divendres, 23 de setembre del 2011

Marta Rojals: 'Primavera, estiu, etc...'

'Primavera, estiu, etc' ´és una novel·la de revisió del passat i de reconstrucció del present. De replantejament de tota una generació que va créixer amb la convicció que les oportunitats tenien a veure amb la formació i que al llindar dels 30 es troben a l'atur. En un moment de crisi i trencament, l'Èlia està a punt de perdre de la feina i l'acaba de deixar el marit, ens trobem amb la protagonista revivint la seva infantesa, la seva adolescència i la seva joventut i revisant tot allò que la va influir i que la va convertir en l'adulta que és ara. Alhora ens explica com progressivament el personatge se n'adona que el seu lloc al món és justament el petit poble de la Ribera d'Ebre que la va veure néixer i d'on ella en va maxar buscant noves oportunitats.


Magnífica en la forma, la primera i fins ara única novel·la de Marta Rojals, 'Primavera, estiu, etc...' revela la qualitat literària de l'autora, de la qual sense cap mena de dubte en sentirem a parlar. El seu català és viu, amb registres diferents segons qui parla i reflecteix una realitat lingüística molt allunyada del català estàndard, plena de matisos i molt rica. És un llenguatge ràpid, elèctric i amb diàlegs que tenen la força de la parla més que la del llenguatge escrit. A la novel·la s'hi barregen elements molt literaris com l'amor i el desamor, l'enyorament, l'evocació del passat, amb d'altres més prosaics com l'enfrontament món rural-mon urbà i tenyit tot amb un element autobiogràfic que pren força a mesura que l'obra avança. Comença amb la visita anual que fa la protagonista al seu poble natal en ocasió de Tot Sants per visitar el cementiri on hi ha la seva mare. Aprofita per visitar el pare i els familiars que resten a la Ribera d'Ebre i aquest retorn cíclic revifa els records que prenen una nova dimensió i que van desgranant tota aquesta revisió de què hem parlat.


Té passatges memorables com quan descriu la mort de la mare: 'L'enterrament de ma mare va ser de les grans ocasions, perquè tenia el valor afegit que, al poble, les dones no es morien d'aquesta manera. Al poble, fora d'hores, només es morien els hòmens. Cauen pels barrancs, xafen el cotxe, s'estimben amb la moto, tomben el tractor. Però les nostres dones no. Altra feina tenen. Sobretot, com havia teoritzat la Joana, la d'aguantar tots els anys que calguin per poder-se cuidar dels seus vells. (...) Les dones viuen, reviuen i sobreviuen, aquest sembla el seu destí. Les lleis naturals del poble ja s'encarreguen d'aquestes coses, però ma mare, ves per on, al volant d'un Seat Ritmo, camí de Móra, se les va saltar totes de pet.'


Ha estat una de les meves lectures d'aquest estiu. Me la va recomanar la meva germana i la veritat és que la vaig llegir d'una tirada. Allò que en diem 'devorar-la', 'empassar-te-la'. Està editat per la Magrana i té 363 pàgines.

dimarts, 20 de setembre del 2011

Laura Borràs: Antígona o el principi de la insubmissió

La professora de literatura de la UB Laura Borràs ens recomana avui en un article al diari ARA la relectura dels clàssics: Antígona o el principi de la insubmissió. '...immersos en una crisi econòmica, que és també de valors, cal reivindicar de manera especialment vehement la lectura dels clàssics', diu Borràs. Referint-se a l'Antígona de Sófocles afegeix 'és, la seva, una història terrible i exemplar que continua vigent, com demostren les múltiples adaptacions que se n'han fet al llarg de la història i que George Steiner ha analitzat a Antígones'. Borràs acaba el seu article amb una recomanació molt necessària: 'Escriptura i lectura són una forma de vida. També són una forma de conversa amb els textos. Houellebecq afirma que viure sense llegir és perillós, perquè obliga a conformar-se amb la vida. En els temps que corren potser és quan més ens cal refugiar-nos en la lectura dels clàssics, un acte de resistència davant la glopada de present que sembla que tot ho aboleix'.

diumenge, 18 de setembre del 2011

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey


Novel·la epistolar que ens mostra la vida durant i després de la II Guerra Mundial en una illa del canal de la Mànega, a Anglaterra. L'autora ho fa a través dels ulls encuriosits de la protagonista, la Juliet Ashton, una escriptora que cerca un tema per la seva nova novel·la i que aterra a l'illa després d'intercanviar un seguit de cartes amb alguns dels seus habitants. A l'illa la Juliet troba el seu lloc al món i descobreix una societat literària, de nom ben curiós, nascuda durant l'ocupació alemanya per amagar unes trobades. Té passatges deliciosos.

Hi ha quatre passatges que em van encantar. 'La veritat és que estic trista – més trista del que vaig estar durant la guerra. Tot està tan fet malbé, Sophie: els carrers, els edificis, la gent. Especialment la gent'. (pag. 15). El trobo tan trist i alhora tan preciós aquest paràgraf. L'altra que m'encanta és '...mentia perquè era massa 'gandul per assabentar-se dels fets i massa estúpid per entendre el mal que les mentides infligien a les nobles tradicions del periodisme' (pag. 32.). Aplicable a la vida en general. La tercera frase que destacaria es 'Llegir bons llibres no et deixa gaudir dels mals llibres' (pag. 55). Una gran veritat.

La novel·la transcorre entre el 8 de gener i el 17 de setembre de 1946 i en destacaria la descripció de la l'illa de Guernsey i la seva gent, una història molt humana. Els passatges de la guerra, descrits amb un humor molt britànic, però no per això exents de duresa, i alhora l'elogi de la lectura que hi ha al llarg de tota la novel·la i l'homenatge a Jane Austen i Oscar Wilde. Molt recomanable.

El darrer paràgraf que m'encanta: 'Això és el que m’agrada de llegir: una petita cosa t’interessarà d’un llibre i aquella petita cosa et portarà a un altre llibre i una altra cosa d’aquest llibre et portarà a un tercer. És geomètricament progressiu, i tot sense un final a la vista, i per cap altra raó que el pur plaer'.

divendres, 16 de setembre del 2011

Benvinguts al club de lectura

Benvinguts al club de lectura de l'Ateneu de la Vall del Llémena. La voluntat d'aquest club és atreure l'atenció de gent amb una afició comuna, llegir. Pretenem compartir les lectures i organitzar trobades, tertúlies, i activitats al voltant dels temes que vagin sorgint. Ens reunirem un cop al mes per parlar i debatre sobre les obres que anem llegint. El club és obert a tothom i gratuït. Començarà el mes d'octubre i hem programat 9 sessions.


De fet prefereixo pensar més en una tertúlia, més evocadora que un club, que ens inspira un lloc tancat, selecte i restrictictiu. En aquest cas el que m'agradaria és que fóssim un grup de lectors amb ganes de trobar-nos i que la mateixa lectura ens portés a altres lectures. Quan tenim una experiència, i llegir un llibre ho és, a tots ens agrada compartir-la. Si és bona per fer-ne partíceps els nostres amics i si és dolenta, per buscar el consol dels que ens envolten o bé, per advertir-los que no caiguin en el mateix error. En el cas de les nostres lectures, ens trobem amb el mateix. Si la novel·la ens agrada o la considerem bona, volem que els nostres amics la gaudeixin i si no, els volem estalviar la pèrdua de temps o la mala estona.


Hi ha molts matisos en una obra que a vegades se'ns escapen i la funció de la tertúlia és posar en comú les vivències, les experiències i les percepcions de tots els lectors de manera que en compartir-les les fem nostres i se'n obri un ventall amplíssim de noves interpretacions.


Contactarem amb els escriptors i escriptores i els convidarem a venir a les nostres trobades per compartir delicioses vetllades literàries.


Farem un recorregut per diferents obres, majoritàriament narrativa, d'autors diversos i temàtiques variades i combinarem novel·la clàssica amb novetats editorials tant en català com en castellà.

dimecres, 7 de setembre del 2011

Entrevista a la Blanca Busquets a la UOC

Aquest dimecres ha sortit publicada a la web del Gremi de llibreters una entrevista a la Blanca Busquets, autora de 'La nevada del cucut'. L'entrevista està feta per la UOC i és força interessant per entendre aquesta autora i el seu llibre. Us la recomano.

divendres, 2 de setembre del 2011

David Serrano ens parla de 'La nevada del cucut'

El professor David Serrano ens parla en el seu blog de 'La nevada del cucut' i ens fa una anàlisi molt acurada de l'obra, els seus personatges i el context en què es desenvolupa. També ens parla de les reminiscències de Solitud i de la presència esfereïdora del silenci com a personatge de l'obra així com de l'experiència personal com a punt de partida de la novel·la. De lectura obligatòria per entendre una mica més la novel·la de Blanca Busquets.