Ara els nens llegiran 'Rovelló', un clàssic de la literatura infantil i juvenil en català escrit per Josep Vallverdú fa més de 40 anys. En el pròleg a la primera edició, Joan Triadú adverteix els lectors que 'tenen a les mans un llibre alegre, àgil i de bon llegir'. Sembla que la vivacitat del protagonista s'hagi encomanat a totes les pàgines i les hagi convertit en un bellugeig constant i en una música engrescadora', continua. 'Rovelló es va publicar per primer cop l'any 1969. Des de llavors ha rebut nombrosos premis entre els quals el 'Folch i Torres', ha estat editat més de 30 vegades pe La Galera i ha estat traduït al castellà, basc, francès, italià i rus. 'Només volia dir-te això petit lector: estic content per tu', acaba Triadú el pròleg. I és que sempre és una sort poder llegir un clàssic. I Rovelló ho és. No sempre els llibres passen de pares a fills i la lectura de les aventures d'aquest gosset entranyable és un cas excepcional.
Aquesta tarda hem anat a la sessió del club de lectura de la biblioteca de Sarrià de Ter per comentar 'Quan el pare Noel va caure del cel' de la Cornelia Funke. Els lectors més joves han comentat que el llibre se'ls ha fet una mica pesat i han coincidit en afirmar que els costava seguir la trama.
Segons informa el diari Ara en la seva edició electrònica, Imma Monsó ha rebut el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2012 amb la novel·la 'La dona veloç', una reflexió 'sobre la immediatesa i la hiperactivitat del món actual'. Aquesta és la 32a edició del guardó que organitza conjuntament la Generalitat de Catalunya i l'Editorial Planeta. El premi té una dotació econòmica de 90.000 euros. En l'edició d'enguany s'hi han presentat 58 originals inèdits. El Jurat d'aquesta XXXII edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull estava format per: Sam Abrams, Laura Borràs, Leonello Brandolini, Teresa Colom, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales, que fa de secretari amb vot. L'acte de lliurament del premi s'ha fet al Palau de la Generalitat aquesta tarda.
'La gatera', de l'escriptora Muriel Villanueva, darrer premi de novel·la curta Just Manuel Casero ha arribat ja a les llibreries de la mà del segell 'Amsterdam Llibres'. Aquest vespre la Llibreria 22, organitzadora del certàmen ha acollit la presentació de l'obra on Villanueva ha estat acompanyada de Guillem Terribas, propietari de la 22 i ànima del premi, l'editora Izaskun Arretxe i Vicenç Pagès, membre del jurat del guardó. Arretxe ha destacat de Villanueva que és 'una veu amb destresa narrativa però alhora amb frescor', l'autora de 'La gatera' ja té tres obrers publicades, i l'ha comparat amb Marta Rojals i la seva novel·la 'Primavera, estiu, etc...' quant a 'sorpresa literària'. 'És una novel·la de molta qualitat', ha dit. Segons ha explicat Vicenç Pagès, el premi Casero s'està convertint en 'un destí de llibres imprevisibles' i també ha destacat el fet que l'escriptora premiada enguany no sigui una autora novella. Per Pagès el Casero 'ha deixat de ser un premi gironí' i ha assegurat que enguany hi va haver coincidència en el jurat alhora de triar 'La gatera'. 'No hi ha un decàleg per escollir una obra, cadascun de nosaltres es fixa en un aspecte i a més amb matisos', ha dit. De Villanueva n'ha destacat la rigorositat narrativa, la disciplina 'militar' a l'hora d'escriure i el fet que la seva novel·la té una trama molt ben estructurada. 'L'autora sap on va, la seva novel·la té un índex i un percentatge molt alt de literatura', ha dit. 'És un artefacte de rellotgeria', ha afegit.
La sinopsi que consta a la contraportada del llibre és l'única cosa que es pot explicat sense desvetllar el desenllaç: La Raquel hereta dos pisos simètrics. L'un dóna al carrer i l'altre, a un pati interior des d'on s'escola un gat taronja. Obrir una gatera al mur que separa els dos habitatges esdevindrà un camí intrigant cap a la identitat de la noia'.'La gatera és una novel·la escrita des del llindar: un forat obert en una paret que connecta dos mons sense intersecció aparent. Una història commovedora que barreja realitat i ficció, vida i mort, masculinitat i feminitat', continua.
Muriel Villanueva (València, 1976) ha explicat que aquesta novel·la és una obra de trencament. Per una banda ha deixat enrere el tema recurrent de la família. Això l'ha situat a ella com a escriptora, igual que a la protagonista, 'davant d'un abisme, amb dos pisos buits i obligada a començar de zero'. Per altra banda hi ha dos trencaments literaris estilístics purament que són l'ús de la primera persona, en format diari íntim, i el monòleg interior, que Villanueva fa servir per primer cop. Professora d'escriptura creativa a l'Ateneu barcelonès, ha explicat que ha fet el contrari que recomana als seus alumnes i ha escrit 'un relat de no-ficció o un diari íntim de ficció' 'Què hi del propi autor en un relat de ficció i què hi ha de ficció en un diari íntim', es pregunta l'escriptora. 'No sé si sóc massa atrevida, però quan vingui l'Arnau, Arnau dels meus ulls, Arnau occhi miei, li diré: Arnau, no he tingut temps de comprar res i no sóc bona cuinera, mentiré...'
Assumpta Montellà durant la sessió del club de lectura. FOTO: Carme Callejon
'Vaig traspassar els límits del dolor íntim per treure el patiment a la llum', diu Assumpta Montellà recordant les seves primeres converses amb les mares d'Elna. 'I encara no sé si tenia dret a fer-ho, però ho havia de fer', afegeix. 'Alguns testimonis no m'han volgut veure mai més', explica, 'i ho entenc, perquè jo vaig desenterrar records terribles silenciats durant molts anys'. 'Havia entrat en el túnel de l'horror, tenia la sensació d'haver aixecat una llosa, d'haver despertat uns morts i ho havia d'acabar bé'. Montellà va ser aquest dijous al vespre al club de lectura de l'Ateneu de la Vall de Llémena i com sempre va seduir l'auditori amb les seves paraules plenes de sentiment. 'Sentiments a flor de pell', com diu al seu propi bloc. Vella coneguda dels lectors i lectores de Sant Gregori després d'haver-nos guiat en una visita magistral i memorable a la Maternitat d'Elna i a la platja d'Argelers, l'Assumpta va fer que ahir tornés a haver-hi emoció en la seva xerrada. 'La dona sempre és invisible i en la història encara més', assegura l'antropòloga. Va parlar dels tres nous testimonis que ha inclòs en la nova edició del seu llibre que va sortir a finals de novembre, la Conxita, una vella comunista encara combativa que viu a Platja d'Aro, la nena d'Argelers que relata amb només una frase el turment d'una violació i en Raoul Rodríguez, un dels 597 nens nascuts sota la protecció de l'Elisabet Eidenbenz.
En la seva recerca Montellà va viatjar fins a Viena per entrevistar-se amb l'Elisabet Eidenbenz, que al 1939 com a voluntària de l’Associació Suïssa d’Ajuda als Nens Víctimes de la Guerra va fundar la maternitat en un palauet als afores d'Elna per combatre el sofriment de les dones embarassades procedents dels camps de 'refugiats' d'Argelers, Sant Cebrià i Rivesaltes. 'Esperava trobar-me una dona afectuosa i em vaig trobar una persona distant de tracte aspre i rude a qui no li agradava parlar dels seus sentiments ni volia ser famosa', ens va explicar Montellà. Tot i així va agrair l'interès i el reconeixement a la seva feina 'que li arribava 70 anys tard', va dir. Quan Montellà va conèixer Eidenbenz, tenia 94 anys. 'Tot el que sóc ho dec als meus ideals', li va dir. L'Elisabet va morir el 22 de maig passat als 97 anys.
'La maternitat d'Elna' és fruit de la investigació de l'Assumpta Montellà arran de la seva tesi doctoral, que mai ha acabat. Durant anys es va entrevistar amb més de 200 dels nens nascuts a Elna i amb una trentena de mares, apart de testimonis externs i va reunir tota mena de material, fotografies (que ahir ens va ensenyar), documents escrits, objectes... fins arribar a l'Elisabet, la senyoreta Isabel. Quan la historiadora i antropòloga va aconseguir reconstruir el funcionament del centre que salvà 597 nens entre 1939 i 1944 va publicar un article que va sortir a la revista Sapiens amb el títol de 'La nostra llista de Shindler'. A partir d'aquesta publicació es van succeir les entrevistes i l'editorial Ara Llibres li va encarregar la redacció de l'obra que ens ha portat fins aquí. 'Escriu tal com parles', li va demanar l'editora Glòria Gasch. Van publicar la primera edició el setembre de 2005. Des de llavors s'han fet documentals, hi ha un projecte cinematogràfic previst i se n'han venut més de 60.000 exemplars, 'tot un rècord tractant-se d'una obra històrica no novel·lada', diu Montellà.
'La Maternitat d’Elna va funcionar amb normalitat fins a la Pasqua del 1944, quan els alemanys van decidir clausurar el servei'. Elisabet era una dona de caràcter auster que només s'endolcia amb la música clàssica. 'Quina melodia hagués posat en el moment d'abandonar la Maternitat?', li va preguntar l'Assumpta. El 'Valse triste' de Sibelius', va contestar la senyoreta Isabel. Un vals per tancar les portes a un edifici però no a un projecte de vida, el de la solidaritat, 'necessària per combatre l'egoïsme que neix de l'esperit de supervivència'.
Els Tres Reis de l'Orient ja han arribat a Girona amb les seves carrosses sumptuoses i plenes de penjolls, brocats i regals. Ara són al campament al jardins de la muralla. Quan es faci fosc baixaran i passejaran pels carrers de la ciutat repartint caramels i il·lusió entre els milers de nens que els aniran a veure amb els seus fanalets encesos i que intentaran acostar-s'hi per fer-los arribar les seves cartes, llistes interminables de joguines i desitjos. Els nens i els no tan nens. Tots tenim alguna cosa per demanar, per desitjar. Almenys que en el 2012 no es complexin les terribles previsions dels experts i que les coses comencin a millorar. Com sempre el millor del dia de Reis són els instants previs, és aquesta tarda durant la cavalcada quan totes les nostres il·lusions encara estaran intactes, quan encara tindrem l'esperança que els Mags d'Orient ens portin tot allò que hem demanat per estar a l'alçada de les nostres expectatives. A partir de la mitjanit, quan Melcior, Gaspar i Baltasar abandonin casa nostra deixant el seu rastre d'homes màgics sabrem què han deixat i què s'han emportat per a una altra ocasió. Bons Reis!
