'La necessària inutilitat de les humanitats'

Laura Borràs a la Fontana d'Or
FOTO: Carme Callejon

D'aquesta manera, i amb paraules de Georges Steiner, Laura Borràs defineix la necessitat que les humanitats siguin presents amb força en la formació dels joves i ho fa des de la reivindicació de la vigència dels clàssics. 'Vivim una crisi de les humanitats perquè sembla que no serveixen per res però ens donen valors, equipatge del qual anem molt escassos', diu Borràs. La reconeguda filòloga afirma que 'els textos no són vells ni nous, el que varia és la mirada que hi projectem com a lectors' i en aquest sentit afirma que la grandesa dels clàssics és la seva pervivència al llarg del temps, la seva modernitat. Laura Borràs, doctora en Filologia Romànica per la UB, directora del projecte de recerca internacional Hermeneia i del Màster en Literatura en l'era digital de la UB, ha estat aquest dimecres a Girona on ha inaugurat el cicle 'Clàssics Moderns' a Caixaforum. Segons Borràs un text clàssic és, etimològicament parlant, un text 'de primera classe', que ens planteja qüestions de màxima vigència, que ens il·lumina, que ens continua parlant més enllà del temps. 'Els clàssics ens acompanyen sempre i canvien segons la nostra mirada', diu Laura Borràs. 'És un text que es fon i es refon', assegura. Segons la doctora no sempre hem d'anar a buscar els clàssics a la tradició grecollatina. 'Hi ha clàssics molt nous', textos que són 'monuments del llenguatge' i que els reconeixerem perquè un clàssic 'és un judici de valors, ha dit.

L'autora de 'Perquè llegir els clàssics avui' assegura que els 'humans ens alimentem de relats, de ficció', però lamenta que no ens han ensenyat a llegir més enllà de l'adquisició de l'habilitat mecànica. 'El nostre és un món de paraules i amb les paraules teixim la nostra realitat ordinària i extraordinària', diu Borràs. 'La verbalització de les emocions ens diferencia del primat més avançat', afegeix i conclou que a través de l'alquímia del llenguatge 'el poeta fa poesia'. D'aquesta manera es construeixen els llibres, 'un artefacte tecnològic d'una gran complexitat que durant molt temps va ser la forma més important d'oci en facilitar l'accés a la literatura que 'ens permet viure vides en préstec, viatjar a móns desconeguts i conèixer altres realitats no sempre bones'. 'I és que literatura, entesa com a representació del món mitjançant la paraula o com a art del llenguatge, també pot parlar del mal, no sempre ha de parlar del bé', ha dit. Segons Borràs 'llegim i comprenem en funció del que sabem perquè el lector es projecta en l'obra d'art, també en la literària. En aquest sentit la literatura ens ajuda a viure la nostra vida perquè els textos es transformen segons la nostra mirada, la nostra percepció, el nostre estat d'ànim, la nostra experiència i la nostra maduresa. La lectura creativa fa que el text es transformi igual que la música es recrea en ser interpretada. 'La mutabilitat del clàssic li permet canviar davant el nou lector', ha dit. Borràs ha posat d'exemple un text de Mario Benedetti, la poesia 'Corazón coraza', transmesa a través de la mirada creadora en ser recitada primer pel propi poeta en la seva versió més pura i després reinterpretada, rellegida i recreada per José Sacristan en el curt 'Paseo' on un condemnat a mort se la fa seva per donar el do de la paraula a un home que no el té reinventant el mite de Cyrano de Bergerac. Sacristan omple de poesia l'expressió d'una emoció i projecta la seva mirada sobre el text de Benedetti donant-li la vida. T.S. Elliot deia que quan escoltem algú llegir un poema que l'ha entès, l'entenem millor.

Borràs ha reivindicat el paper dels llibres i de la lectura com a 'abstracció del món' tot i que ha defensat també la irrupció de les noves tecnologies a l'hora de consumir ficció i ha recordat que 'les humanitats seran digitals o no seran'. El cicle continua amb quatre sessions més els dies 18, 25 d'abril, 2 i 9 de maig on es tractaran els clàssics 'Èdip Rei' de Sòfocles, 'L'obra mestra desconeguda' d'Honoré de Balzac, 'Els morts' de James Joyce i 'La metamorfosi' de Franz Kafka.

PASEO - cortometraje per espeluchin