'Girona, carrers i ombres'

'Cau la tarda, de tons grocs i daurats, vigília de Sant Josep, encara hivern al calendari, però amb un alè de primavera a l'aire'. Així comença el capítol 'Girona, carrers i ombres' del dietari 'Octubre' de Miquel Pairolí que vàrem escollir per llegir dissabte en la dotzena edició de les XII hores de lectura viva de Girona, enguany dedicada als autors gironins. Una trobada que any rere any reuneix lectors a la plaça Mercaders per recrear fragments literaris sota la mirada atenta del barri vell. Els Amics del Museu d'Art de Girona i el Gremi de Llibreters organitzen aquesta lectura pública en què hi participen voluntaris. 'La immersió en l'aire d'una Girona antiga, sense maquillar, gens turística, és immediat', continua Pairolí. I és ben cert encara que mentre llegim s'acosta gent amb pinta de turistes que tot i no entendre, segurament, el que llegim se senten atrets per l'espectacle i la bellesa de la lectura en aquest indret.

L'altre fragment escollit va ser 'Hotel Borges' dedicat a l'antany 'Gran Hotel Borges' de Lisboa, de passat esplendorós, també del mateix dietari. Tot i no tenir res a veure amb l'autor argentí, ens va semblar una mena de 'picada d'ull' a l'univers literari que enguany està dedicat 'al cec que ho veia tot', segons el descriu Jorge Garralda'. També perquè Lisboa és una ciutat eterna i el Chiado un lloc on el temps s'hi ha aturat, on Pessoa va escriure 'veig els paisatges somniats amb la mateixa claredat amb què contemplo els reals'. Pairolí diu que al Borges, al cor del Chiado, hi havia més silenci que en un hospital. 'Quatre passes més i éreu a la Livraria Bertrand, on podíeu passar estones i estones resseguint prestatges i mirant llibres, sense que ningú us importunés. En compràveu un, un volum del 'Diário de Torga', per exemple, i us l'endúieu a llegir, reclinat al llit, a l'habitació del Borges. Vida regalada, inoblidable'. Silenci i lectura.

'Girona, carrers i ombres'