'L'escriptor ha de projectar la seva mirada'

'Has de projectar la teva mirada', diu Ferran Torrent referint-se a la feina d'escriptor. 'Quan descrius un personatge, l'has de conèixer, hi has d'haver parlat, has de viure la seva pulsió. Quan crees un espai l'has d'haver viscut, no el pots imaginar', afegeix. Segons Torrent, 'per aquest motiu per escriure novel·la contemporània cal combinar carrer amb despatx en un 50%'. 'I ho has de fer amb el teu estil', diu. En el mateix sentit s'ha expressat Empar Moliner que ha assegurat que tot i que no hem de buscar autobiografies en les novel·les l'escriptor sempre repassa el seu entorn i es nodreix de la pròpia experiència per crear. 'No parlo de mi però el que hi ha a la novel·la ho trec del meu voltant', ha dit. Moliner ha ressaltat que l'escriptor ha de defugir de la impostura i ha de crear personatges i situacions reals, que no vol dir que siguin veritat i sobretot ha de tenir fe en l'argument. Aquest vespre Empar Moliner ha estat a la Llibreria 22 de Girona a presentar la seva nova novel·la 'La col·laboradora' editada per Columna al costat de Ferran Torrent que ha vingut a promocionar la seva darrera obra 'Ombres en la nit', una història trepidant que narra una trama d'espionatge a l'Europa dels anys 40. La novel·la de Torrent també està editada per Columna.

'La col·laboradora' és la història d'una escriptora que escriu per un altre, 'una negra'. 'Quan dic de què faig (quan ho dic fora del secor editorial) és com si digués 'detectiu privat' o 'forense'. Tothom exclama 'Ah si?', amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui en la multinacional on treballo en règim d'autònoma) em miren amb menyspreu', diu la protagonista en començar el segon capítol. Torrent ha destacat l'estil 'inconfusible' de Moliner. La novel·la està escrita en primera persona 'cosa que facilita encara més que els lectors es pensin que la protagonista sóc jo', ha dit Moliner.

Ferran Torrent i Empar Moliner. FOTO: Enric Llauger

Ferran Torrent i Empar Moliner. FOTO: Enric Llauger 

Marta Rojals: 'Primavera, estiu, etc...'

'Primavera, estiu, etc' ´és una novel·la de revisió del passat i de reconstrucció del present. De replantejament de tota una generació que va créixer amb la convicció que les oportunitats tenien a veure amb la formació i que al llindar dels 30 es troben a l'atur. En un moment de crisi i trencament, l'Èlia està a punt de perdre de la feina i l'acaba de deixar el marit, ens trobem amb la protagonista revivint la seva infantesa, la seva adolescència i la seva joventut i revisant tot allò que la va influir i que la va convertir en l'adulta que és ara. Alhora ens explica com progressivament el personatge se n'adona que el seu lloc al món és justament el petit poble de la Ribera d'Ebre que la va veure néixer i d'on ella en va maxar buscant noves oportunitats.


Magnífica en la forma, la primera i fins ara única novel·la de Marta Rojals, 'Primavera, estiu, etc...' revela la qualitat literària de l'autora, de la qual sense cap mena de dubte en sentirem a parlar. El seu català és viu, amb registres diferents segons qui parla i reflecteix una realitat lingüística molt allunyada del català estàndard, plena de matisos i molt rica. És un llenguatge ràpid, elèctric i amb diàlegs que tenen la força de la parla més que la del llenguatge escrit. A la novel·la s'hi barregen elements molt literaris com l'amor i el desamor, l'enyorament, l'evocació del passat, amb d'altres més prosaics com l'enfrontament món rural-mon urbà i tenyit tot amb un element autobiogràfic que pren força a mesura que l'obra avança. Comença amb la visita anual que fa la protagonista al seu poble natal en ocasió de Tot Sants per visitar el cementiri on hi ha la seva mare. Aprofita per visitar el pare i els familiars que resten a la Ribera d'Ebre i aquest retorn cíclic revifa els records que prenen una nova dimensió i que van desgranant tota aquesta revisió de què hem parlat.


Té passatges memorables com quan descriu la mort de la mare: 'L'enterrament de ma mare va ser de les grans ocasions, perquè tenia el valor afegit que, al poble, les dones no es morien d'aquesta manera. Al poble, fora d'hores, només es morien els hòmens. Cauen pels barrancs, xafen el cotxe, s'estimben amb la moto, tomben el tractor. Però les nostres dones no. Altra feina tenen. Sobretot, com havia teoritzat la Joana, la d'aguantar tots els anys que calguin per poder-se cuidar dels seus vells. (...) Les dones viuen, reviuen i sobreviuen, aquest sembla el seu destí. Les lleis naturals del poble ja s'encarreguen d'aquestes coses, però ma mare, ves per on, al volant d'un Seat Ritmo, camí de Móra, se les va saltar totes de pet.'


Ha estat una de les meves lectures d'aquest estiu. Me la va recomanar la meva germana i la veritat és que la vaig llegir d'una tirada. Allò que en diem 'devorar-la', 'empassar-te-la'. Està editat per la Magrana i té 363 pàgines.

Benvinguts al club de lectura

Benvinguts al club de lectura de l'Ateneu de la Vall del Llémena. La voluntat d'aquest club és atreure l'atenció de gent amb una afició comuna, llegir. Pretenem compartir les lectures i organitzar trobades, tertúlies, i activitats al voltant dels temes que vagin sorgint. Ens reunirem un cop al mes per parlar i debatre sobre les obres que anem llegint. El club és obert a tothom i gratuït. Començarà el mes d'octubre i hem programat 9 sessions.


De fet prefereixo pensar més en una tertúlia, més evocadora que un club, que ens inspira un lloc tancat, selecte i restrictictiu. En aquest cas el que m'agradaria és que fóssim un grup de lectors amb ganes de trobar-nos i que la mateixa lectura ens portés a altres lectures. Quan tenim una experiència, i llegir un llibre ho és, a tots ens agrada compartir-la. Si és bona per fer-ne partíceps els nostres amics i si és dolenta, per buscar el consol dels que ens envolten o bé, per advertir-los que no caiguin en el mateix error. En el cas de les nostres lectures, ens trobem amb el mateix. Si la novel·la ens agrada o la considerem bona, volem que els nostres amics la gaudeixin i si no, els volem estalviar la pèrdua de temps o la mala estona.


Hi ha molts matisos en una obra que a vegades se'ns escapen i la funció de la tertúlia és posar en comú les vivències, les experiències i les percepcions de tots els lectors de manera que en compartir-les les fem nostres i se'n obri un ventall amplíssim de noves interpretacions.


Contactarem amb els escriptors i escriptores i els convidarem a venir a les nostres trobades per compartir delicioses vetllades literàries.


Farem un recorregut per diferents obres, majoritàriament narrativa, d'autors diversos i temàtiques variades i combinarem novel·la clàssica amb novetats editorials tant en català com en castellà.