'El lector de poesia té més a veure amb l'intèrpret que amb el que s'ha de limitar a escoltar un concert', diu Margarit. Així, la literatura digital permet i cerca la interacció entre lector i autor. Per acabar Borràs destaca que allò veritablement important és llegir 'sigui en el format que sigui'. En aquest punt cal mencionar el seu darrer llibre 'Perquè llegir els clàssics' on apart de reivindicar la vigència dels clàssics fa un elogi de la lectura.