dimarts, 2 d’octubre de 2012

Alço la copa a la meva boca. I et miro, i sospiro.

Amb aquest vers acaba A drinking song, de Wiliam Buttler Yeats, una de les poesies que l'Olga ens va recitar mentre bevíem un reserva del celler Empordàlia que ens havia servit l'Alba. I perquè aquest poema i no un altre?. En Miquel ens va explicar que aquest poema, com el reserva, és una creació de senectut del poeta irlandès, quan la visió del passat creix en amplitud i el futur és el present. 'I tentinejo, palpo parets de fosca, no tocant ja mai el cos de préssec de cap dona', diu Joan Vinyoli en el seu Autoretrat a seixanta-cinc anys. En això consisteix la vinoteca, en fer un maridatge entre la lectura i el vi, en casar vins amb literatura. En gaudir del vi mentre ens omplim de poesia i en gaudir de la poesia mentre ens embriaguem de vi. 'Embriagueu-vos', diu Baudelaire, 'de vi, de poesia o de virtut, com més us plagui', afegeix. 'Però embriagueu-vos', sentencia.

El maridatge comença amb un vi blanc. D'aquesta manera 'els records d'una dolçor llunyana, el sabor penetrant, untuós i plaent i la mesurada acidesa' del vi blanc ens evoca la joventut, els anys en que 'tu hermoso traje de primavera es diferente, el corazón sube a las ramas, el viento mueve el día...' com diu Neruda en la Oda al vino. Les sensacions del primer tast, 'beso quemante', 'amistad de los seres, transparencia, coro de disciplina y abundancia de flores', ens estremeixen.

L'escriptor Miquel Martin, l'actriu Olga Cercós i la sumiller Alba Sala tenen un repertori pensat i acte seguit ens recomanen un criança, un vi de 'tardor enjoiada, de color roig robí intens, de cirera madura', que 'convida a descobrir noves i interessants combinacions. 'Del fons de la taverna un cant joiós sortí que deia: 'No deixem en el got ni una llàgrima. Bevem de pressa, amics, abans que el fer destí es xarrupi d'un glop el vi de la nostra ànima', diu Omar Khayyam, un poeta iranià del segle XI, al poema Robayat. L'ímpetu de la joventut dóna pas a la serenor i el pas dels anys ens aporta una visió atemperada de la vida, però comença a fugir el temps. Tempus fugit. 'Beure i fruir és ma vida' recita l'Olga i la seva veu ens envolta i ens embriaguem de poesia. 'Mon vida és la teva alegria', continua el poeta iranià.

Yeats i Vinyoli ens arrosseguen fins al final de la vida. 'Quina color de vida molt viscuda', diu el poeta català. El vi, reserva, d'un vermell intens i una marcada tonalitat de teula antiga. 'Mira'm la cara encesa de sàtir vell' ens reclama l'Olga amb una veu aspra que ens travessa com l'amargor del poema i el cos del vi.

El darrer poema és Hivernal de Guerau de Liost, poeta català del segle XIX. '`Deu nos do companyia a la vora del foc', diu. El poema, com el vi, ens evoca el final d'un àpat i les postres més tradicionals. El Garnatxa proposat, com les reunions familiars al voltant d'una taula o del foc, té 'color vermell teula amb tons de pi roig, melis i daurats'. 'En assaborir-lo es retroben i distingeixen una a una les diferents aromes copsades. Postgust intens, persistent, saborós, dolç i natural, diu la nota de tast. Ens transporta, com la magdalena de Proust, a les tardes hivernals, a l'escalfor de la llar, al temps perdut.'Que se'escurcin els vespres i s'allarguin els dies', acaba.

Una trobada fantàstica que va reunir una trentena de persones a la rectoria de Cartellà. Una experiència inoblidable, un cúmul de sensacions i una bona manera de celebrar el primer aniversari del club i començar el curs d'enguany. Va ser possible gràcies a l'Ateneu de Cartellà i vàrem comptar amb la col·laboració de l'Esther Surinach del grup de treball 'Llibres i companyia'.



1 comentari:

  1. Invitación

    Yo soy brasileño, y tengo un blog, muy simple.
    Estoy lhe invitando a visitar-me, y se posible, seguimos juntos por ellos.
    Fuerza, Alegría y Amizad.
    Ven acá, y, deja un comentario

    http://www.josemariacosta.com

    ResponElimina