'La química representa un núvol indefinit de possibilitats futures'

Al club de lectura hem llegit aquest mes de gener  'El sistema periòdic' de Primo Levi. A partir dels elements de la taula periòdica, que donen nom als diferents capítols de l'obra, l'autor italià d'origen jueu, tancat a Auschwitz durant la II Guerra Mundial, ens explica episodis de la seva vida de químic, des de la seva infantesa fins la maduresa, amb nombroses anècdotes i reflexions. 'El sistema periòdic' és l'autobiografia d'un químic (Primo Levi era químic) que en analitzar el que ha estat la seva trajectòria professional s'adona que la resta de la seva vida no se'n pot deslligar. Són 21 capítols dedicats cadascun d'ells a un element químic convertit en metàfora de l'home i les relacions humanes.

Des de l'argó, un gas noble que Levi compara amb la raresa de la seva família, una estranya comunitat jueva assentada a Torí, al Piemont i el comportament del qual és comú als seus familiars. 'Rars, inerts i nobles', diu Levi, 'tan pagats d'ells mateixos que no es relacionen amb ningú', afegeix. Levi continua amb l'hidrògen,, inici de la vida, i el fa coincidir amb la descoberta de la química, de l'amistat, de l'amor. Apareix el seu amic Enrico,  a qui Levi troba fascinant. 'No era massa actiu i el seu rendiment escolar era escàs però tenia dots que el feien diferent de tothom', diu l'escriptor. Per Levi, l'hidrògen és una metàfora de la força de la naturalesa, de l'origen de la vida. El mateix element que 'crema al sol i a les estrelles i a causa de la condensació del qual es formen en silenci etern els universos', escriu. A la resta de capítols s'estableixen paral·lelismes entre característiques de la condició humana i episodis remarcables de la vida de Levi, que va fer servir la química per intentar entendre el comportament humà en la seva dimensió més àmplia. Així compara el ferro amb el seu amic Sandro Delmastro, el zinc i les seves impureses necessàries amb el moment tràgic i dolorós que vivia Europa immersa en l'onada de feixismes que la van assolar, el potassi amb la necessitat de no refiar-nos de les aparences,  l'or, que exemplifica el que sentia Levi tancat a Auschwitz mentre a fora la vida fluïa amb naturalitat com l'or flueix suspès en l'aigua, el ceri que representa el foc i els va donar esperança de sobreviure,... i així fins a 21 elements entre els quals destaca ja al final el vanadi, un element que permet que un vernís defectuós que no s'asseca ho acabi fent, com el passat que no acaba de desaparèixer s'acabi atenuant, i que porta a l'autor a retrobar-se amb un antic carceller del camp de concrentració i amb qui Levi estableix una relació perquè necessita respostes. És un llibre que parla de microhistòria, que a través de les reflexions de l'autor ens mostra el retrat d'una Europa convulsa i d'un món en destrucció del qual Levi en va ser una víctima com la resta. 'La química representava un núvol indefinit de possibilitats futures', diu el mateix autor quan s'enfronta per primera vegada a un experiment químic en el laboratori del germà d'Enrico. Per ell ho va ser tot, la feina, la passió i una eina poderosa per intentar comprendre la desraó humana.

A la tertúlia d'aquest mes vàrem convidar la Coral i l'Elmar i vàrem fer alguns dels experiments químics que surten al llibre. Ens ho vàrem passar molt bé i es aportacions de a Coral ens van ajudar a entendre una mica millor aquesta noval·la de la qual Italo Calvino va dir que era 'extraordinària i fascinant' i que deixava 'una empremta profunda en el lector'. Així és.