'L'escriptor ha de projectar la seva mirada'

'Has de projectar la teva mirada', diu Ferran Torrent referint-se a la feina d'escriptor. 'Quan descrius un personatge, l'has de conèixer, hi has d'haver parlat, has de viure la seva pulsió. Quan crees un espai l'has d'haver viscut, no el pots imaginar', afegeix. Segons Torrent, 'per aquest motiu per escriure novel·la contemporània cal combinar carrer amb despatx en un 50%'. 'I ho has de fer amb el teu estil', diu. En el mateix sentit s'ha expressat Empar Moliner que ha assegurat que tot i que no hem de buscar autobiografies en les novel·les l'escriptor sempre repassa el seu entorn i es nodreix de la pròpia experiència per crear. 'No parlo de mi però el que hi ha a la novel·la ho trec del meu voltant', ha dit. Moliner ha ressaltat que l'escriptor ha de defugir de la impostura i ha de crear personatges i situacions reals, que no vol dir que siguin veritat i sobretot ha de tenir fe en l'argument. Aquest vespre Empar Moliner ha estat a la Llibreria 22 de Girona a presentar la seva nova novel·la 'La col·laboradora' editada per Columna al costat de Ferran Torrent que ha vingut a promocionar la seva darrera obra 'Ombres en la nit', una història trepidant que narra una trama d'espionatge a l'Europa dels anys 40. La novel·la de Torrent també està editada per Columna.

'La col·laboradora' és la història d'una escriptora que escriu per un altre, 'una negra'. 'Quan dic de què faig (quan ho dic fora del secor editorial) és com si digués 'detectiu privat' o 'forense'. Tothom exclama 'Ah si?', amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui en la multinacional on treballo en règim d'autònoma) em miren amb menyspreu', diu la protagonista en començar el segon capítol. Torrent ha destacat l'estil 'inconfusible' de Moliner. La novel·la està escrita en primera persona 'cosa que facilita encara més que els lectors es pensin que la protagonista sóc jo', ha dit Moliner.

Ferran Torrent i Empar Moliner. FOTO: Enric Llauger

Ferran Torrent i Empar Moliner. FOTO: Enric Llauger 

Serena, una heroïna (post)moderna a la Barcelona del segle XV

'Amb la Cecília a coll i l'infant que duia a la panxa a punt de néixer, la Brígida va pregar com mai. (...) Per la Serena, que ens fa de pare i de mare i de tot, amb aquest temperament tan arriat i tan valent que li heu donat, però allunyeu-me-la de les temptacions, perquè és massa curiosa i tot ho vol saber'. Poc després de fer aquesta pregària durant l'ofici de la Candelera a Santa Maria del Mar, la mare de la Serena mor en caure la rosassa de l'església pels efectes del terratrèmol que va patir Barcelona l'any 1428. Serena és una novel·la de dones creïbles escrita per una dona on el personatge clau masculí, el pare, és absent. La darrera novel·la de Dolors Garcia Cornellà  està ambientada a la Barcelona del segle XV i és sobretot 'la història de les dones, que quan els homes marxen aguanten el pilar i treballen arran de terra per tirar endavant', ha dit l'escriptor Josep M. Fonalleras en la presentació del llibre que s'ha fet aquest divendres al vespre a la Llibreria 22 de Girona.  L'obra té dos eixos sobre els quals pivota tota l'estructura. Un és la història, els fets reals, que Dolors Garcia ha dosificat per no cansar el lector amb dades excessives i l'altre és la llengua, clara i entenedora amb una sintaxi acurada i un lèxic precís. A partir d'aquests dos elements, Garcia ha construït un relat de ficció en què descriu un paisatge humà on destaca la figura de Serena que un cop morta la mare i amb el pare segrestat pels pirates 'no vol abandonar les seves germanes a l'hospici i es proposa tirar endavant la família'. Una autèntica heroïna (post)moderna, com diria Bel Olid. És un homenatge a la tenacitat, al treball i al coratge i amb un missatge d'esperança que 'hi ha un futur possible' gràcies a la transmissió del coneixement, ha dit Fonalleras. L'autora ha explicat que ella ha escrit el llibre però que són els lectors que creen i recreen l'obra amb les seves interpretacions. Garcia alterna el relat en tercera persona amb diàlegs potents que donen molta vitalitat al text. La novel·la, classificada com a literatura juvenil tot i que també és adequada per al públic adult, té il·lustracions de Jordi Vila i ha estat editada per Cruïlla.

Heroïnes (post)modernes

'Fa dècades que diverses autores que han analitzat en profunditat els models femenins i masculins que presenta la literatura infantil exigeixen una presència major de protagonistes femenines, i una representació de les dones, com a mínim, més d'acord amb la realitat'. Així comença Bel Olid el seu assaig 'Les heroïnes contraataquen'. Tal i com el subtítol indica, 'Models literaris contra l'universal masculí a la literatura infantil', l'assaig és un intent de trencar amb la divisió tradicional de models literaris per a nens i models literaris per a nenes amb comportaments molt estereotipats per ambdues bandes. Segons explica Olid 'un 90% dels nens lectors no accepten lectures amb nenes protagonistes'. Al revés trobem que les nenes mostres predilecció per les protagonistes femenines però no rebutgen els relats en què el personatge principal sigui un nen. Olid diu que en molts casos les protagonistes femenines són 'autèntiques Barbies o 'bledes assoleiades' i els nens no s'hi senten identificats però en d'altres són xicotots que ja es comporten com a nens i per tant deixen de ser nenes'. En ambdós casos les nenes hi perden. L'autora assenyala que la literatura infantil i juvenil segueix oferint una divisió tradicional nen-nena sense tenir en compte els avenços que hi ha hagut a la societat quant a l'assumpció de rols entre homes i dones i reivindica un tractament menys sexista dels personatges. En aquest sentit estableix una mena de cànon de set obres de qualitat en què les protagonistes són nenes 'que es comporten com a persones'. D'aquesta manera s'alliberaran en 'igual mesura nenes i nens' perquè les nenes podran viure aventures fora de casa i els nens podran descobrir l'àmbit domèstic i de les emocions i tots, nens i nenes, tindran més llibertat 'per ser com són, i no com creuen que s'espera que siguin', diu Olid. Les lectures triades són 'L'aventura de la Cecília i el drac', 'Tres germanes lladres', 'Julia, la niña que tenía sombra de chico', 'Pippi Calcesllargues', 'Matilda', 'Coraline' i 'Emili, the strange. Els dies perduts'. El llibre va rebre el VIII Premi Rovelló d'assaig de literatura infantil i juvenil 2010 i ha estat publicat per Pagès Editors.

#petitsplaers

Riu. Perdona. Relaxa't. Demana ajut. Fes un favor. Digues el que penses. Vés a caminar. Trenca un hàbit. Vés a córrer. Pinta un quadre. Somriu al teu fill. Permete't brillar. Mira fotos velles. Llegeix un bon llibre. Canta a la dutxa. Escolta un amic. Accepta un compliment. Mostra la teva felicitat. Escriu en el teu diari. Finalitza un projecte. Ajuda un ancià. Compleix les promeses. Sigues un nen altra vegada. Escolta la natura. Avui no et preocupis. Deixa que algú t'ajudi. Tracta't com un amic. Permete't equivocar-te. Fes un àlbum familiar. Fes feliç els que t'envolten. Mira una flor amb atenció. Perd una mica de temps. Apaga la televisió i parla. Escolta la teva música preferida. Aprèn allò que sempre has desitjat. Fes una llista de les coses que fan sentir-te bé. Vés a la biblioteca i escolta el silenci. Tanca els ulls i imagina les ones de la platja. Fes que algú se senti benvingut. Truca els teus amics per telèfon. Fes un petit canvi a la teva vida. Digues a la persona estimada que l'estimes molt. Posa nom a un estel. Sàpigues que no estàs sol. Pensa en el que tens. Fes-te un regal. Respira profundament. Cultiva l'amor. Finalment... somriu.