Que el 2012 ens faci a tots una mica millors

Que el 2012 ens faci a tots una mica millors. Que el nou any que ara comença ens permeti fer realitat els nostres somnis i els de les persones que estimem, que puguem viure i tirar endavant. Avui és 31 de desembre, el dia que surt l'home dels nassos, el dia en què a l'any ja només li queda el darrer sospir. I ens trobem amb els amics i la família per dir-li adéu i per celebrar l'arribada de l'any nou que ens ha de portar tot allò que l'any que ara se'n va ens ha negat. 'És cert però que el 31 de desembre mai celebrem l'any que hem viscut sinó el que encara hem de viure. Celebrem l'any que encara no hem tingut temps d'espatllar i que, de moment, es conserva tal i com ens l'imaginem. I de passada confirmem que, les coses, ens agrada més començar-les que no pas acabar-les', explicava el periodista Albert Om. Ben cert. Que tinguem tots un any nou carregat d'il·lusions i de força per tirar-les endavant i que 'la nostra vida estigui a l'alçada de les nombroses i a vegades, injustificades, expectatives que desperten els instants previs'.

Els deu èxits editorials del 2011

La darrera setmana de l'any és sempre hora de fer balanços i de mirar enrera per analitzar què hem fet bé i continuar fent-ho i què hem fet malament i corregir-ho. En el món editorial passa el mateix i així avui, tres dies abans d'acabar el 2011, tant el Diari Ara, Els deu fenòmens editorials del 2011 com el Periódico, Els 10 millors llibres de l'any de la literatura catalana, fan balanç de quins han estat els títols escollits majoritàriament pels catalans al llarg de l'any que toca a la seva fi. Tant l'un com l'altre coincideixen a destacar 'Primavera, estiu etc' de la Marta Rojals com un dels fenòmens literaris d'aquest 2011. Una altra de les coincidències és la presència de la tan esperada i celebrada novel·la de Jaume Cabré, 'Jo confesso'. També ens satisfà enormement veure que entre els escriptors més llegits d'enguany hi ha l'Eduard Màrquez, amb la seva novel·la 'L'últim dia abans de demà', que encara no fa un mes ens va visitar al nostre club de lectura. I continuant amb els balanços, gràcies a tots els que heu fet possible que aquest any haguem tingut gairebé dues mil visites al nostre bloc.

POTSER NADAL

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol

'Un escriptor es reconeix en l'estil'

'L'escriptor com a creador no pensa en el lector però el té en compte, perquè allà on es reconeix l'autor és en el seu estil', ha dit l'escriptor Jaume Cabré que aquest dimecres al migdia ha fet una conferència a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Cabré ha obert el bloc 'La llengua i la creació literària actuals' dins el cicle 'La llengua avui: reptes i propostes actuals'. L'autor de la tan celebrada 'Jo confesso' ha assegurat que escriu 'per necessitat vital' 'per crear móns, narrar, explicar' i ha recordat Rainer Maria Rilke, 'una obra d'art és bona s'hi ha nascut a l'impuls d'una íntima necessitat', i la seva defensa de la 'solitud creativa' a 'Cartes a un jove poeta'. Cabré ha parlat del procés creatiu i de l'escriptor com a poeta, com a artesà del llenguatge, i ha assegurat que ''l'esperit de la matèria és la literatura si tenim en compte que la matèria és la llengua'. Segons l'autor de 'Les veus del Pamano' 'una novel·la són paraules, una obvietat extraordinària per la seva complexitat' i ha afegit que un escriptor es reconeix per l'estil. 'Els escriptors sovint utilitzem material autobiogràfic però només el reconeix qui ens coneix molt íntimament', ha dit i ha afegit que en canvi el lector reconeix l'estil d'un escriptor, el to, la manera d'utilitzar la llengua. 'Allà on sóc jo és en la manera de tractar el llenguatge', ha dit i ha afegit que 'un escriptor ha de tenir consciència d'estil' i tenir molt present que 'res del que escrivim quedarà impune'.

Cabré ha recordat que 'és escriptor perquè és lector' i ha qualificat la lectura com 'l'art de l'apropiació de les obres dels altres. 'Som grans no pel que escrivim sinó pel que llegim', va dir Borges. El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2010 ha assegurat que va començar a escriure gràcies a haver llegit Andrei Platonov, un silenciat novel·lista rus autor de 'Chevengur' o 'L'excavació'. 'Un mestre pintant paisatges interiors', ha dit. Ha ressaltat de Platonov la seva capacitat per escriure sobre les emocions, per utilitzar les figures literàries com a part de l'argument per donar força al text i per crear personatges duals que es debaten entre el món real i l'imaginari, entre el bé i el mal. N'ha destacat el conte 'Fro' en què el personatge principal, Frosia, es converteix en metàfora quan sent tant de dolor que esdevé la carta que no li arriba mai del seu marit absent. 'Es tracta d'escriure les emocions dels personatges perquè el lector visqui la seva vida'. 'Quan escrius pretens que el lector vegi aquell món com l'únic possible amb uns personatges que ja tenien vida quan comença la novel·la. En alguns casos l'expliques, en altres s'intueix i en un altres s'obvia, però hi és i quan la novel·la s'acaba els personatges continuen vivint en la ment dels lectors, en el seu món'. I és que el lector accepta les convencions literàries igual que s'accepten en qualsevol manifestació artística, el tempo, la localització, les el·lipsis i el subtext: tot allò que fa referència a l'imaginari, a la simbologia i a la mirada de l'escriptor que és el que defineix el gènere. En definitiva, el to, que també inclou l'elecció del tipus de narrador, el temps narratiu o el punt de vista.

'El gran compromís d'un escriptor és la llengua' ha assegurat Cabré tot i que ha diferenciat la seva tasca de la dels comunicadors respecte la seva responsabilitat i inicidència quant a l'ús social de la llengua. Segons Cabré 'la llengua la crea i la modifica el parlant, però l'escriptor la il·lumina'. L'acte ha acabat amb la lectura d'una faula de l'escriptor Vitali Chentalinski, admirador de Platonov que explica la història d'un nen que juga a pilota en un pati interior a Moscú i molesta una dona que està llegint la darrera novel·la d'Erich Maria Remarque. Es aquest mateix moment aquest escriptor alemany està al seu xalet suís reflexionant sobre la vida i arriba a la conclusió que no li ha anat pas malament però que Hemingway era molt millor escriptor que ell. Al seu torn, l'escriptor nordamericà, autor de 'El vell i el mar', està al Carib i fa un repàs a la seva vida. Hemingway pensa que li ha anat prou bé però està segur que Platonov era molt millor escriptor que ell. En aquell precís moment Platonov persegueix el nen que molesta una dona que està llegint la darrera novel·la d'Eric Maria Remarque.

L'arbre dels desitjos

Riu. Perdona. Relaxa't. Demana ajut. Fes un favor. Digues el que penses. Vés a caminar. Trenca un hàbit. Vés a córrer. Pinta un quadre. Somriu al teu fill i fes-li un petó. Permete't brillar. Mira fotos velles. Plora. Llegeix un bon llibre. Canta a la dutxa. Escolta un amic. Accepta un compliment. Mostra la teva felicitat. Escriu en el teu diari. Acaba un projecte. Ajuda un ancià. Compleix les promeses. Regala un conte. Sigues un nen altra vegada. Escolta la natura. Avui no et preocupis. Deixa que algú t'ajudi. Tracta't com un amic. Permete't equivocar-te. Fes un àlbum familiar. Fes feliços els que t'envolten. Mira una flor amb atenció. Perd una mica de temps. Apaga la televisió i parla. Escolta la teva música preferida. Aprèn allò que sempre has desitjat. Fes una llista de les coses que et fan sentir. Vés a la biblioteca i escolta el silenci. Tanca els ulls i imagina les ones de la platja. Deixa que el vent et despentini. Fes que algú se senti important. Truca els teus amics per telèfon. Fes un petit canvi a la teva vida. Digues a la persona estimada que l'estimes molt. Posa nom a un estel. Sàpigues que no estàs sol. Pensa en el que tens. Fes-te un regal. Respira profundament. Cultiva l'amor. Finalment... somriu. 


Club de lectura de l'Ateneu de la Vall de Llémena
(Xmas tree made from books. By Cory Doctorow)

'La finalitat de l'escriptor és que el lector no abandoni'

'Aquest és l'objectiu del novel·lista', diu Eduard Márquez, 'mantenir la tensió narrativa, amagar la informació per despertar l'interès del lector i fer que aquest continuï llegint fins al final'. Márquez és un escriptor auster, metòdic, estricte i el·líptic que revisa la seva obra fins al límit abans de lliurar-la a l'editor, que la reescriu les vegades que calgui per donar-la per acabada. 'L'eina més important d'un escriptor és la paperera', diu Márquez recordant Ernest Hemingway. I és que l'autor de 'El silenci dels arbres' entén i viu l'escriptura com un ofici. Segons Márquez per escriure una novel·la cal una context narratiu poderós i una història humana potent. 'El silenci dels arbres' té ambdues coses'. 'La història, allò de què vols parlar, és el plom del saltamartí a l'hora d'escriure', diu Márquez.

L'origen de 'El silenci dels arbres' el trobem en un passatge de 'L'agulla daurada' de Montserrat Roig en què un antic guia de l'Hermitage continua passejant els visitants per les sales del museu, ara buides, durant el setge de Leningrad i explicant-los els quadres que ja no hi són. 'El silenci dels arbres', una novel·la 'd'amor en temps de guerra', ens parla de la intensitat de la memòria, del poder de la imaginació i de la força interior i per fer-ho ens descriu la història d'uns personatges que viatgen per camins sense retorn, que es fan preguntes i que necessiten recordar el seu passat, destruït per la guerra, per poder sobreviure en el present i assumir que no tenen futur. Es tracta de l'Andreas Hymer, que torna a la seva ciutat natal per donar un concert gratuït i animar així la gent que sobreviu entre l'horror de la destrucció i els franctiradors. En aquest viatge Hymer s'enfronta amb les ferides del passat a través de l'Amela Jensen, la seva examant i poc a poc descobreix la figura de la seva mare, la Sophie Kesner, a qui en realitat no coneixia. 'Sempre he cregut que els pares són un misteri. Vius amb ells un munt d'anys i amb prou feines n'arribes a conèixer la superfície i poc més' diu l'Amela. El luthier Ernest Bolsi, ara convertit en guia del museu de música que porta els visitants per les sales buides on hi havia exposats els instruments, és el personatge que guia Hymer pel viatge que l'ha de conduir a conèixer la seva mare, una dona inconformista que porta la seva passió per la música al límit cercant noves experiències interpretatives. Bolsi era l'amant de la Sophie Kesner. De rerefons, la figura del pare desdibuixada al començament i que es dimensiona a mesura que avança la novel·la.

I entremig les cartes intercalades. Gent anònima explicant històries individuals en primera persona que ens parlen del setge d'una ciutat qualsevol en una dimensió al·legòrica que dóna més força al text. La novel·la és doncs un trencaclosques que al final encaixa a la perfecció quan el personatge principal és l'encarregat de fer arribar les cartes als seus destinataris. I això Márquez ho fa amb una exhibició d'austeritat narrativa, utilitzant la paraula justa. 'Menys és més', diu. I escriu amb frases curtes, amb punts i seguits i amb una prosa dinàmica, precisa i lleugera que s'acosta a la poesia. Com l'alumne de Juan de Mairena. Sobreposant les escenes i passant del present al passat només amb un moviment de l'objectiu, amb un canvi de pla, amb una 'frontissa', com diu ell. El temps narratiu és sempre present, 'i és que els meus personatges no tenen passat, la guerra els l'ha robat', especifica l'autor.

Des de la gestació de la novel·la fins la seva arribada a les prestatgeries van passar tres anys i mig. En aquest temps Márquez es va documentar fins a l'infinit. Va viatjar a Sarajevo, es va entrevistar amb gent que havia après a conviure amb la tragèdia d'una guerra, va conèixer l'ofici de luthier i va experimentar amb la interpretació musical en escenaris insòlits. 'I no amaguis el so. Que la música arribi on acaba el silenci dels arbres'. Aquesta és la frase que dóna títol a la novel·la i que Sophie Kesner pronuncia per esperonar un Andreas de vuit anys a deixar-se portar pel so del violí. 'Deixa't dur per la música. No li posis traves. Si l'escoltes amb tot el cos et sortirà', diu la Sophie.

Eduard Márquez ha assistit aquest vespre a la sessió del club de lectura de l'Ateneu de la Vall de Llémena que s'ha fet a la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori. I ens ha captivat. Márquez és un escriptor magnífic, apassionant quan explica el procés de construcció narrativa de la seva novel·la, quan mostra el material: fotografies, receptes de cuina, cartes, esborranys, correccions, apunts i quan parla dels seus records convertits en matèria literària. 'I és que una novel·la és un 50% música i un 50%, sentit', ha dit.

L'Eduard Márquez ahir en un moment de la sessió del Club de lectura. FOTO: Carme Callejon

L'Ulisses de Joyce a Llibresperllegir.cat

Si teniu ganes de llegir Ulisses de Joyce ara és el moment. Llibresperllegir.cat ha programat una 'primera lectura conjunta' on-line amb la col·laboració d'en Ferran Genís per al mes de gener. En plena ressaca nadalenca potser ens anirà bé llegir el clàssic de Joyce, basat en l'Odissea d'Homer. Personalment és una assignatura pendent que tinc des de la Universitat. Tal i com explica Genís, Ulisses, de lectura especialment complexa, narra la vida de tres persones al llarg d'un sol dia a Dublín, Leopold Bloom, la seva dona Molly i Stephen Dedalus. Ferran Genís ens recomana que Ulisses s'ha de llegir en el menor temps possible 'per seguir el ritme voraç de la novel·la' i 'sobretot s'ha de rellegir', diu. L'obra la podem trobar en català editada per Proa i en castellà per Lumen. Gràcies a Llibresperllegir.cat per la iniciativa.