Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.
(Narcís Comadira)
Avui és el Dia Mundial de la Poesia. Des del club de lectura de l'Ateneu de la Vall de Llémena ens afegim a aquest homenatge que des de 2007 organitzen la UnescoCat i la Institució de les Lletres Catalanes i que se celebra a tot el món des que l'any 2001 va ser proposat per la Unesco. En literatura la poesia és l'art d'expressar, en paraules l'espiritualitat pròpia, individual o col·lectiva, les emocions, la intimitat del poeta, la seva ànima. I mitjançant mots disposats segons la mètrica neixen textos bellíssims que estableixen lligams amb la música. La poesia dóna tanta importància al contingut com a la forma. Com diu Narcís Comadira en el poema 'Quatre paraules' creat per a aquesta commemoració, el poeta parla d'amor. I en parlar d'amor parla de tot allò que hi té relació, de l'amor i de la seva absència, del dolor i de la solitud, de l'ésser humà i dels seus fantasmes, de l'ànima. Tal com l'àngel li recorda al poeta 'tu escriu amor pel món i pel país i per aquesta llengua que es mor i et trenca l’ànima: veuràs que encara pots fer aquest i mil poemes'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada