dijous, 25 d’octubre de 2012

Fes el que t'agradi. Probablement a la llarga serà el que faràs millor

Amb aquesta frase el pare d'en Larry Morgan, el protagonista de 'En lloc segur', beneeix la dedicació del seu fill a la literatura. 'Era un home savi', diu en Sid Lang, el seu amic, amb un deix d'amargura i una mena de sentiment de culpabilitat provocat pel fet que ell mai ha tingut la comprensió dels qui l'envolten per poder-se dedicar a allò que realment l'apassiona: la poesia. 'En lloc segur' de Wallace Stegner és un cant a l'amistat i a les relacions humanes. A l'ambició, a les il·lusions, als objectius assolits i sobretot als no assolits. 'Si vols una cosa, la planeges, hi treballes i fas que passi', afirma la Charity Lang. És una reflexió al voltant d'allò que fa que la vida sigui angoixant i meravellosa, sublim i insuportable. 'No hi ha eden que valgui sense una serp', diu Larry Morgan. Com assenyala Ricardo Menéndez Salmon, en el pròleg, 'En lloc segur' és 'novel·la de l'emoció i la raó, intensa en el què i admirable en el com'. Stegner narra l'amistat de quatre persones, una parella rica de l'est i una de pobra de l'oest, durant gairebé 40 anys. En el marc del món acadèmic universitari, els protagonistes es mouran durant el pitjors anys de la Gran Depressió americana intentant satisfer els seus anhels i pivotant al voltant de tres puntals, com assenyala Menéndez: l'esperança política, la recerca de la bellesa 'com la possibilitat de trobar en l'art un recinte contra les inclemències de la vida', exemplificat en el viatge que fan a Florència com a metàfora i la força indestructible de l'amistat. 'L'amicitia dura més que la res publica, o com a mínim igual que l'ars poetica', diu en Larry. 'El que realment il·lumina aquests mesos són les cares dels nostres amics', sentencia, 'l'amicitia és un doll pur'.

Els Lang es faran càrrec dels seus amics en tots els moments dolorosos en què els Morgan necessiten ajuda. Quan arriben a Madison, quan neix la nena i la Sally queda molt feble, quan en Larry es queda sense feina i sobretot quan la Sally contrau la polio que la deixa impossibilitada per la resta de la seva vida. A canvi però, els Lang troben en els Morgan el consol a les seves misèries, el mirall on projectar les seves frustracions i les seves pors, on cercar seguretat i on mirar-se i veure's ells mateixos. 'Diria que el teu matrimoni ha tingut en tu un efecte semblant al que el meu ha tingut en mi', li reconeix en Sid a en Larry, buscant així alleugerir la seva 'manca de coratge'. La Charity exerceix sobre tothom la seva particular manera d'entendre l'amistat i l'amor, generosa i egoista alhora, en alguns moments 'tirànica', organitzant-los la vida i decidint què han de fer i sentir, què han de voler ser i quins han de ser els seus objectius, planificant a tothora. Els personatges estan subjugats a la personalitat immensa de la Charity però, com diu en Sid, també s'hi senten 'encadenats'. 'El meu problema és que és una esclavitud que no puc suportar perdre' diu en Sid quan la Charity ha planejat fins al darrer segon el moment precís de la seva mort i ha repartit els papers entre tots els seus éssers estimats seguint el guió que ella ha preparat per a cadascun d'ells. 'Soc el teu marit! Tinc dret a estar amb tu', reclama en Sid en el llit de mort de la Charity. Ella, que detesta la feblesa li respon '...no puc suportar que t'enfonsis'. Un final tràgic, patètic, carregat de dramatisme i tan èpic com la resta de les seves vides. En definitiva, 'En lloc segur' és una reflexió profunda sobre la naturalesa humana, sobre els lligams emocionals, sobre l'amor en majúscula però també sobre la seva cara més angoixant i anorreadora. També és un elogi de la tribu en el sentit més ampli del terme i un tribut al somni americà, entès com a metàfora del creixement sorgit de l'esforç i que afavoreix la mobilitat ascendent, 'la peristalsi vertical a la societat', segons el sociòleg Sorokin.

Per altra banda, 'En lloc segur' és una lliçó de literatura en general i de narrativa en particular: sobre l'elecció del punt de vista, la creació d'intriga, la dosificació d'informació o l'ús del diàleg per mostrar la naturalesa dels personatges. La novel·la està escrita en tercera persona però des del punt de vista d'un narrador personatge. La implicació és molt més intensa perquè el narrador forma part dels fets però alhora només coneix allò que ha viscut o ha vist. Stegner soluciona els límits del narrador personatge amb la imaginació, el que li han explicat els altres i la invenció. Ho diu molt clar en el capítol que descriu el moment en què en Sid arriba a Battle Pond perseguint la Charity. 'He descobert que el record sol ser mig invenció' diu el narrador-personatge. El que pensen i senten els personatges ho expliquen ells mateixos a través de les converses, intenses, doloroses i sinceres que mantenen en Sid i en Larry, en Larry i la Sally, la Sally i la Charity, en Larry i la Hallie...En alguns casos esdevenen autèntiques confessions i els personatges se'ns revelen en tota la seva humanitat, sense intermediaris, fent avançar la història a través de les seves paraules.

Stegner acaba escrivint la novel·la que en Larry no vol escriure, la història dels seus amics: 'No seria capaç de reproduir els Sid i la Charity reals, menys encara explicar-los; i si me'ls inventés estaria falsificant una cosa que no vull falsificar', diu . Finalment 'En lloc segur' és una reflexió sobre el fet d'escriure 'l'art de fer veritats a partir de materials falsos', la tasca de l'escriptor 'inventar arguments que poden resoldre' i el paper de la literatura en temps de crisi 'mobilitzar les masses i redreçar els mals'. En les seves pàgines hi trobem constants referències literàries: des de l'Odissea d'Homer fins a 'Winesburg Ohio', de Sherwood Anderson passant pel grup de Bloomsbury, 'Tess dels d'Ubberville, de Thomas Hardy o 'L'illa del llac Innisfree' de Yeats, entre molts altres. No és en va que 'Stegner va escriure aquesta novel·la quan ja havia culminat la seva tasca universitària com a professor de literatura, havent consolidat un ambiciós programa d'escriptura creativa que el va convertir en un referent per a múltiples generacions d'escriptors', com assenyala l'escriptor i professor Lluís Muntada.

A la sessió del club de lectura vàrem estar tots d'acord que Wallace Stegner és injustament desconegut. Tots els assistents varen remarcar la gran qualitat del text així com la força de la història, la implicació dels personatges i la intensitat de les emocions que ens ha mantingut atrapats des del primer capítol. És d'aquells llibres que quan l'acabes necessites temps per continuar assaborint-lo, com un bon vi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada