divendres, 25 de novembre de 2011

'El dialecte més parlat a Sardenya és el silenci'

Michela Murgia, escriptora sarda i autora de 'L'acabadora' ha estat aquest matí a la biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter per parlar de la seva novel·la. 'El dialecte més parlat a Sardenya és el silenci', ha assegurat Murgia i és que 'L'acabadora' és una novel·la on tanta importància té el que es diu com el que no es diu. Les mirades, els gestos, els silencis i les absències configuren un univers carregat de simbolisme on, segons ha explicat Murgia, 'no tot el que s'explica és real però sí que és veritat'. 'Si es coneix bé una realitat se'n pot captar l'essència', ha dit.

'L'acabadora' ens relata la història de Bonaria Urrai, una dona encarregada d'ajudar a ben morir els veïns de la seva comunitat. 'És un ofici que només té sentit en el si d'una col·lectivitat on tot es fa de manera coral: néixer, viure i morir', ha dit Murgia. La novel·la també relata el fenòmen dels fillus de anima, 'nens nascuts dues vegades, de la pobresa d'una dona i de l'esterilitat d'una altra', diu la mateixa autora en les primeres frases de la seva obra. 'Maria Listru, fruit tardà de l'ànima de Bonaria Urrai era filla d'aquest segon part', diu Murgia. Maria va amb Bonaria Urrai i amb ella estableix una relació maternoflial només possible en una cultura com la de Sardenya que ha aconseguit preservar antigues tradicions amb naturalitat. Murgia ha explicat que ella mateixa és una filla d'ànima. 'La Maria mentre somreia, intuïa que en alguna banda hi devia haver un motiu per plorar però no va aconseguir que li vingués al cap'. Aquesta escena té a veure amb la fatalitat i amb els silencis tan presents a la novel·la. 'A Sardenya un ha d'entendre les coses abans que es diguin i fins i tot abans que passin', ha dit l'escriptora. 'L'acabadora', al final és 'una novel·la coral on l'autèntic protagonista és un poble, una època i la seva manera d'entendre la vida i la mort'. 'Aquesta trama de relacions és el que fa possible l'existència de l'acabadora', ha explicat la novel·lista.

Murgia ha assegurat que tot i la pràctica tan estesa dels fillus de ànima no hi havia hagut mai cap novel·la que en parlés i que ella en va voler deixar un testimoni. 'Mai cap escriptor havia parlat d'aquest ús tan comú a Sardenya', ha dit. 'Cada paraula té la potència d'un món' ha explicat i 'si no és així, val més no dir-la', ha afegit. En la seva manera d'entendre l'ofici d'escriure, Murgia creu que dir les coses d'una manera massa explícita és tractar el lector de poc intel·ligent.

Michela Murgia ha dit que 'L'acabadora'  és una novel·la matrilineal on les dones tenen un paper fonamental en el desenvolupament dels fets i els homes adquireixen un paper secundari. A l'obra hi ha dues parts diferenciades per un canvi de ritme i de registre lingüístic en la seva versió original, però que no es capta en la seva traducció. Intentar reduir la funció d'ajudar a ben morir de l'acabadora a l'eutanàsia seria com passar de la col·lectivitat a la individualitat.

Michela Murgia ha estat acompanyada d'Stefano Puddu, autor de l'epíleg de la traducció catalana de la novel·la. Puddu ha dit que el nucli profund de la novel·la és 'una indagació sobre les diverses formes de la maternitat que justament és el revers de la filiació'. De lectura aparentment fàcil a causa d'un llenguatge directe i planer, 'L'acabadora' té la complexitat que les paraules no dites tenen tanta importància com les que es diuen.

Michela Murgia llegint un fragment de 'L'acabadora' a la biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter. FOTO: Carme Callejon

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada