I a poc a poc esdevindràs tan nostra...

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, de les teves coses
parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra 

que no caldrà ni que parlem de tu 

per recordar-te; a poc a poc 

seràs un gest, un mot, un gust, una mirada 

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo. 

Miquel Martí i Pol

  (Llibre d'Absències)

Aquest diumenge l'Anna se n'ha anat. I ens ha deixat sols i tristos. 'No hi ha Edèn que valgui sense una serp', diu el poeta. I és cert. La vida és esplèndida i insuportable a parts iguals i avui ens mostra la seva cara més injusta i amarga. L'Anna era la nostra amiga i la trobarem a faltar, l'enyorarem. A l'escola, a bàsquet, esmorzant a can Ribas, a la piscina, a Cartellà, a la biblioteca, al club de lectura o passejant pel poble. Sempre hi era. L'esperarem i se'ns farà estrany no veure-la arribar amb la seva bonhomia. Però la recordarem i parlarem d'ella i així evitarem que se'n vagi del tot. L'autèntica mort és l'oblit. A reveure, amiga. Descansa en pau.