El diumenge dia 2 de desembre, amb un fred intens, ens en vàrem anar cap a la Vajol a recórrer el rastre del setè camió i el seu tresor perdut. Sota el guiatge, sempre magistral de l'Assumpta Montellà, autora del llibre 'El setè camió, el tresor perdut de la República' vàrem començar el recorregut al castell de Sant Ferran de Figueres on, perduda ja la Guerra, es varen celebrar les darreres corts republicanes en un espai força denigrant per tan magna reunió.Era el mateix lloc on 60 anys enrere i en una mena d'èxode erràtic varen amagar-hi 'Les Menines' i altres quadres d'igual importància procedents del fons del Prado per protegir-los de les bombes d'ambdós bàndols.
El recorregut per la història sempre dóna perspectiva i vàrem caminar pel mateix lloc on, abatut, va marxar el president Companys, els masos on es varen allotjar Azaña, Negrín o el mateix Companys. L'Assumpta ens va apropar la història menuda, aquella que, com a bona antropòloga, li agrada a ella, les converses entre les persones que havien guiat fins llavors el destí dels nostre país i que es trobaven atrapats en un camí sense retorn. Eren els vençuts i només podien mantenir la dignitat perquè havien perdut tota la resta.
Finalment vàrem visitar la mina d'en Negrín, una antiga mina de talc que va ser bunqueritzada pel fill del primer ministre de la República i on hi van amagar un tresor d'or procedent de la incautació de les caixes de reparació del Banc d'Espanya. On va anar aquest or? Una part va sortir de l'Estat cap a un destí incert segurament darrera algunes de les figures més notables que havien emprès el camí de l'exili. Hi ha una història però que explica que un camió carregat d'or es va perdre i no va arribar al seu destí. O almenys, no al destí previst. La tradició oral ha estructurat històries difícils de creure però fantàstiques per escoltar. Com sempre la companyia de l'Assumpta és un mestratge extraordinari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada