divendres, 25 de novembre de 2011

La felicitat té el límit exacte dels nostres cossos

Iolanda Batallé, autora de 'La memòria de les formigues' (Ara Llibres), ha estat aquest divendres al vespre a la Llibreria 22 de Girona per presentar el seu nou llibre 'El límit exacte dels nostres cossos' (Amsterdam). Batallé ha explicat que la seva obra és un recull de contes dividits en dues parts, la primera més 'frívola i directa' i la segona 'més dura i cruel, però alhora més poètica i intimista'. Segons l'autora el llibre parla del desig, 'el desig sexual i el desig de viure i de sobreviure a la guerra i a la vida', ha explicat.

Acompanyada de Guillem Terribas i del músic i escriptor Francesc Miralles, la presentació ha constat d'una lectura musicada de fragments de 'La Capel family', el conte que inicia la segona part. 'Utilitzar massa hores del teu temps en coses que no t'agraden hauria d'estar prohibit', diu Batallé en aquest conte i afegeix 'els vius som uns privilegiats que ens compliquem la vida de mala manera'. El conte acaba sent un recull de reflexions, algunes àcides, sobre la vida i assegura que 'amb una ració d'aquesta vida ja n'hi havia prou, i si no, que ho preguntessin als nens de les guerres'. Batallé conclou que la 'felicitat té el límit exacte dels nostres cossos' i acaba dient que 'la feina hauria de ser estimar'.

Es tracta d'un recull de setze contes, d'històries 'humanes', de situacions absurdes, protagonitzades per 'personatges inusuals que diuen molt de nosaltres mateixos, de les nostres relacions i comportament, de la vida que vivim i la que no vivim i sobretot de la vida que ens agradaria viure, dels nostres desitjos, anhels, somnis i frustracions. 'Avui he vist la terra de les flors. No és aquí ni allà, és per tot arreu. Només cal mirar', diu l'autora. Batallé és escriptora, periodista i editora. Actualment és directora editorial de La Galera i professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i del Màster d'Edició de la Universitat Pompeu Fabra. 

La presentació ha acabat amb la lectura musicada del conte 'El consolador, la Mari i el coix', 'potser en un altre lloc, en un altre poble, un coix espera un altre coix en una sabateria. Potser és el coix del meu coix i com que tots dos esperen asseguts mai es trobaran'. En algun racó de la nostra ànima tots esperem alguna cosa durant tota la nostra vida que mai no passarà.

Iolanda Batallé llegint un fragment de 'El límit exacte dels nostres cossos' 
FOTO: Enric Llauger

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada